El Vendrell

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
el Vendrell
Escut del Vendrell
(En detall)
Localització

El Vendrell situat respecte Catalunya
El Vendrell situat respecte Catalunya

Localització del Vendrell respecte del Baix Penedès


Municipi del Baix Penedès
el Vendrell
el Vendrell
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Penedès
Baix Penedès
Gentilici Vendrellenc, vendrellenca
Pressupost 52 milions d'€[1]
Superfície 36,82 km²
Altitud 49 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
36.747 hab.
998,02 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 377300 4564575Coord.: 41° 13′ 24″ N, 1° 32′ 10″ E / 41.22333°N,1.53611°E / 41.22333; 1.53611
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Martí Carnicer i Vidal[3]
Codi postal 43700
Codi territorial 431634
Agermanament Utrera (España)

Sabaudia (Itàlia) Lavaur (Francia)

Web

El Vendrell és una vila i municipi, capital de la comarca del Baix Penedès. És a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona. Una de les teories sobre el nom del Vendrell explica que prové del diminutiu Venerellus del llatí Venere (Venus).[4] Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Marítim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.

Història[modifica | modifica el codi]

Tot i que s'han trobat diverses restes arqueològiques, com les del Tancat del Galan, l'origen històric és la invasió per part dels comtats pirinencs del segle X. La proximitat del camí ral de Tarragona va afavorir el seu desenvolupament (actualment conflueixen al Vendrell les autopistes de Barcelona a València i a Lleida).

Serveis del Vendrell[modifica | modifica el codi]

Sanitaris[modifica | modifica el codi]

En aquest municipi, hi ha dos Centres d'Atenció Primària i un hospital comarcal a la carretera de Barcelona.,[5] a més d'una Policlínica Comarcal, un Centre de Salut Mental del Vendrell i un Centre de Dia Salut Mental.[6]

Educació[modifica | modifica el codi]

La ciutat del Vendrell té una oferta amplia de centres i institucions educatives, que està en constant creixement degut al creixement demogràfic que experimenta la població els últims anys. Hi ha sis llars d'infants repartides per diferents barris de la ciutat, 4 són públiques, una de privada i una altra privada concertada. Hi ha vuit CEIPs, un dels quals és concertat, dos a la zona educativa, la resta estan repartits entre les diverses zones de la població. Hi ha tres centres d'educació secundària, dos a la zona educativa i un altre en una urbanització apartada del casc urbà. En tots tres s'hi ofereix educació secundària obligatòria ESO i batxillerat, a part un ofereixen diverses famílies de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior (Cicle formatiu), així com el curs de preparació per la prova d'accés als cicles formatius de grau superior i també es realitza les proves d'accés tant al cicle mitja com al superior.

Hi ha un centre d'educació especial on s'imparteix classe alumnes en edat escolar obligatòria (dels 6 als 16 anys), aquest centre és a la zona educativa del Vendrell.

Hi ha diverses institucions dedicades a l'educació post-obligatòria (PGS, Escola-taller, FIAP, Escola d'adults,...) és a dir la que s'ofereix a les persones més grans de 16 anys.

Entre les escoles públiques hi ha els IES que imparteixen batxillerat i cicles formatius, però també imparteixen ensenyaments per discents que no han superat l'ESO com és el FIAP, on en aquest cas s'ofereix l'ensenyament de pintura.

Hi ha diverses escoles de dansa privades, l'escola municipal de música i l'escola oficial d'idiomes (EOI).

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Museu Arqueològic del Vendrell[modifica | modifica el codi]

El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l'època romana.

Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d'aficionats a l'arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D'aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n'hi cabia més. Aleshores van demanar a l'Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l'any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l'any 1993.

Actualment, el Museu resta tancat amb motiu de les obres de reforma de la Casa Museu Àngel Guimerà. L'Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.

Museu Deu[modifica | modifica el codi]

El Museu Deu és un dels testimonis més importants del col·leccionisme català del segle XX. El seu fundador, l'antic notari de la vila, el Sr. Antoni Deu Font (1918-2001), va reunir una nombrosa i heterogènia col·lecció d'obres d'art que va donar al municipi l'any 1987.

El Museu Deu fou inaugurat l'any 1995, i s'ubica en una antiga casa senyorívola que fou completament remodelada en el seu interior per tal d'acollir a les sales d'exposició les col·leccions de pintura, dibuixos i aquarel·les; escultura; vidre de Nancy i vidre bufat català; ceràmica contemporània, rajoles d'arts i oficis i pots de farmàcia; morters gòtics; mobiliari d'època; art religiós format per peces d'orfebreria, talles religioses, catifes, bacines, casulles, reliquiaris, rosaris...; tot un ventall de representacions artístiques que es mostren d'una manera original i atractiva en les tres sales d'exposició permanent. La sala soterrani està destinada a la realització d'exposicions temporals de les obres de la reserva del Museu Deu.

L'espai més atractiu del Museu Deu és l'anomenat "Sala de les catifes", on el públic camina per damunt d'un terra de vidre mentre pot contemplar la col·lecció de catifes orientals i la de bacines que hi ha sota els seus peus. A les parets d'aquest espai es mostra la important col·lecció de talles religioses, en les quals podem apreciar el hieratisme del romànic, la lleugera expressivitat gòtica o la intensitat de les faccions i els sentiments barrocs tot realitzant un extens recorregut per la iconografia cristiana. Cal fer referència també a la col·lecció d'orfebreria religiosa formada per diferents objectes d'ús litúrgic: píxides, navetes, calzes..., elements d'argent d'elegant manufactura entre els quals destaquen les creus processionals.

La Sala d'Exposicions Temporals del Museu Deu, inaugurada l'any 1997, acull exposicions tant del fons d'art del Museu Deu com exposicions alienes.

Casa Museu Àngel Guimerà[modifica | modifica el codi]

Àngel Guimerà (1845-1924), fill de pare vendrellenc i de mare canària, va viure a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell durant el s. XIX. En aquesta casa, va iniciar la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, en català, per triomfar després en el món teatral com a dramaturg. Una de les seves principals obres fou Terra baixa.[7][8]

Casa nadiua de Pau Casals[modifica | modifica el codi]

La casa on va néixer Pau Casals es és al carrer de Santa Anna, 4, al centre del Vendrell. L'edifici conserva l'ambient d'una casa de finals del segle XIX d'una família molt humil. És un edifici alt, estret i amb balcons, de dues plantes. El museu es va inaugurar el 29 de desembre de 1998. A la planta baixa es pot seguir tota la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments musicals molt significatius que marcaren l'inici de la carrera del Mestre: la Carbasseta i la gralla. Una escala arran de la porta estreta de l'entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava.[9]

Sala del Portal del Pardo[modifica | modifica el codi]

Amb l'obertura de la nova Biblioteca Pública Terra Baixa, l'emblemàtica Sala del Portal del Pardo ha recuperat la seva funció tradicional de sala d'exposicions.

Biblioteca Pública Terra Baixa[modifica | modifica el codi]

La Biblioteca Pública Terra Baixa és un equipament municipal de cultura, gratuït i obert a tothom. Va ser inaugurada el 18 de juny del 2005. Té l'objectiu de satisfer les necessitats d'informació, de formació, i de lleure dels ciutadans posant al seu abast diferents serveis, activitats i recursos documentals. Té voluntat de ser un espai clau per a la cohesió social, obert a totes les cultures i per a totes les edats. La Biblioteca Pública Terra Baixa hereta la voluntat de servei que la Biblioteca Popular ha ofert al Vendrell i a la comarca des del 1920, quan fou inaugurada sota la tutela de la Mancomunitat, essent la sisena biblioteca popular a tot Catalunya. Actualment forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i la gestió és compartida entre la Generalitat i l'Ajuntament del Vendrell.

La Torre del Botafoc i la de Guaita del Puig, datades de les guerres carlines

Fundació Apel·les Fenosa[modifica | modifica el codi]

La Fundació Apel·les Fenosa és a la residència i estudi d'estiu de l'artista –un edifici del segle XVI restaurat, amb un bell jardí mediterrani. S'hi presenta una important col·lecció d'escultures originals en terracota i en guix, així com una selecció de bronzes monumentals.

Fundació Pau Casals. Vil·la Casals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Museu Pau Casals

El 1910, Pau Casals es va fer construir la Vil·la Casals al passeig marítim de Sant Salvador, el Vendrell. La casa, concebuda inicialment com una casa d'estiueig va ser reformada per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre 1931 i 1936, amb la Sala de al Música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili i mai més hi va tornar.

El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l'objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es va obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 al Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre'l a una profunda rehabilitació. El pas dels anys, les condicions climàtiques adverses i les noves necessitats que platejava la societat actual feien necessària una intervenció tant des del punt de vista estructural com a museogràfic.

Auditori Pau Casals[modifica | modifica el codi]

Article principal: Auditori Pau Casals

Va ser inaugurat el dia 6 de juny de 1981, gràcies a l'esforç i la bona voluntat de diferents entitats per salvar les innombrables dificultats del moment. No obstant això, cal esmentar la iniciativa de la Fundació Pau Casals, la col·laboració de Caixa Catalunya, la perseverança de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell i la creació del Patronat Municipal Auditori Pau Casals, que van fer possible que es portés a terme el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Cal destacar també la disposició i l'ornament de la il·luminació de la sala, i els vitralls del fons de l'escenari, obra del pintor Vila Grau i fets pel vidrier Granell.

La programació musical omple tot l'any, repartida en diferents cicles, als quals s'ha incorporat també el jazz i la dansa. La pedra de toc d'aquesta programació és el Festival Internacional de Música Pau Casals, que es fa des de l'any 1981 i que té cura, sobretot, de les actuacions de prestigiosos violoncel·listes i dels intèrprets i compositors catalans. Aquesta densa activitat musical fa que per l'Auditori hi passin intèrprets d'arreu del món; una àmplia perspectiva que cuida amb el mateix interès la notable activitat musical local i comarcal, i les audicions per a escolars.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Barri Marítim de Coma-ruga 3.206
Barri Marítim de Sant Salvador 686
Barri Marítim del Francàs 945
Estació Sant Vicenç de Calders, l' 94
Sant Vicenç de Calders 117
Sector del Sanatori, el 1.121
Vendrell, el 24.056
Font: Municat

El 1939 incorpora Sant Vicenç de Calders[10] junt amb el seu barri marítim de Coma-ruga.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
41 49 51 570 2.500 5.480 5.606 5.315 5.103 4.878
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
4.911 5.081 4.566 5.224 6.124 8.903 11.597 15.161 15.715 17.089
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
19.010 20.002 22.543 24.997 28.147 31.953 34.931 36.068 36.647 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de El Vendrell, 2011[11]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya Martí Carnicer Vidal[12] 3.327 7 25,51 %
Convergència i Unió Benet Jané Palau 2.966 6 22,75 %
Plataforma per Catalunya August Armengol Rofes 2.328 5 17,85 %
Partit Popular Ricardo Jovani González 1.305 2 10,01 %
Esquerra Republicana de Catalunya - Reagrupament Jaume Piñol Mercader 697 1 5,35 %
Candidatura d'Unitat Popular Rubén Suan Vives 491 - 3.77 %
Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa 469 - 3,60 %
Solidaritat Catalana per la Independència 274 - 2,10 %
Vía Democrática 263 - 2,02 %
Els Verds - Partit Verd Europeu 213 - 1,63 %
Fòrum Vendrellenc 173 - 1,33 %
Ciutadans - Partit de la Ciutadania 143 - 1,10 %
En blanc 391 3,00 %
Total 13.242 21

Fills il·lustres[modifica | modifica el codi]

Categoria principal: Vendrellencs

Personatges il·lustres del Vendrell foren:

Teixit associatiu[modifica | modifica el codi]

La Unió Esportiva Tancat[13] és un club de futbol de la ciutat.[14] L'any 1993 fou campió a Tercera Territorial.[15] L'any 2002 fou campió a Segona Territorial.[16]

Els Nens del Vendrell són una colla castellera fundada el 1926 i que va ocupar un lloc molt destacat en el panorama casteller entre les dècades de 1950 i 1970.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El ple aprova els pressupostos del 2011, amb retallades en la despesa». RTV El Vendrell, 7 octubre 2011. [Consulta: 22/10/2011].
  2. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  3. http://www.elvendrell.net/ajuntament
  4. Amigó Anglès, Ramon. Espigoladures onomàstiques. L'Abadia de Montserrat, 2005, p.35. ISBN 8484157172. 
  5. «Hospital del Vendrell (EL VENDRELL)». Xarxa Tecla. [Consulta: 8/10/2011].
  6. «Equipaments sanitaris». Ajuntament del Vendrell. [Consulta: 22/10/2011].
  7. Calvet, Jordi. «Recordant Guimerà». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
  8. Web oficial del museu
  9. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 129-130. ISBN 84-393-5437-1. 
  10. Ferrando i Romeu, Pere. El Penedès casteller: pàgines d'història. Cossetània Edicions, 1998, p.35. ISBN 8489890161. 
  11. [enllaç sense format] http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0943916399_L1.htm?d=2352&e=480
  12. http://www.derecho.com/l/bop-tarragona/proclamacio-candidatures-per-eleccions-municipals-22-05-2011-junta-electoral-zona-vendrell-26-04-2011/
  13. Mundo Deportivo 16 juny 2000
  14. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2007/08/01/pagina-40/396695/pdf.html
  15. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2008/09/02/pagina-11/1279846/pdf.html
  16. [enllaç sense format] http://hemeroteca.elmundodeportivo.es/preview/2002/06/21/pagina-35/1468497/pdf.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]