El Vendrell
|
|||
| Localització | |||
 
|
|||
| Municipi del Baix Penedès | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Tarragona Penedès Baix Penedès |
||
| Gentilici | Vendrellenc, vendrellenca | ||
| Pressupost | 52 milions d'€[1] | ||
| Superfície | 36,82 km² | ||
| Altitud | 49 msnm | ||
| Població (2012[2]) • Densitat |
36.647 hab. 995,3 hab/km² |
||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 377300 4564575Coord.: 41° 13′ 24″ N, 1° 32′ 10″ E / 41.22333,1.53611 | ||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
7 Benet Jané Palau  |
||
| Codi postal | 43700 |
||
| Codi territorial | 431634 |
||
| Agermanament | Sabaudia (Itàlia) | ||
| Web | |||
El Vendrell és una vila i municipi, capital de la comarca del Baix Penedès. És a 28 km de Tarragona i a 64 km de Barcelona. Una de les teories sobre el nom del Vendrell explica que prové del diminutiu Venerellus del llatí Venere (Venus).[3] Inicialment existia un Portus Venerisa a l'actual Barri Marítim de Sant Salvador, amb un nucli a l'interior anomenat Venerelluso, la petita Venus.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Tot i que s'han trobat diverses restes arqueològiques, com les del Tancat del Galan, l'origen històric és la arran de la invasió per part dels comtats pirinencs del segle X. La proximitat del camí ral de Tarragona va afavorir el seu desenvolupament (actualment conflueixen al Vendrell les autopistes de Barcelona a València i a Lleida).
Serveis del Vendrell [modifica]
Sanitaris [modifica]
En aquest municipi, hi ha dos Centres d'Atenció Primària i un hospital comarcal a la carretera de Barcelona.,[4] a més d'una Policlínica Comarcal, un Centre de Salut Mental del Vendrell i un Centre de Dia Salut Mental.[5]
Educació [modifica]
La ciutat del Vendrell té una oferta amplia de centres i institucions educatives, que està en constant creixement degut al creixement demogràfic que experimenta la població els últims anys. Hi ha sis llars d'infants repartides per diferents barris de la ciutat, 4 són públiques, una de privada i una altra privada concertada. Hi ha vuit CEIPs, un dels quals és concertat, dos a la zona educativa, la resta estan repartits entre les diverses zones de la població. Hi ha tres centres d'educació secundària, dos a la zona educativa i un altre en una urbanització apartada del casc urbà. En tots tres s'hi ofereix educació secundària obligatòria ESO i batxillerat, a part un un ofereixen diverses famílies de cicles formatius de grau mitjà i de grau superior (Cicle formatiu), així com el curs de preparació per la prova d'accés als cicles formatius de grau superior i també es realitza les proves d'accés tant al cicle mitja com al superior.
Hi ha un centre d'educació especial on s'imparteix classe alumnes en edat escolar obligatòria (dels 6 als 16 anys), aquest centre és a la zona educativa del Vendrell.
Hi ha diverses institucions dedicades a l'educació post-obligatòria (PGS, Escola-taller, FIAP, Escola d'adults,...) és a dir la que s'ofereix a les persones més grans de 16 anys.
Entre les escoles públiques hi han els IES que imparteixen batxillerat i cicles formatius, però també imparteixen ensenyaments per discents que no han superat l'ESO com és el FIAP, on en aquest cas s'ofereix l'ensenyament de pintura.
Hi ha diverses escoles de dansa privades, l'escola municipal de música i l'escola oficial d'idiomes (EOI).
Llocs d'interès [modifica]
Museu Arqueològic del Vendrell [modifica]
El Museu Arqueològic del Vendrell conserva gran part del passat arqueològic de la comarca del Baix Penedès i mostra les característiques més importants dels principals períodes de la prehistòria, el món ibèric i l'època romana.
Gran part del fons material que hi ha al Museu prové de donacions d'aficionats a l'arqueologia que, des dels anys cinquanta fins als setanta, van anar recollint en diferents indrets de la comarca. D'aquesta manera, van anar engrandint el fons que conservaven en un magatzem particular, fins que, a causa de la quantitat de material, ja no n'hi cabia més. Aleshores van demanar a l'Ajuntament del Vendrell que els cedís un local com a museu, i l'any 1966 ja van poder inaugurar el primer Museu Arqueològic del Vendrell, a la Casa del Portal del Pardo. Posteriorment, es va traslladar a la planta baixa de Cal Guimerà, on es va inaugurar l'any 1993.
Actualment, el Museu resta tancat amb motiu de les obres de reforma de la Casa Museu Àngel Guimerà. L'Ajuntament està estudiant un nou emplaçament per a aquest equipament cultural.
Museu Deu [modifica]
El Museu Deu és un dels testimonis més importants del col·leccionisme català del segle XX. El seu fundador, l'antic notari de la vila, el Sr. Antoni Deu Font (1918-2001), va reunir una nombrosa i heterogènia col·lecció d'obres d'art que va donar al municipi l'any 1987.
El Museu Deu fou inaugurat l'any 1995, i s'ubica en una antiga casa senyorívola que fou completament remodelada en el seu interior per tal d'acollir a les sales d'exposició les col·leccions de pintura, dibuixos i aquarel·les; escultura; vidre de Nancy i vidre bufat català; ceràmica contemporània, rajoles d'arts i oficis i pots de farmàcia; morters gòtics; mobiliari d'època; art religiós format per peces d'orfebreria, talles religioses, catifes, bacines, casulles, reliquiaris, rosaris...; tot un ventall de representacions artístiques que es mostren d'una manera original i atractiva en les tres sales d'exposició permanent. La sala soterrani està destinada a la realització d'exposicions temporals de les obres de la reserva del Museu Deu.
L'espai més atractiu del Museu Deu és l'anomenat “Sala de les catifes”, on el públic camina per damunt d'un terra de vidre mentre pot contemplar la col·lecció de catifes orientals i la de bacines que hi ha sota els seus peus. A les parets d'aquest espai es mostra la important col·lecció de talles religioses, en les quals podem apreciar el hieratisme del romànic, la lleugera expressivitat gòtica o la intensitat de les faccions i els sentiments barrocs tot realitzant un extens recorregut per la iconografia cristiana. Cal fer referència també a la col·lecció d'orfebreria religiosa formada per diferents objectes d'ús litúrgic: píxides, navetes, calzes..., elements d'argent d'elegant manufactura entre els quals destaquen les creus processionals.
La Sala d'Exposicions Temporals del Museu Deu, inaugurada l'any 1997, acull exposicions tant del fons d'art del Museu Deu com exposicions alienes.
Casa Museu Àngel Guimerà [modifica]
Àngel Guimerà (1845-1924), fill de pare vendrellenc i de mare canària, va viure a la casa pairal dels Guimerà al Vendrell durant el s. XIX. En aquesta casa, va iniciar la seva activitat poètica, primer en castellà i, més tard, en català, per triomfar després en el món teatral com a dramaturg. Una de les seves principals obres fou Terra baixa.[6][7]
Casa nadiua de Pau Casals [modifica]
La casa on va néixer Pau Casals es és al carrer de Santa Anna, 4, al centre del Vendrell. L'edifici conserva l'ambient d'una casa de finals del segle XIX d'una família molt humil. És un edifici alt, estret i amb balcons, de dues plantes. El museu es va inaugurar el 29 de desembre de 1998. A la planta baixa es pot seguir tota la infantesa del músic relacionada amb la vila a través de fotografies i de dos instruments musicals molt significatius que marcaren l'inici de la carrera del Mestre: la Carbasseta i la gralla. Una escala arran de la porta estreta de l'entrada condueix als dos pisos que la família Casals ocupava.[8]
Sala del Portal del Pardo [modifica]
Amb l'obertura de la nova Biblioteca Pública Terra Baixa, l'emblemàtica Sala del Portal del Pardo ha recuperat la seva funció tradicional de sala d'exposicions.
Biblioteca Pública Terra Baixa [modifica]
La Biblioteca Pública Terra Baixa és un equipament municipal de cultura, gratuït i obert a tothom. Va ser inaugurada el 18 de juny del 2005. Té l'objectiu de satisfer les necessitats d'informació, de formació, i de lleure dels ciutadans posant al seu abast diferents serveis, activitats i recursos documentals. Té voluntat de ser un espai clau per a la cohesió social, obert a totes les cultures i per a totes les edats. La Biblioteca Pública Terra Baixa hereta la voluntat de servei que la Biblioteca Popular ha ofert al Vendrell i a la comarca des del 1920, quan fou inaugurada sota la tutela de la Mancomunitat, essent la sisena biblioteca popular a tot Catalunya. Actualment forma part del Sistema de Lectura Pública de Catalunya i la gestió és compartida entre la Generalitat i l'Ajuntament del Vendrell.
Fundació Apel·les Fenosa [modifica]
La Fundació Apel·les Fenosa és a la residència i estudi d'estiu de l'artista –un edifici del segle XVI restaurat, amb un bell jardí mediterrani. S'hi presenta una important col·lecció d'escultures originals en terracota i en guix, així com una selecció de bronzes monumentals.
Fundació Pau Casals. Vil·la Casals [modifica]
El 1910, Pau Casals es va fer construir la Vil·la Casals al passeig marítim de Sant Salvador, el Vendrell. La casa, concebuda inicialment com una casa d'estiueig va ser reformada per l'arquitecte Antoni Puig i Gairalt entre 1931 i 1936, amb la Sala de al Música, el jardí i el mirador. Pau Casals hi va viure fins al 1939, quan es va veure obligat a marxar a l'exili i mai més hi va tornar.
El 1972, Pau Casals i la seva esposa Marta Montañez van crear la Fundació Pau Casals amb l'objectiu de preservar el patrimoni que Pau Casals tenia a la casa de Sant Salvador. El 1974, un any després de la seva mort, es va obrir al públic la Sala del Sentiment, la Sala de Concerts i la del Vigatà i el 1976 es va inaugurar la casa com a museu. El 1996 al Fundació Pau Casals va decidir tancar el museu per sotmetre'l a una profunda rehabilitació. El pas dels anys, les condicions climàtiques adverses i les noves necessitats que platejava la societat actual feien necessària una intervenció tant des del punt de vista estructural com museogràfic.
Auditori Pau Casals [modifica]
Va ser inaugurat el dia 6 de juny de 1981, gràcies a l'esforç i la bona voluntat de diferents entitats per salvar les innombrables dificultats del moment. No obstant això, cal esmentar la iniciativa de la Fundació Pau Casals, la col·laboració de Caixa Catalunya, la perseverança de l'Associació Musical Pau Casals del Vendrell i la creació del Patronat Municipal Auditori Pau Casals, que van fer possible que es portés a terme el projecte de l'arquitecte Jordi Bonet i Armengol. Cal destacar també la disposició i l'ornament de la il·luminació de la sala, i els vitralls del fons de l'escenari, obra del pintor Vila Grau i fets pel vidrier Granell.
La programació musical omple tot l'any, repartida en diferents cicles, als quals s'ha incorporat també el jazz i la dansa. La pedra de toc d'aquesta programació és el Festival Internacional de Música Pau Casals, que es fa des de l'any 1981 i que té cura, sobretot, de les actuacions de prestigiosos violoncel·listes i dels intèrprets i compositors catalans. Aquesta densa activitat musical fa que per l'Auditori hi passin intèrprets d'arreu del món; una àmplia perspectiva que cuida amb el mateix interès la notable activitat musical local i comarcal, i les audicions per a escolars.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Barri Marítim de Coma-ruga | 3.206 |
| Barri Marítim de Sant Salvador | 686 |
| Barri Marítim del Francàs | 945 |
| Estació Sant Vicenç de Calders, l' | 94 |
| Sant Vicenç de Calders | 117 |
| Sector del Sanatori, el | 1.121 |
| Vendrell, el | 24.056 |
| Font: Municat | |
El 1939 incorpora Sant Vicenç de Calders[9] junt amb el seu barri marítim de Coma-ruga.
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Política [modifica]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Socialista de Catalunya | Martí Carnicer Vidal [11] | 3.327 | 7 | 25,51 % | |
| Convergència i Unió | Benet Jané Palau | 2.966 | 6 | 22,75 % | |
| Plataforma per Catalunya | August Armengol Rofes | 2.328 | 5 | 17,85 % | |
| Partit Popular | Ricardo Jovani González | 1.305 | 2 | 10,01 % | |
| Esquerra Republicana de Catalunya - Reagrupament | Jaume Piñol Mercader | 697 | 1 | 5,35 % | |
| Candidatura d'Unitat Popular | Rubén Suan Vives | 491 | - | 3.77 % | |
| Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa | 469 | - | 3,60 % | ||
| Solidaritat Catalana per la Independència | 274 | - | 2,10 % | ||
| Vía Democrática | 263 | - | 2,02 % | ||
| Els Verds - Partit Verd Europeu | 213 | - | 1,63 % | ||
| Fòrum Vendrellenc | 173 | - | 1,33 % | ||
| Ciutadans - Partit de la Ciutadania | 143 | - | 1,10 % | ||
| En blanc | 391 | 3,00 % | |||
| Total | 13.242 | 21 | |||
Fills il·lustres [modifica]
- Categoria principal: Vendrellencs
Personatges il·lustres del Vendrell foren:
- Andreu Nin i Pérez, polític i escriptor
- Àngel Guimerà i Jorge, dramaturg i poeta
- Maria Àngels Garriga i Martín, mestra i escriptora de llibres per a infants
- Apel·les Fenosa i Florensa, escultor
- Benvingut Socias i Mercadé, pianista
- Carles Casals i Ribes, organista i pare de Pau Casals
- Jaume Carner i Romeu, advocat i polític
- Josep Vidal Riembau "Pep Jai", pagès i polític
- Pau Casals i Defilló, violoncel·lista i defensor de la pau
- Ramon Ramon i Vidales, periodista i escriptor
- Josep Nin i Tudó, pintor (1843 - 1921)
Teixit associatiu [modifica]
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per verificabilitat. Us animem a millorar-lo afegint referències a fonts fiables i independents. Tota informació no verificable pot ser posada en dubte o eliminada.{{subst:AvísFR|El Vendrell}}--~~~~ |
- Agrupació Musical Santa Anna
- Agrupació de Cultura Popular "L'Embarcada"
- Agrupament Escolta Tant Com Puc
- Amnistia Internacional del Baix Penedès
- Armats del Vendrell
- Associació Baix Penedès amb el Sàhara
- Associació Catalana d'Afectats de Fibromiàlgia
- Associació Cultural d'Andalusia
- Associació Cultural d'Extremadura
- Associació de Diabètics de Catalunya - Baix Penedès
- Associació de Donants de Sang del Baix Penedès
- Associació de Familiars de Malalts d'Alzhéimer i altres demències del Vendrell i comarca
- Associació de Familiars de Persones amb Discapacitat Intel·lectual del Baix Penedès
- Associació de Familiars i Amics dels Malalts Mentals del Baix Penedès "El Llorer"
- Associació Juguem Junts
- Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran
- Ball de diables del Vendrell
- Ball de diablons del Vendrell
- Càrites Parroquial del Vendrell
- Casal Argentí-Català del Vendrell
- Castellers Nens del Vendrell
- Centre d'Iniciatives i Turisme
- Centro Cultural Andaluz García Lorca
- Club d'Esports Vendrell
- Club de Tennis Romaní
- Club Esportiu RR Rebufos
- Comunitat Bahà'í del Vendrell
- Colla La Ballaruga
- Cor Joves Veus
- Cor Orfeó Parroquial
- Coral El Petit Estel
- Creu Roja - Assemblea Comarcal del Baix Penedès
- Dansaires del Penedès
- Drac de foc El Cabrot
- El Borinot de foc
- El Bou de foc
- El Caramot
- El Tallot
- Els Pastorets del Vendrell
- Esplai Zig Zag
- Fundació Santa Teresa del Vendrell
- Gegants i Nans del Vendrell
- Grup de Dones del Vendrell
- Grup de Joves Santa Anna
- Grup Fotogràfic del Vendrell
- Institut d'Estudis Penedesencs
- Intermón Oxfam
- La Mulassa Feixuga
- La Víbria
- Mans Unides
- Motor Club Vendrell
- Patronat Municipal d'Esports
- Penya Blanc i Blava del Vendrell
- Penya Blaugrana del Vendrell i Baix Penedès
- Penya Febre Grana
- Puntes Santa Anna "El Patronat"
- Societat Ornitològica Amics del Vendrell
- Sotavent, Associació Submarinista del Vendrell
- Unió Esportiva El Tancat
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «El ple aprova els pressupostos del 2011, amb retallades en la despesa». RTV El Vendrell, 7 octubre 2011. [Consulta: 22/10/2011].
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Amigó Anglès, Ramon. Espigoladures onomàstiques. L'Abadia de Montserrat, 2005, p.35. ISBN 8484157172.
- ↑ «Hospital del Vendrell (EL VENDRELL)». Xarxa Tecla. [Consulta: 8/10/2011].
- ↑ «Equipaments sanitaris». Ajuntament del Vendrell. [Consulta: 22/10/2011].
- ↑ Calvet, Jordi. «Recordant Guimerà». Sàpiens [Barcelona], núm. 73, novembre 2008, p. 56. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Web oficial del museu
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 129-130. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Ferrando i Romeu, Pere. El Penedès casteller: pàgines d'història. Cossetània Edicions, 1998, p.35. ISBN 8489890161.
- ↑ http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0943916399_L1.htm?d=2352&e=480
- ↑ http://www.derecho.com/l/bop-tarragona/proclamacio-candidatures-per-eleccions-municipals-22-05-2011-junta-electoral-zona-vendrell-26-04-2011/
Enllaços externs [modifica]
 |
Caldria contextualitzar les obres citades al cos de l'article. Aquest article té una llista de referències o d'enllaços externs, però les fonts no queden clares. Podeu millorar aquest article precisant cadascuna d'aquestes obres en citacions i referències a frases o paràgrafs concrets. |
- Pàgina web de Ràdio i Televisió El Vendrell
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Patrimoni històric i artístic del Vendrell
- consulta de centres a Catalunya al web de la generalitat
- ajuntament del Vendrell
- Servei municipal d'ocupació l'Eina
- Serveis i Comerços del Vendrell
|
|||||
