Partit polític

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Un partit polític és una organització política que s'adscriu a una ideologia determinada i/o representa algun grup en particular amb l'objectiu de participar en algun tipus d'elecció o sufragi. També es poden formar també entorn algun tema d'interès especial. Els partits polítics en una democràcia solen informar l'opinió pública dels seus plans i propòsits. Els partits polítics constitueixen unitats organitzatives a les quals se'ls reconeix el dret de participar en un procés d'elecció política per mitjà de la presentació de candidats i programes d'acció o govern.

En els sistemes parlamentaris de govern, la majoria dels partits polítics elegeixen un cap (o més); si el partit polític obté majoria en les eleccions, el cap del partit es converteix en el cap de govern. Per contra, en els sistemes presidencialistes, el partit pot seleccionar al seu cap com a candidat, però, el president electe, sovint, ha de renunciar totes les connexions amb el seu partit tan bon punt comenci la seva gestió.

Taula de continguts

[edita] Definició des del punt de vista de la Sociologia

Entre els molts sociòlegs i politòlegs que han estudiat i teoritzat sobre els partits polítics, hi ha Ostrogorsky, Robert Michels, Maurice Duverger, Max Weber i Nilda Viana.

Segons Nilda Viana, els partits polítics són organitzacions on predomina la burocràcia i la seua estructura es basa en la ideologia de la representació política i no de la gent en l'accés directe a les decisions polítiques, tenen com a objectiu guanyar el poder polític de l'Estat, i són expressions d'una oligarquia política econòmica o tradicional.

La diferència entre Michels i Nilda Viana és el fet que Michels, influenciat per Weber, considera que el predomini de la burocràcia en els partits polítics, especialment els partits feixistes, nazis, socialistes i comunistes, és una necessitat tècnica, mentre que en Nilda Viana, la burocratització de les parts es deriva d'un complex procés social i polític que condueix a l'expansió d'una nova classe social, la "burocràcia".

Així Nilda Viana i Robert Michels, coincideixen a afirmar que la burocràcia de partits és una fracció d'aquesta nova classe social. Aquesta burocràcia, sovint va més enllà de la seua funció d'assessorar el polític i passa a dictar normes sobre els partits polítics.

[edita] Origen dels partits polítics

Sempre han existit grups que difereixen sobre el model de convivència de la societat i que competeixen els uns amb els altres, però els partits polítics amb una organització i funció específica sorgeixen a mitjans del segle XIX com a conseqüència del règim democràtic representatiu i de l'expansió del sufragi. Des d'un 'enfocament institucional' Maurice Duverger diferència:

  • Partits de creació interna: naixen en el si del Parlament. En un principi es van presentar com a faccions que es disputaven el poder, per ex. els tories (conservadors) i els Whigs (liberals) a Anglaterra. Tenien una connotació negativa, es creia que actuaven en detriment del bé comú perseguint interessos egoistes. Però amb el temps es fa evident la impossibilitat de mantenir una relació directa entre el poble i els seus representants. Per respondre a les noves demandes socials es requereix una major organització. Passen d'un escenari d'inorganització a un altre de creixement organitzatiu.
  • Partits de creació externa: sorgeixen a partir de la lluita per l'extensió dels drets polítics entre finals del segle XIX i començaments del segle XX. Apareixen estretament vinculats amb grups que realitzaven les seues activitats fora del Parlament com els sindicats, entitats religioses i diaris. Per ex. el Partit Laborista (Regne Unit).


En canvi des d'un 'enfocament sociològic' o genètic adquireixen rellevància certes divisions socials estructurals esdevingudes durant el procés de formació dels Estats nacionals i de l'economia moderna. Seymour Lipset i Stein Rokkan es refereixen a quatre fissures importants:

  • Conflicte entre països centrals i perifèrics: diverses poblacions es resisteixen a les imposicions lingüístiques, religioses o polítiques de les grans potències colonitzadores. Sorgiment de partits regionals que reivindiquen la identitat cultural de certs grups.
  • Problemes en la relació Església i Estat: es disputen el control de l'educació i l'ordenament de les demandes socials. Formació de partits confessionals i laics.
  • Diferències entre el camp i la ciutat: emergeixen partits urbans i agraris.
  • Tensions entre capitalistes i treballadors: la defensa de la propietat i la lliure empresa s'enfronten als reclams dels sindicats. Naixen els partits socialistes i els moviments obrers. Es consolida la distinció entre partits de dreta i d'esquerra.

[edita] Tipus de partits polítics

Richard Gunther i Larry Diamond es proposen com a objectiu reordenar les tipologies més importants. Van aconseguir diferenciar cinc gèneres:

1) Partits de notables: naixen entre principis i mitjans de segle XIX a Europa, en el marc de règims semidemocràtics i de sufragi censitari. Comptaven amb estructures organitzacionals mínimes, assentades sobre xarxes interpersonals d'un àmbit geogràfic reduït. Feblement ideologitzats. Basats en la distribució de beneficis particulars als residents.

2) Partits de masses: sorgeixen a finals del segle XIX i començaments del XX a Europa, s'estenen en l'actualitat a països asiàtics i africans. Es caracteritzen per tenir una organització sòlida i una àmplia base d'afiliats que aporten econòmicament al partit. Mantenen llaços forts amb organitzacions externes com sindicats, entitats religioses i mitjans de comunicació. Es classifiquen en: nacionalistes (pluralistes o ultranacionalistes) socialistes (socialdemòcrates o leninistes) i religiosos (confessionals o fonamentalistes).

3) Partits ètnics: es conformen principalment en l'etapa de la descolonització dels anys 60 'i 70'. Manquen d'una organització massa estesa i sofisticada. No tenen estructures programàtiques que incorporen a tota la societat. Utilitzen generalment la via electoral per aconseguir beneficis particularistes per als seus seguidors.

4) Partits electoralistes: es consoliden a la dècada del 70 'en el marc de l'expansió dels mitjans de comunicació i el declivi de l'Estat del benestar. Són febles quant a l'organització tot i que desenvolupen una gran activitat durant les campanyes electorals.

5) Partits movimentistes: sorgeixen a les democràcies postindustrials. Adopten característiques diverses depenent del context. Abasta els partits llibertaris d'esquerra que es basen en la idea de "consens negatiu", és a dir que abasten una base de seguidors heterogènia però substancialment posicionada sobre diferents temes. Per ex. el Partit Verd (Alemanya). També inclou els d'extrema dreta que es nuclear en funció de la recerca de principis com l'ordre, la tradició, la identitat i la seguretat. Aquests últims són hostils amb altres partits, amb l'Estat i el sistema en general; existeixen alguns principis xenòfobs i racistes. Per ex. el Partit Nacional a França.

[edita] Funcions dels Partits polítics

Segons José Antonio Casanovas:

  • Socialització política i creació d'opinió
  • Harmonització d'interessos
  • Formació d'elits polítiques
  • Canalització de peticions de la població cap als poders
  • Reforçament i estabilització del sistema polític

'Ascendent' (quan flueixen des de la societat a l'Estat):

  • Estructuració del vot: ordenen la multiplicitat d'opcions electorals.
  • Mobilització i integració social: encoratgen la participació política, la concurrència als comicis i l'assistència a actes públics.
  • Agregació de demandes: les sistematitzen i prioritzen. Armonitzen interessos sectorials integrant-los en un programa comú.
  • Fomenten la socialització política: transmeten principis, projectes i idees que propicien l'aprenentatge cívic.
  • Creació i orientació de l'opinió política.

'Descendent' (deriven de la interacció amb el govern):

  • Reclutament, formació i selecció de potencials líders polítics.
  • Garanteixen la renovació de les autoritats mitjançant el consens i l'acceptació de les regles de la competència.
  • Disseny, seguiment i avaluació de polítiques públiques.
  • Control dels representants.
  • Reforçament i estabilització del sistema polític.

[edita] Organització dels partits polítics

Robert Michels, des d'un enfocament monocausal, planteja que la dimensió del partit polític és la variable fonamental que defineix la seua organització, atés que incideix en:

  • La Cohesió interna: en formacions polítiques petites és més fàcil un acord al voltant de valors i objectius. Però si augmenten les proporcions hi haurà una major heterogeneïtat.
  • L'estil polític: les grans agrupacions són més pragmàtiques.
  • La mobilització dels afiliats: la mida varia en sentit invers a la participació.
  • La burocratització: a mesura que creix l'organització és més notable la divisió del treball. Es fomenten les desigualtats internes darrere de l'eficiència del partit.


Panebianco considera que no es pot establir un nexe tan rígid de causalitat. Afirma que els factors que defineixen el perfil de l'organització dels partits i que en permeten conèixer les expectatives de supervivència o èxit són:

  • Competència: mesura en què es converteix en un actor indispensable per exercir un paper determinat.
  • Gestió de les relacions amb l'entorn: capacitat d'adaptació, aptitud per formular estratègies de negociació, establir aliances i conflictes amb altres organitzacions.
  • Comunicació: control exercit sobre els canals d'informació interns i externs.
  • Regles formals: és important conéixer qui tenen facultats per a modificar les normes, les possibles desviacions i el grau en què es compleixen els estatuts.
  • Finançament: és un assumpte molt polèmic. Existeixen diferents criteris, alguns afirmen que ha de ser pública només durant les campanyes electorals per garantir la participació de tots els partits. Altres consideren que l'Estat ha d'ocupar-se de totes les despeses per al seu manteniment i funcionament. Això afectaria la independència dels partits. Aquells que s'inclinen pel finançament privat sostenen que els costos econòmics han d'abonar-los els ciutadans interessats. Es poden adoptar mesures negatives de limitació directa (establint un màxim de despeses permeses) o indirecta (obligar a donar publicitat de l'origen dels recursos i de la finalitat); o mesures positives de prestació directa (subvenció d'activitats) o indirecta (ajuts com destinar espais gratuïts a la televisió pública per als partits). La contribució pot ser en base als càrrecs obtinguts o en funció del percentatge de vots rebuts amb independència de si ha aconseguit o no representació. El més adequat és combinar ambdós criteris.
  • Reclutament: definició dels requisits d'admissió, carrera i permanència.

[edita] Composició dels partits polítics

  • Coalició dominant o dirigents: concentra els recursos de poder i representa el centre de l'organització. Distribueixen incentius i interactuen amb altres actors claus dins del sistema. Prenen les decisions principals quant a estratègies, acords i propostes. Dins d'aquesta elit es troben els líders que aconsegueixen captar vots de la gent i els notables que a causa del seu estatus socioeconòmica tenen una posició distingida en el partit.
  • Candidats: potencials ocupants dels càrrecs públics electius, ja siguen de caràcter executiu o legislatiu. Són seleccionats pels altres membres del partit.
  • Burocràcia: cos administratiu. La representativa està sotmesa a un doble sistema de control (jeràrquic i electoral intern), mentre que l'executiva està integrada per funcionaris designats i vigilats pels líders polítics.
  • Tècnics i intel lectuals: assessoren permanentment els dirigents, col·laboren en la redacció de projectes i assisteixen als candidats en èpoques de campanya electoral.
  • Militants: membres que participen activament i de manera constant. Es dediquen a tasques com la difusió de les idees partidàries als carrers, la preparació d'actes i mobilitzacions, la realització d'assemblees, la incorporació de nous integrants, l'elaboració de cartells, pamflets i banderes, etc. Panebianco els subclasifica arribistes (estan interessats en algun tipus de benefici) o creients (convençuts ideològicament).
  • Afiliats: estan inscrits en el padró del partit i aporten al seu finançament a través de quotes periòdiques. Limiten la seua participació a l'elecció interna dels candidats i autoritats. Ocasionalment concorren als actes partidaris i participen de les reunions.
  • A més a l'exterior del partit poden trobar simpatitzants (es mostren favorables als seus principis però es mantenen apartats de l'organització) i votants fidels (conserven la seua preferència als llarg del temps, sempre opten per la mateixa alternativa).

[edita] Partits polítics dels territorris de parla catalana

[edita] Partits polítics del món

[edita] Bibliografia

  • Duverger, M., Os Partidos Políticos, Brasília, UnB, 1980.
  • Michels, R., Sociologia dos Partidos Políticos, Brasília, UnB, 1982.
  • Weber, M., Parlamento e Governo numa Alemanha reordenada - Crítica Política do funcionalismo e da Natureza dos Partidos, Petrópolis, Vozes, 1983.
  • Idem, A política como vocação, em Ciência e Política duas vocações, Editora Cultrix, São Paulo, 2006.
  • Viana, Nildo, O que são Partidos Políticos, Goiânia, Edições Germinal, 2003.
  • Luís Aznar - Miguel De Luca (Coordinadores) "Política, Cuestiones y Problemas". Capítulo 6: "Partidos políticos y sistemas de partidos" de Luciana Cingolani. Buenos Aires, Editorial emecé, 2006.
  • Robert E. Dowse - John A. Hughes "Sociología Política". Capítulo 11: "Organizaciones políticas, I: Partidos". Madrid, Alianza Editorial, 1975.
  • Román Castro (Coordinador) "Temas clave de Ciencia Política". Capítulo 4: "Partidos políticos y sistemas de partidos" de Miguel González Tornés. Barcelona, Ediciones Gestión 2000 S.A., 1995.
  • Julio Pinto "Introducción a la Ciencia Política". Capítulo 7: "Los partidos políticos" de Andrés Malamud. Editorial EUDEBA, 1995.
  • Mario Justo López "Introducción a los Estudios Políticos". Capítulo 14: "Las fuerzas políticas". Editorial Depalma.
Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Ciències Socials
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_pol%C3%ADtic»