Estat del benestar
L'estat del benestar (Welfare State en anglès, per comparació al "warfare state" o estat de guerra alemany després de la Segona Guerra Mundial) és, segons el sociòleg T.H. Marshall una combinació específica entre democràcia, benestar i capitalisme. Es tracta d'un conjunt de polítiques consistents en la implantació d'una sèrie de serveis socials amb caràcter universal. Aquests serveis tenen com a finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar que les persones quedin desemparades en determinades circumstàncies de caràcter problemàtic. L'estat garanteix l'accés a l'ensenyament, a la sanitat i als subsidis de malaltia, incapacitat, atur i jubilació.
Origen [modifica]
El primer estat del benestar sorgeix del sistemes d'assegurament establert per Otto von Bismarck a Alemanya al segle XIX. Seguidament els països escandinaus van establir sistemes mutualistes que poc a poc es varen anar integrant durant la primer meitat del segle XX, i després de la seva crisi arran de la gran depressió dels anys 1930 es van desenvolupar un cop acabada la Segona Guerra Mundial, especialment liderats per les reformes proposades per Sir William Beveridge, qui va establir un sistema d'assegurança nacional per fer front a les necessitats socials.
Tipus [modifica]
Segons diversos autors hi han diferents tipus d'estats del benestar com ara els models anglosaxó, centre europeu, mediterrani i el de l'Europa de l'est.
Atenent els beneficiaris, l'Estat del benestar espanyol estableix tres grups de prestacions:
Les prestacions universals, que s'ofereixen a tota la població gratuïtament, i només requereixen que el benefiari les sol·liciti. Per exemple, la sanitat o l'educació.
Les prestacions contributives que són les que es corresponen a aquelles persones que han cotitzat una sèrie de quotes a la Seguretat Social durant un període de temps determinat. Cal dir que existeix un període de cotització mínim per a aquest tipus de prestacions. Per exemple, el subsidi d'atur o desocupació, la pensió de jubilació o les pensions de viduïtat/orfandat.
Les prestacions socials, que són les més solidàries donat que són aquelles que reben les persones que estan sota el llindar de pobresa i tenen recursos escassos o nuls. Exemples són les ajudes que presten els menjadors socials, els salaris socials.
