Atur

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Taxes d'atur a la Unió Europea a data d'abril del 2014.
Verd fosc: 0–4,9%  · Verd clar: 5–9,9%  · Groc: 10–14,9%  · Taronja: 15–19,9%  · Vermell: 20–24,9%  · Granat: ≥25%

En economia, una persona està a l'atur si està sense feina, disponible per treballar i cerca ocupació.[1] Segons l'OIT, el 2013 hi havia al món 202 milions de persones a l'atur.[2] L'indicador més usat per conéixer el nivell d'atur d'una economia o d'un sector de la població és la taxa d'atur, que es calcula dividint el nombre de persones a l'atur per la població activa.[3] La taxa d'atur mundial era del 6% el 2013. La regió amb la taxa més elevada fou el Nord d'Àfrica mentre que el Sud d'Àsia tingué la taxa més baixa.[4] Els governs intenten donar feina a tots els ciutadans que volen treballar, fent-lo un objectiu principal de la política econòmica. No obstant això, atès que l'economia és dinàmica (les persones i les empreses es mouen d'un lloc cap a un altre contínuament), un objectiu de zero per cent de la taxa d'atur no és realista.

Tipus d'atur[modifica | modifica el codi]

La macroeconomia defineix tres tipus d'atur:

  • l'atur friccional: l'atur que és degut al moviment normal del mercat laboral; inclou els individus que estan canviant d'ocupació
  • l'atur estructural: l'atur relacionat amb els treballadors que han perdut llur feina atès que han estat reemplaçats pels canvis estructurals (com ara l'automatització de llurs empreses) i llurs habilitats no són més requerides.
  • l'atur cíclic: l'atur que està relacionat amb la disminució o la caiguda de la producció total de l'economia; l'atur cíclic augmenta durant les recessions econòmiques i disminueix durant els períodes de prosperitat i creixement econòmic.

Els economistes busquen aconseguir això que han anomenat «plena ocupació». L'ocupació plena, però, no significa aconseguir un percentatge de zero atur, sinó, limitar l'atur només als components friccionals i estructurals (és a dir, disminuir o eliminar l'atur cíclic). Cal esmentar que alguns economistes esmenten altres nivells o tipus d'atur com ara l'atur clàssic, que es produeix quan el nivell del salari que produeixen les forces d'oferta i demanda del mercat laboral és més baix que el salari real imposat pel govern (salari mínim) o pels sindicats laborals, la qual cosa provoca un excés d'oferta i escassedat de feina. Altres tipus d'atur es poden considerar subcategories dels tres nivells abans esmentats; per exemple: l'atur tecnològic és un tipus d'atur estructural.

La taxa d'atur[modifica | modifica el codi]

La taxa d'atur és un dels indicadors més importants sobre la situació del mercat de treball. Però s'ha de tenir en compte que no és una mesura del nivell de benestar. Una baixa taxa d'atur pot ser deguda a la inexistència del subsidi d'atur en un determinat país o a que la població no tingui suficients estalvis que els permeti viure sense feina. En aquest cas, les persones que estan a l'atur generalment acaben treballant en l'economia informal i en treballs mal remunerats. Per tant, el problema en alguns països en desenvolupament no és la taxa d'atur sinó la manca de llocs de treball en condicions.

Taxa d'atur el 2013
Regió  %
Sud d'Àsia
4
Sud-est d'Àsia i Pacífic
4.2
Est d'Àsia
4.5
Món
6
Amèrica Llatina i Carib
6.5
Àfrica Sub-Sahariana
7.6
Europa Central i Sud-Oriental
8.2
Economies Desenvolupades
8.6
Orient Mitjà
10.9
Nord d'Àfrica
12.2

Font: OIT. Global Employment Trends 2014: The risk of a jobless recovery[5]

L'evolució de la taxa d'atur està relacionada amb el cicle econòmic. Augmenta en èpoques de recessió i disminueix durant les expansions. La política econòmica té com a objectiu mantenir una taxa tan baixa com sigui possible tenint en compte altres objectius com el de la inflació.

El nivell d'atur depèn de la magnitud dels fluxos d'entrada i de sortida. Els fluxos d'entrada són totes les persones inactives o ocupades que passen a l'atur mentre que els fluxos de sortida són totes les persones a l'atur que esdevenen inactives o ocupades. Per tant, la taxa d'atur d'una economia o d'un col·lectiu serà més baixa si els fluxos d'entrada són baixos o si els fluxos de sortida són elevats. Per exemple, les baixes taxes d'atur de Noruega i Estats Units dels últims anys són degudes a que les taxes de sortida de l'atur eren molt altes. El 38,5% dels aturats a Noruega esdevenien inactius o ocupats cada mes. Aquesta dada era del 56,5% als Estats Units. En canvi, la taxa d'atur a Alemanya era més baixa que a Espanya perquè només un 0,5% dels inactius o ocupats esdevenien aturats cada mes, compensant així la baixa taxa de sortida de l'atur.

País Anys Taxa d'atur Taxa d'entrada a l'atur Taxa de sortida de l'atur
Alemanya 1983-2009 8,3% 0.5% 6%
Noruega 1983-2009 4,1% 1,6% 38,5%
Espanya 1977-2009 15,4% 1,1% 6,3%
Estats Units 1968-2009 6,1% 3,6% 56,5%

Font: Elsby, Hobijn i Sahin. Unemployment Dynamics in the OECD, 2011

Informació estadística[modifica | modifica el codi]

Existeixen dos mètodes per mesurar el nombre de desocupats a Espanya:

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]