Margaret Thatcher

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Margaret Thatcher
Margaret Thatcher


Mandat
4 de maig de 1979 – 28 de novembre de 1990
Precedida per James Callaghan
Succeïda per John Major

Naixement 13 d'octubre de 1925
Anglaterra Grantham, Lincolnshire (Anglaterra)
Mort 8 d'abril de 2013 (als 87 anys)[1]
Londres, Gran Bretanya
Partit polític Partit Conservador
Parella Sir Denis Thatcher, 1r baronet
Professió Química i advocada
Nacionalitat Britànica
Religió Metodista

Margaret Hilda Thatcher, Baronessa Thatcher, LG, OM, PC FRS coneguda com a Margaret Thatcher, i de nom de naixement Margaret Hilda Roberts (Grantham, Anglaterra, 1925 - Londres, 8 d'abril de 2013)[2] va ser una política anglesa, que fou Primera Ministra del Regne Unit de 1979 a 1990.

Margaret Thatcher va néixer el 13 d'octubre de 1925 a Grantham. Va estudiar ciències químiques a la Universitat d'Oxford, on hi va treballar durant quatre anys com investigadora. L'any 1951 es va casar amb Dennis Thatcher, un alt executiu de la indústria petroliera, que fou qui la va introduir en el món de la política.

L'any 1953 va començar a estudiar dret tributari. Va ingressar al Partit Conservador, del que el seu marit ja era membre, i el 1959 va guanyar un escó a la Cambra dels Comuns. Dos anys més tard va ser nomenada secretària d'Estat per a Afers Socials i, després, ministra d'Educació i Ciència durant el govern del conservador Edward Heath. Des d'aquest càrrec, va abolir la normativa que ordenava la distribució gratuïta de llet a les escoles, decisió que provocà una onada de protestes.

Considerada la líder més enèrgica de l'ala dreta del Partit Conservador, va aconseguir desplaçar a Heath del lideratge del partit, que va ocupar des del 1975. Va elaborar un programa rigorós contra la crisi de l'economia britànica mitjançant la reducció de la intervenció estatal. Els seus postulats principals van ser, doncs, el liberalisme i el monetarisme estrictes. També va tendir a retallar els serveis socials.

Va estudiar la renegociació per a la participació del Regne Unit a la CEE i l'abolició del poder sindical. El seu programa va rebre el suport de l'opinió popular, i l'any 1979 va aconseguir que els conservadors accedissin al poder per àmplia majoria. D'aquesta manera, es va convertir en la primera dona britànica que ocupava el càrrec de Primera Ministra.

Durant el seu govern va aconseguir reduir la inflació i millorar la cotització de la lliura esterlina. No obstant això, va disminuir la producció industrial, amb el consegüent increment de l'atur, triplicat des de la seva pujada al poder. A més, van proliferar les fallides d'empreses i bancs.

L'any 1982, Thatcher va intervenir enèrgicament en el conflicte de les Malvines. La seva actitud va ser ben vista per l'opinió pública britànica i aquest mateix any va tornar a obtenir la victòria electoral, aquesta vegada amb la majoria més folgada assolida per un candidat des de 1935.

Margaret Thatcher amb Ronald Reagan a Camp David (1986).

Durant el 1984, es va enfrontar a greus conflictes socials, especialment la vaga dels miners, que va reprimir amb duresa. A l'octubre d'aquest mateix any, durant un congrés del seu partit que se celebrava a un hotel de Brighton, va esclatar una bomba col·locada per l'IRA, però Thatcher en va sortir il·lesa.[3] L'IRA no li perdonava la seva actitud durant la vaga de fam de 1981.

Com a cap de govern va continuar la seva política neoliberal, la privatització d'empreses estatals, de l'educació i els mitjans d'ajuda social, la lluita contra l'atur i la limitació de les vagues. Respecte al conflicte de l'Ulster, va propiciar l'obertura de converses amb la República d'Irlanda i va reforçar la legislació antiterrorista.

El 1987 va guanyar novament les eleccions, però en aquesta ocasió per un marge molt més reduït. En un discurs al congrés del Partit Tory del 1987, Thatcher va citar en la seva diatriba homofòba com un dels exemples de la decadència del sistema d'ensenyament socialista el fet que:[4]«Joves, als quals s'hauria d'ensenyar els valors morals tradicionals ans al contrari aprenen que tenen el dret inalienable d'ésser gai» el que va resultar en l'aprovació de l'esmena 28, 2A de la llei homòfoba del Govern Local del 1988.

La seva negativa a la unió social i política del Regne Unit amb Europa i la imposició de l'impost regressiu (la poll tax) va provocar una polèmica generalitzada que la va enfrontar al seu propi partit.[5] Finalment, el 1990 no li va quedar altra alternativa que dimitir, i fou succeïda en el càrrec per John Major.[6]


El 1992 la reina Elisabet II li atorgà el títol vitalici de Baronessa Thatcher, amb la qual cosa pogué ingressar a la Cambra dels Lords. Poc després, el seu marit Dennis Thatcher era investit cavaller amb el títol hereditari de baronet.

Margaret Thatcher ha passat a la història per ser la primera dona europea que va ocupar el càrrec de Primer Ministre. El seu estil per dirigir els assumptes d'Estat, el seu estricte domini sobre els ministres del seu gabinet i la seva forta política monetarista li van valer el sobrenom de la Dama de Ferro.

Al programa de televisió Spitting Image, Thatcher era representada com una tirana que vestia amb pantalons i colpejava i ridiculitzava als ministres del seu govern.[7] Lee Hall i Elton John varen compondre la cancó "Merry Christmas Maggie Thatcher")[8] que es representa actualment a l'obra musical "Billy Elliot" al West End de Londres.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Mor l'ex primera ministra britànica Margaret Thatcher als 87 anys» Ara (diari), 8 d'abril de 2013
  2. «S'ha mort Margaret Thatcher». Vilaweb, 8 d'abril de 2013. [Consulta: 8 abril 2013].
  3. Reitan 2007, p. 113.
  4. Margaret Thatcher: «Children who need to be taught to respect traditional moral values are being taught that they have an inalienable right to be gay.», Speech to Conservative Party Conference, Blackpool, Margaret Thatcher Foundation, 9 d’octubre de 1987, (en català: Discurs al congrés del partit conservador)
  5. Reitan 2007, p. 93.
  6. Reitan 2007, p. 95.
  7. Marr, Andrew. A History of Modern Britain. Pan, 2007. ISBN 978-0-330-43983-1. p.417
  8. «Merry Christmas Maggie Thatcher». Odielyrics, 10 d'abril de 2013. [Consulta: 10 abril 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


Càrrecs en partits polítics
Precedida per:
Edward Heath
Presidenta del Partit Conservador
1975 - 1990
Succeïda per:
John Major
Càrrecs públics
Precedida per:
James Callaghan
Primera Ministre del Regne Unit
Escut del Regne Unit

1979 - 1990
Succeïda per:
John Major