Elisabet Bowes-Lyon

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Elisabet Bowes-Lyon
Reina consort del Regne Unit
Reina mare del Regne Unit
Philip Alexius de László: The Duchess of York, 1925
Regnat 11 de desembre de 1936 - 6 de febrer de 1952
12 de maig de 1937
Espòs Jordi VI del Regne Unit
Nom complet
Elizabeth Angela Marguerite Bowes-Lyon
Casa Casa de Windsor (per matrimoni)
Pare Claude Bowes-Lyon
Mare Cecilia Cavendish-Bentinck
Nascut 4 d'agost de 1900
Inscrita a Hitchin, Hertfordshire, Escòcia
Mort 30 de març de 2002 (als 101 anys)
Londres, Anglaterra
Enterrament

Elisabet Bowes-Lyon, reina del Regne Unit (Londres 1900 - 2002). Fou una de les primeres persones que no eren membres de la reialesa europea en contraure matrimoni amb un príncep britànic. Arribà a complir cent un anys.

Naixement i família[modifica | modifica el codi]

Filla petita del catorzè comte de Strathmore i Kinghorne, lord George Bowes-Lyon i la seva esposa lady Nina Cavendish-Bentick, descendent dels ducs de Devonshire.

El seu lloc de naixement sempre ha estat envoltat d'una certa polèmica, si bé sembla cert que nasqué a la casa famíliar londinenca dels comtes, fou inscrita en la seva partida de naixement com a nascuda a Escòcia, concretament a Hitchin al Hertfordshire, prop dels dominis familiars escocesos de Saint Paul's Walden Bury.

Moltes llegendes corregueren al voltant del naixement de la reina mare, la primera era que era una nena adoptada procedent d'una parella pobre d'Irlanda i la segona és que ella era una filla extramatrimonial de lady Nina Canvendish.

La Primera Guerra Mundial significà un important canvi en la seva vida, el seu germà lord Fergus Bowes-Lyon morí en acció a la ciutat de Loos a França, i el seu germà lord Michael Bowes-Lyon fou fet pres per l'exèrcit alemany de març de 1917 fins al novembre de l'any següent. Al mateix temps el Castell de Glamis, propietat familiar, es convertí en una casa de convalescència per soldats anglesos.

Casament[modifica | modifica el codi]

L'any 1921 el duc de York i futur rei Jordi VI del Regne Unit li proposà matrimoni, proposició que ella rebutjà en un primer moment, tement perdre la seva llibertat. El príncep declarà la voluntat de no casar-se amb ningú que no fos ella. La reina Maria de Teck visità el Castell de Glamis, convencé la noia i envià el Comte de Moray, "competidor" del príncep en el cor de lady Elisabet, a una missió diplomàtica a l'altre costat de l'Atlàntic.

El 26 d'abril de 1923 el duc de York contreia matrimoni amb lady Elisabet Bowes-Lyon, filla de la rància aristocràcia escocesa a l'Abadia de Westminster.

S'establiren a Surrey i jugaren un paper menor en els anys posteriors al casament en què foren coneguts com a ducs de York. L'any 1936 foren declarats reis del Regne Unit. El matrimoni tingué dues filles:

Reina consort[modifica | modifica el codi]

1939

Des de l'any 1936 i fins a l'any 1952 esdevingué reina consort del Regne Unit. Un regnat marcat per la Segona Guerra Mundial i per la gran popularitat aconseguida durant aquest conflicte per la casa reial britànica. La Reina i les seves filles es negaren a abandonar Londres i refugiar-se al Canadà, aquest fet junt amb les nombroses visites al front, a hospitals i a la població feren que la nova parella reial gaudis d'una altíssima popularitat.

Les relacions entre la jove parella i els nous ducs de Windsor, l'ex-rei Eduard i Wallis Simpson, foren més que nefastes. Elisabet mai no perdonà l'abdicació del rei Eduard i li guardà un ressentiment enorme per haver col·locat sobre les espatlles del seu marit un paper, el de rei, que segons ella era molt més del que el seu espòs podia assumir. Ella advocà perquè la nova duquessa mai no fos considerada Altesa Reial i, juntament amb Churchill, allunyà als nous ducs d'Europa enviant-los a les Bahames

L'any 1939 visità Estats Units d'Amèrica amb el seu marit en el primer viatge que sobirans britànics realitzaren a l'excolònia britànica. El viatge permeté que els nous reis britànics coneguessin el president dels Estats Units, Franklin Delano Roosevelt.

Hitler, per la seva actitud durant la guerra, la va qualificar com la "dona més perillosa del món" i "si Churchill és l'home que més puc témer a Europa, ella sens dubte és la dona que més temo d'Europa".

Reina Mare[modifica | modifica el codi]

Durant cinquanta anys de la seva vida (1952 - 2002) ella fou la reina mare del Regne Unit. Després de la mort del seu marit comprà el castell escocès de Mey que estava en un estat lamentable i el restaurà completament. A més a més, el castell tenia una propietat de més de 1800 acres de terreny.

Esdevingué el membre més popular de la família reial britànica, posició únicament discutida per la Princesa de Gal·les. Durant aquests anys desenvolupà una forta passió per l'art, la compra d'obres d'art que anaven des de Monet a Fabergé, les curses de cavalls i la ginebra.

La reina mare morí l'any 2002 a l'edat de cent dos anys, sobrevivint a la seva filla la princesa comtessa de Snowdon, a la seva cunyada la princesa Marina de Grècia, als seus nebots George Lascelles i el príncep Guillem de Gloucester i a tots els seus cunyats.