1923
De Viquipèdia
| Anys: | 1920 1921 1922 - 1923 - 1924 1925 1926 |
| Dècades: | 1890 1900 1910 - 1920 - 1930 1940 1950 |
| Segles: | segle xix - segle xx - segle xxi |
| Calendari d'esdeveniments Llista d'estats sobirans del 1923 |
|
| Calendari gregorià | 1923 MCMXXIII |
| Ab urbe condita | 2676 |
| Calendari armeni | 1372 |
| Calendari xinès | 4619 – 4620 |
| Calendari hebreu | 5683 – 5684 |
| Calendaris hindús - Vikram Samvat - Shaka Samvat - Kali Yuga |
1978 – 1979 1845 – 1846 5024 – 5025 |
| Calendari persa | 1301 – 1302 |
| Calendari islàmic | 1342 – 1343 |
| Calendari rúnic | 2173 |
Taula de continguts |
Esdeveniments [modifica]
- Països Catalans
- Fundació de la Unió Socialista de Catalunya.
- 22 de febrer - Barcelona: Albert Einstein visita la ciutat, convidat pel científic Esteban Terradas i Illa, com part dels cursos monografics d'Alts Estudis i d'Intercanvi organitzats per la Mancomunitat de Catalunya i dirigits per Rafael de Campalans.
- 10 de març - Vila-real: fundació del Vila-real Club de Futbol.
- 20 de maig - València: s'inaugura oficialment l'Estadi de Mestalla, on actualment juga els seus partits el València CF.
- Món
- 9 de gener - Madrid (Espanya): Juan de la Cierva hi fa el primer vol en autogir.
- 25 de març – Santiago (Xile): s'hi inicia la V Conferència Internacional on se signa el Tractat de Gondra, per arreglar els conflictes entre els diferents Estats americans.
- 13 de setembre - Espanya: Cop d'Estat de Primo de Rivera que suspèn la Constitució Espanyola de 1876, disolt el Parlament i instaura la dictadura, que durarà fins al gener del 1929. Es prohibeix l'ensenyament del català a les escoles.[1]
- 21 de desembre - el Nepal: aquest país, fins aleshores un protectorat britànic, esdevé independent.
Naixements [modifica]
- Països Catalans
- 6 de gener, València, l'Horta: Santiago Grisolía García, bioquímic valencià, president del Consell Valencià de Cultura des del 1996.
- 26 d'octubre, Lleida, Província de Lleida: Joan Oró, bioquímic català (m. 2004).
- 7 de novembre, Molins de Rei, Baix Llobregat: Josep Maria Madorell i Muntané, ninotaire català.
- 13 de desembre, Barcelona: Antoni Tàpies, pintor català.
- Resta del món
- 27 de maig, Florència, Regne d'Itàlia: Lorenzo Milani, sacerdot catòlic i pedagog italià (m. 1967).
- 28 de maig, Dicsőszentmárton, Transilvània, Romania: György Ligeti, compositor austríac d'origen familiar jueu hongarès de Romania (m. 2006).
- 6 de juliol, Kurów, Polònia: Wojciech Jaruzelski, president de Polònia.
- 18 de setembre, Stockton-on-Tees, comtat de Durham: Peter Smithson, arquitecte (m. 2003).[2]
- 2 de desembre, Nova York (els Estats Units): Maria Kalogeropoulos, coneguda com Maria Callas, soprano estatunidenca (m. 1977).
- 10 de desembre, Buenos Aires, Argentina: Clorindo Testa, arquitecte argentí d'origen italià.
- Póvoa de Atalaia: Eugénio de Andrade, pseudònim de José Fontinhas, poeta i prosista portuguès.
Necrològiques [modifica]
- Països Catalans
- 10 de març, Barcelona: Salvador Seguí “el Noi del Sucre”, anarcosindicalista català, mort per un pistoler (n. 1887).
- 26 de setembre, València: Ángel García Cardona, metge (n. 1856)
- Resta del món
- 26 de març, París (França): Henriette Rosine Bernard, coneguda com Sarah Bernhardt, actriu de cinema i teatre francesa (n. 1844).
- 10 d'agost, Cercedilla (Madrid, Espanya): Joaquim Sorolla i Bastida, pintor valencià (n. 1863).
- 27 de desembre: Alexandre Gustave Eiffel, enginyer civil. (n. 1832)
- Cöslin, Pomerània, Prússia: Carl Adolf Lorenz, compositor prussià (n. 1837).
Pàgines que s'hi relacionen [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1923 |
Referències [modifica]
- ↑ Llorens, Carles. «Objectiu: Espanyolitzar Catalunya» (paper). Revista Sàpiens. Sàpiens Publicacions [Barcelona], núm.128, Abril 2013, p.44-49. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Vidotto, Marco; Castán, Santiago; Thomson, Graham. Alison + Peter Smithson (en castellà). Gustavo Gili, 1997. ISBN 8425216842.
