Menxevic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Líders del Partit Menxevic a Norra Bantorget, Estocolm, Suècia, maig de 1917. Pàvel Axelrod, Iuli Màrtov i Alexander Martinov

Els menxevics (en rus: меньшевики, menxeviki) eren la facció moderada del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic.

Els menxevics, encapçalats per Julius Martov, sostenien que era preferible tenir una base partidària ampla, a diferència del model de partit únic que proposava Lenin. En una línia socialdemòcrata, plantejaven la instauració d'una democràcia representativa mantenint l'estructura de producció capitalista.

Si bé l'opinió de Martov tenia el suport majoritari dels afiliats del partit, aviat es va trobar en minoria dintre del comitè directiu; el malnom de menxevics, "la minoria", prové d'aquest fet. Els menxevics es van mantenir dins del partit i van ser molt actius en l'organització dels soviets durant la Revolució de 1905; malgrat tot, després del fracàs revolucionari van abandonar la lluita armada i van proposar una liquidació progressiva del tsarisme i una revolució burgesa on el tercer estat compartís el poder. La seva separació del partit es va fer definitiva l'any 1912.

L'any 1914, els menxevics, de la mateixa manera que els bolxevics, es van oposar frontalment a la participació de la I Guerra Mundial. Tanmateix, després de la revolució de Febrer que va comportar la seva arribada al poder el 1917, van mantenir la participació de l'Exèrcit Roig en la Gran Guerra. Alguns dels seus membres van emigrar i van mantenir els Centres menxevics de Berlín, París i Nova York fins a inicis del decenni dels 70's.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]