Anton Denikin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anton Ivànovitx Denikin el 1918

Anton Ivànovitx Denikin (en rus: Анто́н Ива́нович Дени́кин), (1872-1947), militar, va dirigir els exèrcits blancs del sud de Rússia alçats contra la revolució bolxevic. Denikin era fill d'un militar polonès que havia servit a l'exèrcit rus arran del seu alliberament. En el moment d'esclatar la revolució russa era general i tenia una brillant carrera militar. Havia participat en la campanya de Manxúria (1904) i en la Divisió de Ferro durant la Primera Guerra Mundial. El 1917 dirigia el front sud-oest de l'exèrcit rus i, com a membre de l'estat major va donar suport a l'abdicació del tsar Nicolau II.

En veure el caos al front i la descomposició de Rússia va oposar-se ferotgement als bolxevics. Va seguir al Don al general Kornílov i allà van alçar-se a finals de 1917 com a 'Exèrcit de Voluntaris'. En morir Kornílov al Kuban, Denikin va asumir la direcció d'un incipient moviment blanc (en oposició al roig dels revolucionaris el blanc simbolitzava la puresa).

Denikin asumeix la direcció d'un grup de rebels sense esperança rodejats de bolxevics però posa en marxa una sorprenent capacitat militar, trenca el setge i consolida un exèrcit blanc al sud de Rússia amb brillants operacions militars. El gener de 1919 funda les Forces Armades del Sud de Rússia (FASR) que llencen una ofensiva contra Moscou arribant a ocupar la futura Stalingrad (en temps tsaristes anomenada Tsaritsin). Rodejat per nacionalistes ucraïnesos, bolxevics i anarquistes acaba aturant l'ofensiva a causa de la manca del suport promés pels aliats. Llavors comença una retirada cap a Crimea i ha de dimitir esent succeït pel general Wrangel. Deinkin es refugia primer a Constantinoble on escapa per poc d'un atemptat comunista. Marxa a Anglaterra, França i, el 1945, als Estats Units. Allà mor el 8 d'agost de 1947.

A l'exili Denikin va dedicar-se a escriure els seus records a 'La descomposició de l'armada i el poder' (1921). En esclatar la Segona Guerra Mundial els alemanys li van oferir encapçalar un exèrcit rus antibolxevic però Denikin es va negar car no volia entrar a Rússia al front d'un exèrcit estranger.

La seva filla, Marina, va escriure diversos llibres sobre la guerra civil russa i, des de França, va lluitar pel reconeixement del seu pare. Finalment, l'any 2005 Rússia va retornar la ciutadania russa a Marina Denikina i les despulles del general blanc foren traslladades, amb honors, dels Estats Units a Moscou.

Ideològicament era, en essència, un nacionalista rus radical, el lema del seu moviment fou "Rússia, una i indivisible". No era un reaccionari com han pretès els historiadors bolxevics, sinó que propugnava la proclamació d'una república i la convocatòria d'eleccions per formar una assemblea constituent. L'única condició era el manteniment de la unitat russa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anton Denikin Modifica l'enllaç a Wikidata