Rebel·lió de Tambov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Rebel·lió de Tambov
Guerra Civil Russa
Mapa de la zona on es produí la rebel·lió de Tambov
Mapa de la zona on es produí la rebel·lió de Tambov
Dates 1920 - 1921
Localitat Governorat de Tambov, Rússia
Resultat Victòria bolxevic
Bàndols
Rebels de Tambov Unió Soviètica Unió Soviètica
Comandants en cap
Aleksandr Antónov Mikhaïl Tukhatxevski
Forces
70.000 100.000

La Rebel·lió de Tambov de 19191921 va ser un dels majors aixecaments de la pagesia contra els bolxevics durant la Guerra Civil Russa. Fou dirigida per un antic membre del Partit Social-Revolucionari, Alexandr Antónov, pel que el moviment seria conegut més tard en la història soviètica com la Antonovixtxina (Анто́новщина).

Es va desencadenar a causa de la cruenta política del comunisme de guerra. L'aixecament es va produir en els territoris de l'óblast (regió russa) de Tambov i en part de l'óblast de Voronezh. Una característica distintiva d'aquesta rebel·lió, entre moltes altres del moment, va anar que va estar comandada per una organització, la Unió de Camperols Treballadors (Soiuz Trudovikh Krestian), dirigida pel propi Antónov. La serietat de l'aixecament va obligar a crear la Comissió Plenipotenciaria del Comitè Executiu Central Rus del Partit Bolxevic per a la Liquidació del Bandidatge en la Província de Tambov.

La rebel·lió va ser aixafada per unitats de l'Exèrcit Roig dirigides per Mikhaïl Tukhatxevski. La coordinació política de les operacions contra la rebel·lió va estar dirigida per Vladímir Antónov-Ovséienko. El famós mariscal Gueorgui Júkov va obtenir la seva primera condecoració combatent als rebels. La insurrecció fou de tal magnitud que calgué manar 30.000 soldats per a sufocar-la. L'exèrcit va emprar artilleria i trens armats per a combatre als camperols rebels. Fins i tot, sovint es van emprar armes químiques.[1] Es van emplaçar diversos camps de concentració, on es va dur als familiars dels insurgents en qualitat d'ostatges. La rebel·lió es va haver apaivagat parcialment en 1921. Antónov va ser assassinat en 1922 quan se l'intentava arrestar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Nicolas Werth, Karel Bartošek, Jean-Louis Panné, Jean-Louis Margolin, Andrzej Paczkowski, Stéphane Courtois, The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression, Harvard University Press, 1999, hardcover, 858 pages, ISBN 0-674-07608-7

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 52° 43′ N, 41° 25′ E / 52.717,41.417