Eleccions legislatives russes de 1917

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions legislatives russes de 1917
 ← 1912 (en) Tradueix Modifica el valor a WikidataRússia Modifica el valor a Wikidata 1921 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data25 novembre 1917 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir766 diputat Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat80.000.000 Modifica el valor a Wikidata
45.879.381
   57.35٪
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
PSR
17.943.000   39.11٪
Membre del parlament 374
Bolxevisme
10.661.000   23.24٪
Membre del parlament 180
UPSR
3.433.000   7.48٪
Membre del parlament 81
KD
2.088.000   4.55٪
Membre del parlament 24
Menxevic
1.144.000   2.49٪
Membre del parlament 22
Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions legislatives russes de 1917 es van celebrar el 25 de novembre per escollir els 766 membres de l'Assemblea Constituent.[1] Malgrat no hi ha un registre definitiu dels resultats, diversos estudis acadèmics coincideixen en indicar que els esseristes i els seus homòlegs ucraïnesos van obtenir la victòria pel suport de la pagesia rural del país, ja que defensaven la reforma agrària. Darrere, els bolxevics van ser clars vencedors als nuclis urbans, i també van aconseguir al voltant de dos terços dels vots dels soldats del front occidental, fruit de les reivindicacions obreristes i per la pau. En un altre nivell, també van obtenir representació els menxevics, els cadets, i minories nacionals com els cosacs, jueus o armenis.

Context[modifica]

La convocatòria d'una Assemblea Constituent havia estat una reivindicació històrica dels moviments democràtics i populars de la Rússia tsarista. En la fase posterior de la Revolució de febrer, el tsar Nicolas II va abdicar el 2 de març de 1917. El govern provisional rus es va formar i es va comprometre a dur a terme la celebració d'eleccions, amb el suport de tots els principals partits polítics. No obstant això, estaven dividits sobre l'organització i els detalls de la convocatòria. Els bolxevics demanaven eleccions immediates, mentre que els socialistes revolucionaris volien ajornar la votació uns mesos perquè no coincidís amb l'època de la collita, ja que els perjudicava. Les forces de la dreta també van pressionar per retardar les eleccions, amb l'objectiu de desgastar les forces democràtiques o revolucionàries.[2]

El 19 de març de 1917 es va celebrar una manifestació multitudinària a Petrograd per reclamar el sufragi femení, reunint unes 40.000 participants i liderada per Vera Figner i Poliksena Shishkina-Iavein. Es va traslladar de la Duma al Palau de Tauride, i les manifestants es van negar a abandonar els terrenys del palau fins que es comprometessin amb el vot femení per a les properes eleccions. El 20 de juliol de 1917, el Govern Provisional va emetre un decret que atorgava el dret de vot a les dones de més de 20 anys.[3]

Al maig, els partits polítics van acordar els principals principis de les eleccions: representació proporcional, sufragi universal i vot secret. Es va constituir una comissió electoral especial, integrada per múltiples advocats i juristes. Finalment, es va fixar el 17 de setembre de 1917 com a data de les eleccions. La nova Assemblea Constituent havia de tenir la seva primera sessió el 30 de setembre de 1917.[2]

Al juliol els partits d'esquerres van augmentar la pressió sobre el Govern Provisional, arribant a una situació gairebé insurreccional. Amb tot, el mes següent l'esquerra va consentir un nou ajornament. El 9 d'agost de 1917 es va fixar una nova data per a les eleccions pel Govern Provisional: la votació se celebraria el 12 de novembre i la primera sessió de l'Assemblea Constituent se celebraria el 28 de novembre de 1917.

Entre la finalització de les llistes de candidats i les eleccions, va esclatar la Revolució d'Octubre,[4] que va posar fi al Govern Provisional. Un nou govern soviètic es va fer càrrec del país, el Consell de Comissaris del Poble. No obstant això, el nou govern es va comprometre a tirar endavant les eleccions i que el seu govern es mantingués provisional fins que la seva autoritat fos confirmada per l'Assemblea Constituent.

Sistema electoral[modifica]

Es van formar 81 districtes electorals (okrugs), generalment respectant els límits de la governació (pre-revolucionari) o de l'òblast ètnic.[5] A més, hi havia districtes electorals per als diferents grups de l'exèrcit i flotes. També hi havia un districte electoral assignat per als treballadors del ferrocarril oriental xinès i un districte electoral per als soldats del cos expedicionari rus a França i als Balcans, amb uns 20.000 votants.[6]

No existeix un cens electoral oficial. La població estimada de votants elegibles en aquell moment (excloent els territoris ocupats) s'ha estimat en uns 85 milions; el nombre d'electors elegibles als districtes on es van fer les votacions s'ha estimat en uns 80 milions.

Cada partit tenia una votació separada amb una llista amb els noms dels candidats, no hi havia votació general. El votant hauria rebut còpies de les llistes de diferents partits amb antelació o al col·legi electoral. El votant seleccionaria una llista, la col·locaria en un sobre, la tancaria i la col·locaria a la caixa. Si es ratllava algun nom, el vot no seria vàlid.[7]

Votació[modifica]

La votació va començar del 12 al 14 de novembre de 1917.[8] Les eleccions van ser aleshores les més grans organitzades de la història.[9] No obstant això, només en 39 districtes les eleccions van tenir lloc tal com estava previst. En molts altres la votació es va produir a finals de novembre o principis de desembre, i en alguns llocs remots la votació va tenir lloc només a principis de gener de 1918.

Malgrat la guerra i l'agitació, uns 47 milions de votants van exercir el seu dret a vot, amb una participació nacional al voltant del 64% (per Protasov, 2004).[10] Segons Protasov, el camp en general tenia una participació més alta que les ciutats. 220 ciutats d'arreu del país, amb una població conjunta de set milions d'habitants, van tenir una participació electoral del 58%. A les províncies agràries la participació generalment oscil·lava entre el 62 i el 80%. A l'óblast de Tambov, les zones urbanes van tenir una participació del 50,2% mentre que les zones rurals van tenir un 74,5%. Segons Radkey (1989), la participació dels votants nacionals se situava al voltant del 55%.[7]

Exemples de paperetes electorals per a la votació[modifica]

  • Paperetes electorals del districte de Petrograd
    Paperetes electorals del districte de Petrograd
  • Papereta bolxevic de Petrograd
    Papereta bolxevic de Petrograd
  • Papereta del Partit Obrer Socialdemòcrata Jueu a Txernigov
    Papereta del Partit Obrer Socialdemòcrata Jueu a Txernigov
  • Papereta de la Llista Socialista Musulmana a Kazan
    Papereta de la Llista Socialista Musulmana a Kazan
  • Papereta de la Lliga per a la Igualtat de les Dones a Petrograd
    Papereta de la Lliga per a la Igualtat de les Dones a Petrograd
  • Llista del Comitè Electoral Nacional Jueu a Podòlia
    Llista del Comitè Electoral Nacional Jueu a Podòlia

Resultats[modifica]

No existeix un recompte completament definitiu dels resultats, ja que en diversos districtes es va interrompre la celebració de les eleccions o el recompte de vots. Les xifres de la taula següent representen els comptes de la votació en 70 de 81 districtes electorals, tot i que no tots aquests tenen comptes de votació complets. El nombre de diputats electes prové de 74 districtes.
Partit Vots % Llistes Escons
Partit Socialrevolucionari (SRs) 17,256,911 37.61 67
324 / 766
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (Bolxevics) (POSR(b)) 10,671,387 23.26 64
183 / 766
Partit dels Socialistes Revolucionaris d'Ucraïna (UPSR) 5,819,395 12.68 16
110 / 766
Partit Constitucional Democràtic Rus (KD) 2,100,262 4.58 63
16 / 766
Partit Obrer Socialdemòcrata Rus (Mensheviks) (POSR(m)) 1,385,500 3.02 61
18 / 766
Llistes Cosaques 908,326 1.98 9
17 / 766
Partit Alash 767,632 1.67 4
15 / 766
Partit Musavat 615,816 1.34 1
10 / 766
Llistes jueves 575,007 1.25 18
6 / 766
Federació Revolucionària Armènia 558,400 1.22 1
10 / 766
Llistes musulmanes 439,611 0.96 9
Llistes Musulmanes (Socialistes-revolucionaris) 304,864 0.66 1
5 / 766
Partit Socialista Popular 240,791 0.52 39
1 / 766
Llistes Txuvaixes 235,587 0.51 3
3 / 766
Unió de Terratinents i Pagesos de tota Rússia 229,264 0.50 20
0 / 766
Llistes poloneses 211,272 0.46 7
2 / 766
Llistes ortodoxes 210,973 0.46 18
0 / 766
Federalistes Baixkirs 200,161 0.44 3
5 / 766
Llistes Alemanyes 194,623 0.42 9
1 / 766
Partit Shura-i-Islam 183,558 0.40 2
5 / 766
Llistes camperoles 165,097 0.36 13
10 / 766
Bloc Socialista Musulmà 159,770 0.35 1
3 / 766
Comitè Socialista Musulmà de Kazan 153,151 0.33 1
2 / 766
Dreta Russa (inclou monàrquics i llistes de dretes) 146,067 0.32 13
1 / 766
Vells creients 118,362 0.26 11
0 / 766
Altres llistes socialistes musulmanes 100,890 0.22 6
0 / 766
Dissidents SRs 99,542 0.22 5
0 / 766
Partit Obrer Socialdemòcrata Ucraïnès (en solitari) 85,772 0.19 2
0 / 766
Partit Socialista Musulmà 84,748 0.18 1
1 / 766
Blocs socialistes de dreta (inclou diverses llistes) 82,673 0.18 8
0 / 766
Llista del Soviet d'Organitzacions Musulmanes de Fergana 77,282 0.17 1
9 / 766
Societat Islam Muinil 76,849 0.17 1
2 / 766
Bloc Democràtic Estonià 68,085 0.15 1
2 / 766
Ittehad 66,504 0.14 1
1 / 766
Partit Laborista Estonià 64,704 0.14 1
2 / 766
Comitè Nacional Buriat 56,331 0.12 2
2 / 766
Unió de Camperols i Refugiats Ucraïnesos

Organització de Revolucionaris Socialistes Tàtars

53,445 0.12 1
0 / 766
Aliança Unió-Popular Socialista de Camperols 50,780 0.11 1
1 / 766
Socialistes alemanys 42,148 0.09 1
0 / 766
Unió d'Agricultors Letons 35,112 0.08 2
1 / 766
Partit Socialista Obrer Jueu Unit (SS i ES) 34,644 0.08 7
0 / 766
Bund 32,986 0.07 3
0 / 766
Bloc Nacional (Ucraïnesos, Musulmans, Polonesos i lituans) 29,821 0.06 1
0 / 766
Aliança Uigur-Dungà 28,386 0.06 1
0 / 766
Llistes comercials - industrials 27,198 0.06 8
0 / 766
Llistes Cooperatives Popular Socialistes 27,014 0.06 5
0 / 766
Socialistes-Federalistes i Camperols de Letgàlia 26,990 0.06 1
0 / 766
Poalei Zion 26,331 0.06 10
0 / 766
Unitat 24,272 0.05 10
0 / 766
Dissidents Menxevics 23,451 0.05 2
0 / 766
Nacionaldemòcrates de Geòrgia 22,499 0.05 1
0 / 766
Socialistes-Federalistes Ucraïnesos 22,253 0.05 3
0 / 766
Menxevics-Internacionalistes 21,814 0.05 6
0 / 766
Moviment Cooperativista 19,663 0.04 7
0 / 766
Partit Revolucionari Socialista-Federalista de Geòrgia 19,042 0.04 1
0 / 766
Partit Socialista Revolucionari Estonià 17,726 0.04 1
0 / 766
Partit Radical Democràtic Estonià 17,022 0.04 1
0 / 766
Llista Estoniana 15,963 0.03 1
0 / 766
Unió de Camperols Russos 15,246 0.03 2
0 / 766
Socialistes finessos 14,807 0.03 1
0 / 766
Unitat Internacional dels Democristians (catòlics romans) 14,382 0.03 1
0 / 766
Dissidents d'esquerres SRs 14,148 0.03 4
0 / 766
Partit Popular Armeni 13,099 0.03 1
0 / 766
Figures públiques no partidistes 12,050 0.03 1
0 / 766
Aliança dels SR d'esquerres-RS d'Ucraïna-Partit Socialista Polonès 11,871 0.03 1
0 / 766
Partit Socialdemòcrata Estonià dels Treballadors 9,244 0.02 1
0 / 766
Autonomistes Siberians 9,224 0.02 2
0 / 766
Grecs a Mariupol 9,143 0.02 1
0 / 766
Assemblea Socialista de Bielorússia 8,445 0.02 3
0 / 766
Folkspartei (solitari) 8,185 0.02 2
0 / 766
Altres ucraïnesos 7,838 0.02 4
0 / 766
Lliga per la Igualtat de les Dones 7,676 0.02 2
0 / 766
Llistes de Terratinents - Vells Creients 7,139 0.02 2
0 / 766
Partit Nacional de Moldàvia 6,643 0.01 1
0 / 766
Partit Laborista Socialdemòcrata Ucraïnès a Petrograd

SRs ucraïnesos i el Partit Socialista Obrer Jueu Unit (SS i ES)

6,216 0.01 2
0 / 766
Demòcrates-nacionalistes letons 5,881 0.01 1
0 / 766
Comitè Popular Latgallià i Partit Socialista Latgallià dels Treballadors 5,118 0.01 1
0 / 766
Sindicat Independent d'Obrers, Soldats i Camperols 4,942 0.01 1
0 / 766
Tsentroflot 4,769 0.01 1
0 / 766
Grups de ciutadans locals 4,725 0.01 3
0 / 766
Grup demòcrata no partidista dels comitès de Sérguiev Possad 4,497 0.01 1
0 / 766
Bloc de Comerciants, Industrials, Artesans i Propietaris 4,421 0.01 1
0 / 766
Llista de treballadors ucraïnesos 3,810 0.01 1
0 / 766
Partit Democristià 3,797 0.01 1
0 / 766
E. Abramov 3,776 0.01 1
0 / 766
Soldats letons 3,386 0.01 1
0 / 766
Organitzacions de Rússia Blanca 2,523 0.01 1
0 / 766
Bloc nacionalsocialista (Bloc Socialista Ucraïnès i Bloc Nacionalista) 2,346 0.01 1
0 / 766
Grups Democràtics Units de Ciutadans, Camperols i Obrers de Pskov 2,337 0.01 1
0 / 766
Sindicat d'Oficials 2,018 0.00 1
0 / 766
Grup Agrícola-Artesanal-Comercial-Industrial 2,001 0.00 1
0 / 766
Grup no partidista 1,948 0.00 1
0 / 766
Bloc Nacionalista 1,708 0.00 1
0 / 766
Llista sense títol 1,657 0.00 1
0 / 766
Propietaris i terratinents de la governació de Nóvgorod 1,178 0.00 1
0 / 766
Grup Nacional Republicà d'Ucraïna 1,070 0.00 1
0 / 766
Camperols Treballadors 1,020 0.00 1
0 / 766
Empleats de les agències públiques 1,005 0.00 1
0 / 766
Altres llistes amb menys de 1000 vots 5,833 0.01 13
0 / 766
Organitzacions musulmanes de la província de Samarcanda ? 1
4 / 766
Unió Obrera de Federalistes de Yakutia ? 1
1 / 766
Llista de Calmuks ? 1
1 / 766
Sense comptar 294,530 0.64
Total 45,879,381 100.00 629 767
Fonts: Radkey (1989),[11] Spirin (1987),[12] Hovannisian (1967),[13] Vestnik Evrazii (2004)[14]

Resultats per districtes[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «[Introduction]». Slavic Review, 44, 3, 1985, pàg. 504. DOI: 10.2307/2498017. ISSN: 0037-6779.
  2. ↑ 2,0 2,1 Brenton, Tony. Was Revolution Inevitable?: Turning Points of the Russian Revolution (en anglès). Oxford University Press, 2017. ISBN 978-0-19-065891-5. 
  3. ↑ Ruthchild, Rochelle Goldberg. Equality and Revolution (en anglès). University of Pittsburgh Pre, 2010. ISBN 978-0-8229-7375-1. 
  4. ↑ Lenin, V. I.. Democracy and Revolution (en anglès). Resistance Books, 2001. ISBN 978-1-876646-00-4. 
  5. ↑ Mawdsley, Evan; Munck, Thomas. Computing for historians: an introductory guide. Manchester: Manchester Univ. Press, 1993. ISBN 978-0-7190-3548-7. 
  6. ↑ Protasov, Lev Grigorʹevič. Vserossijskoe učreditel'noe sobranie: istorija, roždenija i gibeli. Moskva: ROSSPĖN, 1997. ISBN 978-5-86004-117-2. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Radkey, Oliver H. Russia goes to the polls: the election to the All-Russian Constituent Assembly, 1917. Ithaca, NY: Cornell Univ. Pr, 1990. ISBN 978-0-8014-2360-4. 
  8. ↑ Maksimov, Konstantin Nikolaevič. Kalmykia in the Russia's past and present: national policies and administrative system. Budapest: Central European university press, 2008. ISBN 978-963-9776-17-3. 
  9. ↑ Rabinovitch, Simon. Jewish rights, national rites: nationalism and autonomy in late imperial and revolutionary Russia. Stanford, California: Stanford University Press, 2014. ISBN 978-0-8047-9249-3. 
  10. ↑ Wade, Rex A. Revolutionary Russia: New Approaches to the Russian Revolution of 1917 (en anglès). Routledge, 2004-07-31. ISBN 978-1-134-39764-8. 
  11. ↑ Radkey, Oliver Henry. Russia goes to the polls: the election to the all-Russian Constituent Assembly, 1917. Cornell University Press, 1989, p. 148–160. ISBN 978-0-8014-2360-4. 
  12. ↑ Л. М. Спирин. Rossiya 1917 god: iz istorii bor'by politicheskikh partiy (en rus). Мысль, 1987, p. 273–328. 
  13. ↑ Hovannisian, Richard G. Armenia on the Road to Independence, 1918. University of California Press, 1967, p. 108, 288. ISBN 978-0-520-00574-7. 
  14. ↑ Vestnik Yevrazii (en rus). изд-во дi-дик, 2004, p. 120. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_legislatives_russes_de_1917&oldid=33288117»