Kazan

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Kazan (desambiguació)».
Kazan
Каза́нь (rus)
Qazan, Казан (tàtar)
Bandera de Kazan Escut de Kazan
(En detall) (En detall)
Localització
Kazan situat respecte Rússia
Kazan
Localització de Kazan a Rússia
Estat
• Subjecte fedederal
Rússia Rússia
Tatarstan
Llengües Tàtar, rus
Superfície 425.2 km²
Població (2014)
  • Densitat
1.190.850 hab.
280,07 hab/km²
Coordenades 55° 47′ N, 49° 10′ E / 55.783°N,49.167°E / 55.783; 49.167Coord.: 55° 47′ N, 49° 10′ E / 55.783°N,49.167°E / 55.783; 49.167
Dirigents:
• Alcalde:

İlsur Metşin
Diada 30 d'agost
Religió Islamisme sunnita,
Església Ortodoxa Russa,
altres

Kazan o Kazany (en rus Казань) és la capital del Tatarstan, i una de les ciutats més importants de Rússia. És un centre industrial, comercial i cultural important, i també és el principal centre de la cultura tàtar. Kazan està situada a la confluència dels rius Volga (İdel) i Kazanka (Qazansu), al centre de la Rússia Europea. El Kremlin de Kazan ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Kazan és continental moderat, però la continentalitat augmenta respecte Moscou. La coberta de neu arriba al seu màxim cap febrer i març amb una mitjana de 38 cm. La temperatura mitjana anual és de 4,6 °C essent el mes més fred el gener amb -10,4 °C i el més càlid juliol amb 20,2 °C. La precipitació mitjana anual és de 558 litres amb el màxim a l'estiu. L'1 d'agost de 2010 la temperatura va arribar a un màxim de +39,0 °C mentre que el mínim va ser de -46,8 °C el 21 de gener de 1942.

Història[modifica | modifica el codi]

Localització de Kazan al Tatarstan

Segons la tradició fou fundada per Batu Khan a l'antic regne dels Búlgars del Volga (~ 1005). Fou traslladada al segle XIV, de més al nord-est, on havia estat fundada un segle abans; al segle XV esdevingué la capital del khanat de Kazan. El 1552 fou conquerida per Ivan el Terrible, qui en va fer centre de cristianització forçada i avançada en la conquesta de Sibèria i del Turquestan. No va tenir impotància militar i només apareix a l'ocupació de la ciutadella per Pugatxev el juliol de 1774. En aquell moment tenia 2.867 cases que equivalen a entre 10 i 12 mil habitants. La universitat es va fundar el 1804. El 1885 l'ensenyament de les llengües orientals es va traslladar a Sant Petersburg junt amb la biblioteca, però al cap d'uns anys es va reprendre. Al cens de 1897 tenia 131.508 habitants.

Després de la Revolució russa de 1905, la ciutat fou el centre principal de revifament de la cultura nacional tàtar. S'hi fundaren el primer teatre i el primer diari tàtars. El 1911 tenia 182.477 habitants dels quals 30.781 eren tàtars.

El 1918, Kazan fou la capital de l'estat Idel Ural, que fou suprimit pel govern bolxevic. Kazan també fou el centre de la república Tsabulatxnaia antibolxevic. L'agost del 1918 fou ocupada temporalment pels txecs blancs. El 1919 (després de la Revolució russa), Kazan esdevingué la capital de la República Socialista Soviètica Autònoma Tàtar. Del 1920 al 1930, la majoria d'esglésies i mesquites foren destruïdes, com a arreu de l'URSS.

Durant la Segona Guerra Mundial, moltes plantes i factories industrials foren evacuades a Kazan, i la ciutat produí tancs i altre material militar.

A finals del 1980 i començament de 1990, després de la dissolució de l'URSS, Kazan esdevingué novament centre de la cultura tàtar, i s'hi intensificaren els tendències separatistes. Des de 2000, la ciutat ha estat totalment renovada. El 27 d'agost de 2005 s'ha obert una línia de metro amb cinc estacions, però hi ha plans d'expandir la línia en ambdues direccions. Kazan celebrà el seu mil·lenari el 2005, quan fou inaugurada al Kremlin la més gran mesquita de Rússia, Qolsharif, i hi fou retornada la còpia sagrada de la Mare de Déu de Kazan. Tanmateix, la data del mil·lenari fou fixada arbitràriament.

El Zilant com a tamğa (signe) oficial del mil·lenari de Kazan

Població històrica[modifica | modifica el codi]

Kazan en el segle XIX
  • 1550 – 50.000
  • 1708 – 40.000
  • 1830 – 43.900
  • 1839 – 51.600
  • 1859 – 60.600
  • 1862 – 63.100
  • 1883 – 140.000
  • 1897 – 130.000
  • 1917 – 206.600
  • 1926 – 179.000
  • 1939 – 398.000
  • 1959 – 667.000
  • 1979 – 989.000
  • 1989 – 1.094.400
  • 1997 – 1.076.000
  • 2000 – 1.089.500
  • 2002 – 1.105.289 (cens)
  • 2008 – 1.180.238

Nom històric[modifica | modifica el codi]

  • 1103-1220 Öçil [er-Cheel]
  • 1220-1278 Ğazan/Qazan
  • 1278-1350 Aqbikül [aq-bee-Kyul]
  • 1350-1430 Bolğar âl-Cädid/Yaña Bolğar [bol-ghar al-ja-deed/ yah-Ngah bol-ghar] - Nova Bolğar
  • "Qazan" potser també fou usat de manera informal entre el 1278-1430.
  • Tàtar (ara, 1928–1939): Qazan;
  • (1939–2000): Казан;
  • (1918–1928): قازان ;
  • Arab 1918-1922: قزان;
  • Rus: Каза́нь [Kazań];
  • Àrab (hist.): Bulgar al-Jadid (transliteració: Bolğar âl-Cädid) - Nova Bolğar;
  • Alemany: Kasan, Llatí: Casan, Francès: Kazan

Esports[modifica | modifica el codi]

El principal club de futbol de la ciutat és el FC Rubin Kazan. El Ak Bars Kazan és un històric club important d'hoquei sobre gel que té la seva seu a la ciutat. Kazan també disposa de clubs destacats de basquetbol, bandy, waterpolo i voleibol.

Esdeveniments esportius destacats[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Kazan2015». [Consulta: 21 juliol 2013].
  2. «kazan2013». [Consulta: 21 juliol 2013].
  3. «Campionat europeu d'halterofília de Kazan 2011 a la Viquipèdia en anglès». [Consulta: 21 juliol 2013].
  4. «kazan2011 a the voice of Russia». [Consulta: 21 juliol 2013].
  5. Error en el títol o la url.«». Resultats europeus d'hoquei sobre herba 2007 de Kazan. [Consulta: 21 juliol 2013].
  6. «2005 Bandy World Championship To Be Held In Kazan». Pravda, 11/01/2002 [Consulta: 21 juliol 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kazan
Escut del Tatarstan Ciutats del Tatarstan Bandera del Tatarstan
Capital: Kazan

Agriz | Almétievsk | Aznakàievo | Bavlí | Bólgar | Bugulmà | Buïnsk | Ielàbuga | Laíxevo | Leninogorsk | Mamadix | Mendeléievsk | Menzelinsk | Nàberejnie Txelní | Nijnekamsk | Nurlat | Tetiúixi | Txístopol | Zaïnsk | Zelenodolsk