Txeliàbinsk
|
|||||
| Localització | |||||
.svg) |
|||||
 |
|||||
| Estat • Districte federal • Regió econòmica • Província |
Rússia Urals Urals Província de Txeliàbinsk |
||||
| Superfície | 486 km² | ||||
| Altitud | 220 msnm | ||||
| Població (2002) • Densitat |
1.077.174 hab. 2.216,41 hab/km² |
||||
| Coordenades | 55° 9′ N, 61° 24′ E / 55.150,61.400Coord.: 55° 9′ N, 61° 24′ E / 55.150,61.400 | ||||
| Dirigents: • Alcalde: |
Mikhaíl Iurèvitx |
||||
| Zona horària | +5 | ||||
| Web | |||||
.png)
Txeliàbinsk (en rus: Челя́бинск) és una ciutat de la Federació Russa, capital de la província de Txeliàbinsk. La població de la ciutat és de 1.077.174 habitants (segons el cens de 2002), mentre que l'àrea metropolitana arriba als 1.330.000 habitants. Aquest fet situa la ciutat com la novena més gran de Rússia.
Taula de continguts |
Situació [modifica]
La ciutat de Txeliàbinsk es troba situada a la vessant oriental dels Urals, a 220 metres d'alçada sobre el nivell del mar i a 210 kilòmetres al sud de Iekaterinburg. La ciutat és creuada pel riu Miass, alhora que la rodegen tres llacs i un embassament. El clima és continental, a camí entre les regions dels Urals i Sibèria.
Economia i transports [modifica]
La localitat és un important nus de comunicacions, tant per carretera com de ferrocarrils; de fet, per Txeliàbinsk hi passa el cèlebre ferrocarril transsiberià. D'altra banda, la ciutat compta amb l'aeroport de Balandino, on operen diversos vols nacionals.
A nivell intern, la ciutat disposa d'una xarxa d'autobús, diverses línis de tramvia (operatives des de 1932), i de troleibús (funcionant des de 1942). En els darrers anys també es planteja construir una xarxa de metro.
A nivell econòmic, Txeliàbinsk compta amb una important indústria de construcció de maquinària, així com diverses indústries metal·lúrgica, lleugeres i alimentària.
Història [modifica]
La ciutat de Txeliàbinsk fou fundada oficialment el 13 de setembre de 1736. Aquell dia, el coronel Tevkeliev va signar l'acta de compra dels terrenys on es construiria una fortalesa que, amb el temps, donaria lloc a la ciutat.
Fins a finals del segle XIX, Txeliàbinsk va ser una localitat petita. Les coses van canviar però l'any 1892, amb l'arribada del ferrocarril transsiberià. La població va créixer molt ràpidament, en convertir-se en un important nus de comunicacions i centre comercial.
La ciutat va experimentar un segon impuls amb la industrialització dels anys '30 i de la Segona Guerra Mundial. Durant aquesta època es van construir nombroses fàbriques, a les quals cal afegir les nombroses indústries i instituts científics i tecnològics desplaçats des de la Rússia europea, ocupada per l'Alemanya nazi. Moltes de les noves indústries es van dedicar a la construcció d'armament, fet que li va valer a la ciutat el sobrenom de Tankograd (Ciutat dels tancs).
L'any 1957 va tenir lloc un important accident a la planta de reprocessament de combustible nuclear de Mayak. L'incident, a 150 kilòmetres al nord-oest de Txeliàbinsk, va provocar nombrosos morts a la província, però no pas a la ciutat.
Ciutats agermanades [modifica]
La ciutat de Txeliàbinsk està agermanada actualment amb les localitats de:
Changchun, a la República Popular de la Xina
Columbia (Carolina del Sud), als Estats Units d'Amèrica
Nottinghamshire, a la Gran Bretanya
Ramla, a Israel- Ürümqi, a la República Popular de la Xina
Vegeu també [modifica]
Enllaços [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Txeliàbinsk |
