Transsiberià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
En vermell la línia del Transsiberià i en verd la línia Baikal Amur.

El Transsiberià (en rus: Транссибирская магистраль o Трансси́б, transliterat Transsibírskaia maguistral o Transsib) és una via fèrria que uneix la Rússia europea amb les províncies russes de l'extrem orient, Mongòlia i la Xina.

La línia principal del Transsiberià uneix Moscou amb Vladivostok passant pel sud de la Sibèria. Va ser construïda entre els anys 1891 i 1916. És el servei de tren continu més llarg del món, ja que recorre una distància de 9.288 km i travessa 8 fusos horaris.

La segona línia principal és la del Transmanxurià. Aquesta línia coincideix amb la del Transsiberià fins a la ciutat de Tarskaia a uns 1.000 km a l'oest del llac Baikal. A partir d'allà el Transmanxurià es dirigeix cap a la Xina i arriba fins a Pequín.

La tercera línia principal és la del Transmongolià, que coincideix amb la del Transsiberià fins a la ciutat d'Ulan Udé, situada a la riba est del Baikal. A partir d'aquesta ciutat el Transmongolià es dirigeix cap a la capital de Mongòlia (Ulan Bator) i després segueix també fins a Pequín.

El 1991 es va completar una quarta ruta pel nord, després de més de cinc dècades d'obres esporàdiques. Aquesta línia, coneguda com a Baikal Amur, és una extensió de la línia principal que comença a uns quants centenars de quilòmetres a l'oest del Baikal, i que el passa pel nord. La línia arriba al Pacífic a través de la ciutat de Khabàrovsk.