Tren Groc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 42° 30′ 14.4″ N, 2° 7′ 40.1″ E / 42.504000,2.127806

Línia de Cerdanya ("Tren Groc")
Ter.svg línia 12 direcció Perpinyà
513,126
0,000
Vilafranca de Conflent - Vernet
0,581 Pont sobre el Tet (53 m)
3,715 Pont de la Vall-Llobera (41 m)
4,990 Serdinyà
5,665 Viaducte de Vallmarçana (59 m)
6,229 Joncet
8,835 Pont sobre el Tet (29 m)
9,720 Oleta-Canavelles
Galeria per a allaus (52 m)
10,437 Pont sobre el Tet (22 m)
11,613 Nyer
11,721 Viaducte de Nyer (53 m)
11,781 Túnel de Nyer (138 m)
11,210 Viaducte (50 m)
13,314 Túnel de Sanç I (56 m)
13,596 Túnel de Sanç II (121 m)
13,860 Banys de Toès
14,238 Viaducte (50 m)
16,273 Toès i Entrevalls
17,315 Barranc de Ramonalls (60 m)
18,002 Pont de Séjourné (riu Tet) (236,70 m)
18,515 Túnel de Sant Romà (204 m)
19,182 Túnel de Moles (98 m)
19,355 Túnel de Lio (120 m)
19,704 Fontpedrosa - Banys de Sant Tomàs  
20,590 Túnel de la Devesa (293 m)
21,011 Túnel de l'Oratori (95 m)
21,779 Túnel del Castanyal (160 m)
21,944 Pont del Castanyal (28 m)
22,242 Túnel de Nabella (64 m)
22,373 Túnel de Coste Littge (57 m)
22,727 Sautó
23,076 Túnel del Pallat (123 m)
23,586 Pont de Rafines (73 m)
23,751 Túnel de Terra Blanca (160 m)
23,934 Barranc de la Cassanya (39 m)
24,422 pont Gisclard (riu Tet) (253 m)
25,222 Planès
25,379 Túnel de Planès (338 m)
26,028 Túnel de Sant Pere dels Forcats (65 m)
26,593 Viaducte del Jardó (88 m)
27,871 Montlluís - la Cabanassa
30,214 Bolquera-Eina (la Perxa)
Punt culminant de la línia (1592 msnm)
34,925 Font-romeu, Odelló i Vià
36,904 Galeria de Vià (77 m)
37,103 Viaducte del rec d'Eina (93 m)
38,680 Galeria del coll de Rigat (122 m)
40,393 Túnel de la Balladosa o del Baell (106 m)
42,463 Estavar (Bajanda)
43,893 Pont sobre el Segre (53 m)
44,670 Sallagosa
46,613 Er
48,389 Santa Llocaia
52,835 Oceja
55,689 la Guingueta d'Ix
56,017 Pont sobre el Segre (32 m)
58,711 Ur - les Escaldes
59,639 Túnel del Pla de Llaurà (381 m)
59,132 Riu Reür
61,348 Bena-Feners (Enveig)
Rodalies de Catalunya.svg R3 barcelona.svg direcció Puigcerdà/Barcelona
62,561 La Tor de Querol - Enveig
Ter.svg direcció Tolosa de Llenguadoc

El Tren Groc (en francès Train Jaune), també conegut com la Línia de Cerdanya o més popularment com el canari de muntanya, és una línia de ferrocarril de via mètrica (via estreta d'un metre d'ample) gestionat per la SNCF a través de la marca regional TER Llenguadoc - Rosselló. Connecta les comarques de la Cerdanya i el Conflent (a la Catalunya del Nord), des de Vilafranca de Conflent fins a l'estació de la Tor de Querol via Font-romeu, resseguint el curs del riu Tet i, al vessant cerdà, evitant curosament l'enclavament de Llívia. A Vilafranca de Conflent connecta amb el tren d'ample internacional procedent de Perpinyà i a la Tor de Querol amb el procedent de Tolosa i el d'ample ibèric de Renfe Operadora (Rodalies R3).

Un automotor Z100 arribant a Vilafranca de Conflent. Els automotors Z100, encara en servei, són el mateix model amb què es va inaugurar la línia el 1910 i coexisteixen amb els nous automotors Z150, de fabricació suïssa, que van entrar en servei a l'estiu del 2004.

La seva construcció va començar l'any 1903 i el 1910 ja es va inaugurar el tram Vilafranca-Montlluís. El tram final fins a la Tor de Querol es va completar l'any 1927.[1]

Fa 62,5 quilòmetres de llarg i puja des dels 427 metres d'altitud a Vilafranca fins als 1593 metres a Bolquera-Eina (al coll de la Perxa), que és l'estació ferroviària més alta de la xarxa SNCF. Això fa que les rampes al voltant d'aquest coll tinguin un desnivell sostingut d'un 6%. El seu recorregut comprèn 19 túnels i dos viaductes considerats com a monuments històrics, el pont Séjourné i el pont Gisclard, un dels pocs ponts penjats de servei ferroviari. Els trens són elèctrics, alimentats per un corrent continu de 850 volts a través d'un tercer rail lateral. L'electricitat prové de generadors hidroelèctrics al riu Tet; en concret la presa de la Bollosa va ser construïda amb aquesta finalitat.

Els antics trens Z100 que van inaugurar la ruta encara fan el trajecte coexistint amb els moderns Z150, també pintats amb els colors groc i vermell de la bandera catalana que han donat el nom a la línia. La majoria d'aquests trens disposen de vagons coberts i de vagons descoberts, ja que avui dia gran part del seu ús és purament turístic. L'accidentat terreny de la línia fa que la velocitat màxima dels trens sigui de 55 quilòmetres per hora.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rego, Lurdes. «El canari dels Pirineus». Sàpiens [Barcelona], núm. 101, març 2011, p. 63. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tren Groc