Línia 3 (Rodalia de Barcelona)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Línia 3
Recorregut L'Hospitalet - Vic / La Tor de Querol
Operador Renfe
Autoritat ATM Barcelona
Tipus servei rodalia
Territori cobert Alta i Baixa Cerdanya, Barcelonès, Osona, Ripollès, Vallès Occidental i Oriental
Estacions 35
Longitud 165,9 km
Vehicles Sèrie 447
Electrificació 3 kV CC
Ample ferroviari 1.668 mm
Línia 3

La línia 3 (R3) és un servei ferroviari de rodalia que forma part de Rodalies de Catalunya, operat per Renfe Operadora, que circula per les línies de ferrocarril d'ample ibèric propietat d'Adif. El servei connecta les estacions de l'Hospitalet de Llobregat i Vic, i alguns amb destí final a Ripoll, Ribes de Freser, Puigcerdà o la Tor de Querol. També és coneguda com la línia de Puigcerdà, línia del Nord, o el Transpirinenc.

Taula de continguts

Història [modifica]

El 1980 RENFE va crear Cercanías,[1] en el marc d'un pla de millores per "trencar la mala imatge de Renfe", que va suposar la instauració de 162 serveis serveis de rodalia nous i la millora d'altres existents,[2] el Plan General Ferroviario va suposar la modernització de la xarxa.[3] El 1984 la companyia va passar a organitzar-se en unitats de negoci creant Cercanías Renfe, posteriorment Rodalies Renfe a Catalunya, i l'any 1985 es va reoganitzar i va sorgir un nou disseny per al servei de rodalia.[4]

Anteriorment Renfe Operadora utilitzava una C de Cercanías per numerar les línies, en aquest cas C3.[5] Posteriorment van conviure amb la R de Rodalies fins el traspàs del servei de "Rodalies Barcelona" a la Generalitat de Catalunya, que es va fer efectiu l'1 de gener de 2010,[6] i la lletra R va passar a ser l'única lletra distintiva dels serveis de rodalia de Barcelona.[7] Antigament els trens al Pirineu formaven part de la unitat de negoci de Mitjana Distància i el servei s'anomenava Ca5.[8]

Característiques generals [modifica]

Estació de la Garriga.

Transporta 6,6 milions de passatgers per any. En el tram l'Hospitalet - Vic transporta de mitjana 20.956 viatgers en dia laborable, en el tram Vic - la Tor uns 1.885 viatgers/dia laborable i circulen una mitjana de 76 trens cada dia laborable de la sèrie 447.[9]

El servei transcorre principalment per les següents línies de ferrocarril:

Un total de 77 quilòmetres de longitud fins a Vic fent parada a 20 estacions, i 165,9 km fins la Tor de Querol recorrent per 34 estacions i parant-ne a 23. A l'àrea metropolitana de Barcelona té connexions amb les línies R1, R2, R4, R7 i serveis regionals de Rodalies de Catalunya, serveis d'alta velocitat i llarga distància i metro de Barcelona. Al Pirineu amb el Cremallera de Núria, l'autobús de l'estació d'esquí de la Molina, el Tren Groc i TER de (SNCF).[9]

Les estacions terminals són l'Hospitalet de Llobregat al sud, i al nord ho poden ser Granollers-Canovelles, la Garriga, Vic, Ripoll, Ribes de Freser, la Molina (durant la temporada d'esquí), Puigcerdà i la Tor de Querol.[10]

Futur [modifica]

Donat que des de Montcada Bifurcació el recorregut es fa íntegrament en via única i que condiciona les freqüències de pas, està previst la duplicació de la línia Barcelona-Ripoll fins a Vic o Torelló. Per altra banda la construcció de la Línia Castelldefels-Cornellà-Barcelona podria suposar el perllongament del servei a Castelldefels o Vilanova i la Geltrú. Tambè quedaria per resoldre: La modernització del tram que va des de la frontera francesa fins a la Tor de Querol, que des del 1929 que no se li ha fet cap manteniment ni modernització. La posada de trens mes cómodes pels que fan tot el recorregut. Reduir el temps de durada del tot el recorregut que esta ara en 3h 6min.

Tren Blanc [modifica]

L'anomenat Tren Blanc és un servei que circula entre l'Hospitalet i la Molina durant la temporada d'esquí i efectua parada en 11 estacions entre elles Granollers, Vic, Ripoll i Ribes de Freser.[10]

Estacions [modifica]

Hi ha quatre estacions de la línia que estan incloses en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català:

Referències [modifica]

  1. ↑ «Memoria de sostenibilidad 2003» (en castellà). Cercanías Renfe. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  2. ↑ «Plan de modernización para el decenio de los ochenta: Presidente de Renfe "Intentamos romper la mala imagen de Renfe"» (en castellà). La Vanguardia, 22 de març de 1980. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  3. ↑ Ramos Melero, Rodolfo. «El futuro de la política ferroviaria en España» (en castellà). Información Comercial Española (ICE), 1 de juliol de 2002. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  4. ↑ «Efemérides de la infraestructura y el ferrocarril españoles» (en castellà). Ministeri de Foment. [Consulta: 18 de maig de 2012].
  5. ↑ «Normalizada la circulación de la C3 de Renfe por una avería en el sistema de señalización». El Periódico de Catalunya, 4 de febrero de 2010. [Consulta: 19 de maig de 2012].
  6. ↑ «Quins canvis suposa el traspàs de Rodalies a la Generalitat?». 3cat24. CCMA. [Consulta: 31 març 2010].
  7. ↑ «Cercanías Barcelona cambiará de imagen corporativa tras su traspaso a la Generalitat». Cotizalia.com, 13 de gener de 2012. [Consulta: 19 de maig de 2012].
  8. ↑ «Estudi de la xarxa ferroviària de viatgers a Catalunya». Generalitat de Catalunya, Març de 2005. [Consulta: 19 de maig de 2012].
  9. ↑ 9,0 9,1 «Conegueu la línia R3». Gencat.cat. Rodalies de Catalunya.
  10. ↑ 10,0 10,1 «R3 L'Hospitalet - Vic / Ripoll / Puigcerdà». Trenscat.com. [Consulta: 19 de maig de 2012].

Enllaços externs [modifica]

Vegeu aquesta plantilla
Rodalies de Catalunya
Rodalia
R1 barcelona.svg R2 barcelona.svg R2N barcelona.svg R2S barcelona.svg R3 barcelona.svg R4 barcelona.svg R7 barcelona.svg R8 Rodalies.png
 Rodalies de Catalunya
Regionals
R11 Rodalies de Catalunya.svg R12 Rodalies.png R13 Rodalies de Catalunya.svg R14 Rodalies de Catalunya.svg R15 Rodalies de Catalunya.svg R16 Rodalies de Catalunya.svg
Altres
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Línia_3_(Rodalia_de_Barcelona)&oldid=11286083»