Manlleu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre Toponímia. Vegeu altres significats a «Manlleu (desambiguació)».
Manlleu
Bandera de Manlleu Escut de Manlleu
(En detall) (En detall)
Localització

Manlleu situat respecte Catalunya
Manlleu situat respecte Catalunya

Localització de Manlleu respecte d'Osona


Municipi d'Osona
Església de Santa Maria de Manlleu
Església de Santa Maria de Manlleu
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Barcelona
Comarques centrals
Osona
Gentilici Manlleuenc, manlleuenca
Superfície 17,29 km²
Altitud 460 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
20.435 hab.
1.181,9 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 440663 4650218Coord.: 42° 0′ 6″ N, 2° 17′ 1″ E / 42.00167°N,2.28361°E / 42.00167; 2.28361
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

2
Pere Prat Boix (ERC)
Codi postal 08560
Codi territorial 081120
Agermanament Alcaudete (Jaén)
San Bartolo de Quilalí (Nicaragua)
Panoràmica de Manlleu des de l'ermita de Sant Jaume

Manlleu és una ciutat i municipi de la comarca d'Osona. Té una població de més de 20.000 habitants i una superfície de 17,2 km2.

El riu Ter ha definit els límits del paisatge del terme així com el seu desenvolupament urbà.

La creació del Canal industrial de Manlleu entre els anys 1841 i 1848 va encetar el començament del procés d'industrialització a Osona. L'activitat industrial, que ocupa al voltant del 60% de la població activa, ha forjat la personalitat de la població durant més de 150 anys.

Situació geogràfica[modifica | modifica el codi]

Manlleu es troba al sector septentrional de la Plana de Vic. Limita al nord amb el terme de Torelló, a l'est amb Santa Maria de Corcó i les Masies de Roda, al sud amb Gurb i a l'oest amb les Masies de Voltregà. És en el sector més deprimit de la Plana i per això el més afectat per la boira baixa. El relleu que envolta Manlleu i la comarca d’Osona està format en direcció nord per les serres de Bellmunt, i les de Vinyoles cap a l’oest, que són els primers anticlinals prepirinencs. En el Puigsacalm, situat al nord-est de la comarca, comença la Serralada Transversal representada a la comarca pel Collsacabra, plataforma estructural elevada (de 900 a 1300 m alt.) que una falla espectacular fa cavalcar damunt de les Guilleries, situades a l’est d’Osona (cingleres de Rupit, Tavertet i el Far). Al coll de Sant Marçal comença el massís del Montseny, que plega el sud-est de la comarca, accessible pel coll Formic, on comença el pla de la Calma. Com tota la Plana de Vic, el subsòl de Manlleu està format per al·luvions portats pel Ter, a causa de l'acció del riu (sedimentació), gràcies això l'agricultura ha estat sempre notable en el poble. Un dels components més preuats econòmicament són les graves, visibles en moltes zones de Manlleu, antigues terrasses fluvials i que l’home ha utilitzat en la construcció. També té primalls de terra i terrenys erms on les margues blavoses formen turons, presents en moltes zones de Manlleu.

Història[modifica | modifica el codi]

Les primeres evidències de poblament a l'àrea de Manlleu es remunten al neolític mitjà i recent (4300-2500 aC) per l'existència de restes arqueològiques d'aquest moment prop de l'ermita de Sant Jaume i al turó Puig Guardial. Els indicis que l'home ocupà aquest territori es localitzaren prop de l'institut de Secundària i daten de l'època calcolítica (2000-1800 aC). En aquest cas, les excavacions posaren al descobert un assentament a l'aire lliure dedicat a l'agricultura i la ramaderia.

Del 1200 al 650 aC, període del Bronze Final, hi ha materials arqueològics documentats a la zona del Fugurull, cosa que fa pensar en l'existència d'un assentament en aquest lloc. Aquest poblament representà el substrat cultural de les tribus iberes que sorgiren més tard. A Osona i, per tant, també a Manlleu, s'hi establí la tribu dels ausetans.

Amb l'entrada dels romans, cap al segle II aC, aquesta societat ibèrica ausetana sofrí un procés de romanització i, per tant, de transformació. Aquest fet queda reflectit a l'àrea de Manlleu al jaciment de can Caseta (un establiment rural que durà fins al segle I dC, ben situat al meandre del riu Ter, a la zona de Vista Alegre) i al Puig Guardial.

De l'època romana, però, només hi ha documentades algunes troballes localitzades de manera isolada (al mas Madiroles, al Fugurull, a Vila-setrú, etc.).

Comunicacions[modifica | modifica el codi]

Hi ha una infrautilitzada estació de ferrocarril de la línia Barcelona-Puigcerdà, per evidents motius d'inanació pressupostària. Diverses carreteres locals uneixen Manlleu amb les poblacions properes i amb les grans vies de comunicació: pel nord amb Torelló i l'Eix Vic-Olot; pel sud amb Vic i la C-25 (Eix Transversal); per l'oest amb La Gleva i Sant Hipòlit de Voltregà i Masies de Voltregà i amb l'autovia C-17, per l'est amb Roda de Ter i amb Sant Martí Sescorts i l'antiga comarcal Vic-Olot, C-153.

Economia[modifica | modifica el codi]

Gegants de Manlleu el 2013

L'agricultura i la ramaderia han perdut la seva importància, encara que resten algunes cases de pagès actives. El sector principal de l'economia és l'industrial, molt diversificat (metal·lúrgica, alimentària, química...). La indústria tèxtil, que va ser l'activitat bàsica en els segles XIX i XX, ha desaparegut pràcticament amb el tancament en les dècades de 1980 i 1990 de les grans fàbriques de filatures. Manlleu dóna nom a l'entitat financera Caixa Manlleu.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 44 98 885 1.481 4.220 5.314 5.322 5.823 6.026
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
5.985 6.547 6.396 7.294 9.410 13.169 15.904 16.560 16.280 16.897
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
17.035 17.172 17.520 18.229 18.748 19.979 20.450 - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Manlleu i de la Plana de Vic, condicionat per l’orografia, és el mediterrani continental humit que es caracteritza per una forta oscil·lació tèrmica. A Osona la precipitació mitjana anual és de 750 mm, amb una temperatura mitjana anual al voltant dels 12 °C. Els hiverns són freds i humits, (temperatures entre -15 °C i 10 °C). Aquestes oscil·lacions són conseqüència, en gran part, de la inversió tèrmica durant l’hivern. Aquest fenomen que es dóna sobretot a la Plana de Vic es caracteritza pel fet que les capes d’aire inferior tenen una temperatura més baixa que les capes una mica més elevades, a diferència del que passa en llocs oberts. Es produeix sobretot els dies encalmats d’hivern a les zones més deprimides de la plana quan l’aire fred més dens queda estancat. Quan aquest aire es va refredant disminueix la seva capacitat de contenir aigua en estat de vapor i el vapor d’aigua excedent es condensa formant la boira baixa. Les primaveres són plujoses amb temperatures fresques i agradables ( 5 a 25 °C), mentre que a l’estiu predominen temperatures elevades d’entre 21-22 °C, amb màximes freqüents superiors als 31 °C. Estacionalment els mesos de Maig, Juny, Agost i Setembre són els més plujosos de l’any. La tardor sol ser plujosa, amb boira i temperatures temperades (de -3 °C a 22 °C). Les primeres gelades se solen produir a finals d'Octubre i principis de Novembre. Cal dir que els darrers anys, per efecte del canvi climàtic, el clima és poc previsible i amb més risc de sequera en qualsevol època, però a la vegada també èpoques amb molta pluja (els anys 2009, 2010, i el que portem de 2011 han sigut bastant plujosos). El cabal del riu Ter varia molt, alguns anys i temporades porta molta aigua quan plou molt al Pirineu però també hi ha temporades de sequeres on el riu porta poca aigua.

Fauna[modifica | modifica el codi]

El riu Ter té una gran diversitat de fauna, ja que les espècies troben en el riu un lloc idoni per viure, alimentar-se, reproduir-se o reposar. La fauna que està més directament relacionada amb el riu són els peixos. Actualment els peixos que abunden en el riu Ter a Manlleu són l’alburn (Alburnus alburnus ) i el rutil (Rutilus rutilus), tots dos espècies foranes. Ja en menor nombre trobem altres espècies foranes com el peix gat (Ictalurus melas), la pseudorasbora (Pseudorasbora parva), el barb roig (Phoxinus bigerri), el peix sol (Lepomis gibbosus), la carpa (Cyprinus carpio) encara que fa molts anys que existeix al sud d'Europa, el gardí (Scardinius erythrophthalmus), el barb comú (Barbus graellsii) o el llopet de riu (Barbatula barbatula). Les espècies de peixos autòctons tenen una presència molt escassa, encara que en les zones on no s’ha alterat el curs natural el barb de muntanya (Barbus meridionalis) hi és molt present. La bagra (Squalius cephalus) té una presència cada cop més escassa en tot el riu. Una espècie que és autòctona del riu Ter però que ha desaparegut degut a la impermeabilitat de les preses dels pantans és l’anguila (Anguilla anguilla), avui inexsitent en el curs mitjà del riu Ter. L'amfibi que es troba més és la granota verda (Rana perezi) en les zones inundades vora del riu, on hi ha aigua calmada i vegetació. També abunden els gripaus corredors (Bufo calamita) i els gripaus comuns (Bufo bufo). La serp d’aigua (Natrix maura), una espècie semblant a l’escurçó però inofensiva, és el rèptil més vinculat a l’aigua. Té presència una escassa presència a Manlleu la tortuga de Florida (Trachemys scripta) que ha fet que la tortuga de rierol (Mauremis caspica) es desplaci riu amunt. Es troben molt exemplars de cranc de riu americà (Procambarus clarkii), mentre que el cranc de riu autòcton ha desaparegut totalment. Pel que fa a mamífers, predominen la rata d’aigua o rat buf (Arvicola sapidus) i la rata de clavegueram (Rattus norvegicus). Finalment la llúdriga (Lutra lutra) que havia desaparegut, ja que durant els anys 60 va ser molt perseguida, en l’actualitat té una presència molt escassa a Manlleu, es desplaça durant el dia per diferents indrets de la comarca. Les vores i el llit del riu hostatgen diversos ocells nidificants i un nombrós contingut d’espècies de pas, que segueixen el curs del riu durant la migració. L’ànec coll verd (Anas platyrhynchos) i la polla d’aigua (Gallinula chloropus) són els nidificants nedadors dels nostres cursos d’aigua i el blauet (Alcedo atthis) és un nidificant pescador. El xarxet (Anas crecca), el becadell (Gallinago gallinago), el corb marí gros (Phalacrocorax carbo) són hivernants comuns, sobretot aquest últim és molt abundant. En canvi el martinet de nit (Nycticorax nycticorax), el corriol petit (Charadrius dubius) i l’oreneta vulgar (Hirundo rustica) són ocells estivals comuns. L’agró roig (Ardea purpurea) i el camallarg (Himantopus himantopus) són habituals en migració. També podem observar la xivitona (Actitis hypoleucos), la xivita (Tring ochropus), el martinet blanc (Egretta grazetta) i l’agró blanc ( Casmerodius albus). En el bosc de ribera crien principalment el cargolet (Troglodytes troglodytes), el tallarol de casquet (Sylvia atricapilla) i el rossinyol bastard (Cettia cetti) entre altres ocells sedentaris. Per la seva banda, l’abellerol (Merops apiaster) freqüenta els arbres de ribera a la recerca d'insectes, principalment abelles. L’oriol (Oriolus oriolus), ocell estival, teixeix el niu dalt de tot del brancatge dels verns, els salzes i dels pollancres. També crien als brancatges el xot (Otus scops) entre els ocells estivals, i la garsa (Pica pica) i el tudó (Columba palumbus) entre els sedentaris. Altres ocells sedentaris nidificants són el picot verd (Picus viridis), la merla (Turdus merula), i les mallerengues blava (Parus caeruleus) i carbonera (Parus major), i entre els estivals, el rossinyol (Luscinia megarhynchos).

Vegetació[modifica | modifica el codi]

La vegetació que predomina a Manlleu són les rouredes de roure martinenc (Quercus humilis) que estaria més amunt o més al nord però el fenomen de la inversió tèrmica provoca la inversió dels pisos de vegetació i així tenim que la roureda es pot desenvolupar a Manlleu. La vegetació que pobla el curs fluvial, el bosc de ribera, està caracteritzada per boscos caducifolis que creixen a banda i banda del riu. La vegetació natural de ribera són vernedes i salzedes i alguns pollancres autòctons (Populus nigra) tot i que en moltes zones a causa de la presència de l’home han estat canviades per classes d’arbres més productius com els pollancres hibrids (Populus sp.). En algunes fondalades humides amb poca insolació s’hi troben boscos caducifolis humits com freixes de fulla gran (Fraxinus excelsior), til·lers (Tilia plathyfillos), oms (Ulmus minor), salzes (Salix alba) i àlbers (Populus alba). La presència d’espècies vegetals foranes també és important, l’espècie més destacada és la robinia o falsa acàcia (Robinia pseudoacacia) que ocupa algunes zones. L’estrat arbustiu pot ser força dens, amb esbarzers (Rubus ulmifolius), saüc (Sambucus nigra) i avellaners (Corylus avellana) com a espècies dominants. L’estrat herbaci està format per nombroses espècies, principalment per ortigues (Urtica dioica) i alguns joncs (Scirpus holoschoenus). A les vores del riu creix la vegetació aquàtica, com el canyís (Phragmites australis ssp. australis) i la boga (Typha latifolia). Aquests boscos de ribera són molt productius, ja que no els falta aigua perquè l’absorbeixen del riu i tenen tots els nutrients que necessiten al seu abast, que aconsegueixen a partir dels sediments que diposita el riu.

Fonts[modifica | modifica el codi]

En el terme municipal de Manlleu hi ha 46 fonts, 22 naturals i 24 artificials. Les fonts han perdut el seu valor històric i la funcionalitat que tenien com a lloc d'abstament d'aigua i de trobada. Totes les fonts artificials tenen aigua potable de xarxa. Les fonts naturals estan sobretot en entorns agrícoles, per tant la recàrrega del seu aquífer està influenciada per l'activitat agrícola. L'origen de la contaminació per nitrats cal buscar-lo en els purins.[2]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Ràdio Manlleu, que emet de forma ininterrompuda des del 1983[3] i es pot escoltar a través del 107.0 de la FM, i també a través d'internet, és una emissora de ràdio que forma part de l'empresa Manlleu Mitjans de Comunicació editora també de la revista El Ter i el portal de notícies i serveis digitals Elter.net.[4]

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Manlleu, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Pere Prat i Boix 2.552 9 34,46%
Convergència i Unió Josep Suriñach 1.643 5 22,19%
Plataforma per Catalunya Antoni Sànchez i Gueldos 1.112 3 15,02%
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Josep Colomer i Gaja 885 3 11,95%
ICV-EUiA-EPM Josep Maria Anglada 475 1 6,41%
Suport per Manlleu Gerard Isern 263 0 2,86%
Partit Popular Marisol Morcillo 212 0 3,55%
Total 7.493 (57,83% de participació) 21 100%

Manlleu està governat actualment per un pacte entre ERC (9 regidors) i ICV (1 regidor).

Regidors en la legislatura 2011-2015:

  • Pere Prat: Alcalde. Regidor d'Hisenda, Comunicació i Recursos Humans
  • David Bosch: 1r tinent d'alcalde. Regidor de Promoció Econòmica i Administració electrònica
  • Josep M. Anglada: 2n tinent d'alcalde. Regidor de Promoció Econòmica
  • Maica Bassas: 3a tinent d'alcalde. Regidora de Medi Ambient
  • Josep Mas: 4t tinent d'alcalde. Regidor d'Urbanisme, Esports i Jovent
  • Carme Trillas: Regidora de Serveis Socials, Seguretat Ciutadana i Protecció Civil
  • Àlex Garrido: Regidor de Cultura i Educació
  • Josep Masnou: Regidor d'Habitatge i Pagesia
  • Joan Torrentgenerós: Regidor de Salut, Consum i Gent Gran
  • M. Carme Valls: Regidora de Participació Ciutadana

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Santuari de Puig-agut
  • Església de Santa Maria (d'origen romànic), va ser remodelada en el segle XVIII en estil barroc i reconstruïda al final de la Guerra Civil, ja que va ser dinamitada durant el seu transcurs. Conserva un claustre d'origen gòtic i arcs i capitells romànics a la rectoria.
  • Pont de Can Molas sobre el riu Ter, construït a finals del segle XIV.
  • Plaça porticada de Fra Bernardí en el centre de la vila, realitzada a principis del segle XX on es troben dos arbres d'interés, com una alzina molt gran (quercus ilex)i un cedre blau de l'Atlas (nord Àfrica) (Cedrus atlantica).
  • Santuari de Sant Jaume, d'origen romànic, restaurada durant el segle XIX.
  • Can Coll. Masia on viu el famós Ramon Coll. Inventor de la piruleta.
  • Santuari de Puig-agut o de Lourdes, en el límit amb els municipis de Torelló i Santa Maria de Corcó.
  • Església de Sant Julià de Vilamirosa, romànica, als afores de la població, al marge dret del riu Ter.
  • Església de Vilacetrú, d'origen romànic, als afores de la població, al costat de la masia i granjes d'El Poquí.
  • Museu Industrial del Ter[5]
  • Museu municipal: amb exposicions itinerants.
  • Cau Faluga, a la perifèria de la vila, residència del pintor i escriptor Santiago Rusiñol.
  • Edificis modernistes en el centre de la població i nombroses masies disperses per tot el terme municipal.
  • Colomar de gestió ètica, situat al passeig del Ter
  • Passeig del Ter, amb alguns dels arbres més grans de la població.

Manlleuencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. «Els purins segueixen contaminant les aigües subterrànies de la Plana de Vic». El Periódico, 20/12/2010. [Consulta: 6/8/2013].
  3. http://www.elter.net/opinio/29/-felicitats-radio-manlleu
  4. «L'alcalde de Manlleu acusa el PSC de jugar "brut" en l'afer dels mitjans de comunicació municipals». El 9, 1/12/2011. [Consulta: 7/8/2013].
  5. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 75. ISBN 84-393-5437-1. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]