Peix sol
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
Segur
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Lepomis gibbosus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
El peix sol, solet o perca sol (Lepomis gibbosus) és un dels membres de la família dels peixos sol (Centrarchidae) de l'ordre dels Perciformes. Provinent de Nord-Amèrica, aquesta espècie en particular es coneix amb el nom de "Pumpkinseed" ("llavor de carbassa") en anglès per distingir-la d'altres centràrquids. Originalment la seva distribució estava restringida a la zona entre Nova Brunswick i Carolina del Sud, però actualment és una espècie invasora que s'ha estès arreu de les zones subàrtiques de tot el planeta.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
És un peix de cos alt però comprimit lateralment, amb una petita gepa situada a prop de la cua. Mesura d’uns 20cm a uns 40cm de llargada. El pes màxim al qual pot arribar és de 630g. Té una única aleta dorsal, amb radis espinosos a la part anterior i de tous ramificats en la posterior, amb una gran depressió en el centre. Les aletes pectorals són llargues i punxegudes. L’aleta dorsal està formada per 10 o 12 espines, i la segona està formada per un nombre igual de radis tous. Compta amb 3 espines a l'aleta anal seguides de 8 a 11 radis tous. Té una boca petita. Destaca molt a la vista la forma de l'opercle (tapa branquial), que té un extrem sortint arrodonit de grans dimensions sobre les aletes pectorals, que li dóna una aparença de "peix amb orelles". En els laterals presenta dibuixos sinuosos formant fileres de color verd turquesa i taronges, el ventre és també de tons ataronjats. La coloració a la zona ventral és taronja o groga. Té uns tons de verd blaus i taronges, el ventre és de color ataronjat. Un dels tons més destacats és una taca negra que està envoltada de vermell. Els mascles tenen més visible les “orelles” que les femelles, ja que les dels mascles són més fosques. Per darrere dels opercles presenten una evident taca negra envoltada de vermell en els mascles i de taronja en les femelles. Els mascles són de colors més vistosos que les femelles. Arriben a la maduresa sexual als tres anys de vida.
Distribució [modifica]
Va ésser introduït als Països Catalans a principis del segle XX al llac de Banyoles junt amb altres espècies.[1][2] Avui hi presenta una distribució molt discontínua.
Havia estat llançat al Llobregat, en la dècada del 1960, on no va prosperar, probablement a causa de les fortes revingudes. S'ha estès molt en el decurs dels darrers anys, car abans gran part de la seva població estava restringit a l'estany de les Vilaredes (Argençola).
Ha estat citat en diferents localitats, com ara Súria, Navarcles, Sant Joan de Vilatorrada, la part baixa de la Riera de Merlès (des de l'any 1992 hi constitueix una població densa, sobretot als gorgs i canals laterals de la riera, però també en unes quantes basses), Gavarresa, Prats de Lluçanès, Castellbell, riu Calders, riera de Sant Esteve i Graugés. Es captura freqüentment al Pantà de Sant Ponç i al Pantà de la Baells. També es troba al tram final del Segre i al Ter (per sota de Roda de Ter i des dels anys 1950-1960).
Paral·lelament, s'ha localitzat des del 1993 en un petit embassament prop de Seva i a la riera de Sant Segimon (el Montseny). Posteriorment, en una bassa de Viladrau, a la desembocadura de la riera Major i al pantà de Susqueda, localitat on ha proliferant molt ràpidament (almenys des del 1995) i és un dels peixos més abundants ja que hi predomina per damunt de la perca americana (Micropterus salmoides).
Les introduccions sembla que han estat fetes sempre per iniciativa particular dels pescadors i la tendència és que se'l vagi dispersant a molts d'altres punts.
Ecologia [modifica]
Prefereix aigües estancades o de poc corrent. També habita en llacs, llacunes, embassaments, basses, estanys, sèquies de reg i recessos de rius. La seva alimentació es basa en invertebrats, però també s'alimenta també d'alevins. Fins i tot s'ha especialitzat, en aquelles zones on ha estat introduït, a devorar els ous i larves d'altres espècies, raó per la qual és molt perjudicial per al medi ambient.
La reproducció ocorre entre els mesos de maig i juliol. A l'època de reproducció, els mascles es tornen molt territorials i construeixen, en zones somes de substrats tous, uns nius arrodonits que netegen de plantes, branques o qualsevol altre material. El mascle i una única femella neden en cercles dins el niu, alliberant ous i esperma. Després, el mascle es queda defensant els ous fecundats i els joves recent nascuts, almenys fins que aquests fan 10 dies. Tot seguit, el mascle torna a construir un altre niu. Cada femella pot posar en una temporada un nombre molt variable de petits ou (de 500 fins a prop de 4.000). El mascle cuida dels seus ous i larves de forma paternal i els defensa amb un increïble afany i violència si és necessari.
Referències [modifica]
- ↑ Fish Ecology and Conservation in Lake Banyoles (anglès)
- ↑ Noves introduccions i poblament actual de peixos al llac de Banyoles
Bibliografia [modifica]
- Borràs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Plana 27. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0
- Rice, F. Philip: Panfishing. Stackpole Books, Nova York, 1984. ISBN 0-943822-25-4
Enllaços externs [modifica]
- Fotografies i informació sobre aquesta espècie de peix. (anglès)
- Àmplia informació sobre aquest peix. (anglès)
- Descripció del peix sol. (castellà)
