Espècie invasora

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una espècie invasora, la tortuga de Florida que ha arraconat a la tortuga d'estany (Emys orbicularis) autòctona.

Una espècie invasora o invasiva[1] és una espècie viva que esdevé un agent de pertorbació nociu en el marc de la biodiversitat autòctona o global a nivell del planeta. La introducció d'espècies al·lòctones és una de les causes d'extinció lligades a l'activitat humana. L'eliminació de depredadors també pot fer que una espècie autòctona esdevingui invasora. Els fenòmens d'invasió biològica han estat catalogats com una la segona causa de regressió de la biodiversitat en el nostre planeta després de la destrucció dels hàbitats.[2] Altres causes que afecten negativament a la biodiversitat són la contaminació, la fragmentació dels ecosistemes i la sobreexplotació de certes espècies. Una entrada d'espècies invasores pot aturar el procés dominant natural de la formació d'espècies i provocar episodis d'extinció massiva segons la comparació feta amb el col·lapse de la vida marina que va succeir fa uns 375 milions d'anys.[3]

El kudzu (Pueraria lobata), una planta invasora provinent del Japó i la Xina que s'ha estès arreu del planeta.

Generalment hom qualifica d'"espècie invasora" a una espècie, subespècie o qualsevol entitat d'un nivell taxonòmic inferior, que es troba a l'exterior de la seu hàbitat original o de la seva àrea de dispersió potencial. Això normalment es refereix a que està fora de la zona geogràfica ocupada naturalment per l'espècie en qüestió sense intervenció humana. Com que el terme mai no es refereix a un individu, sinó a grups d'individus, és més apropiat parlar en realitat de "poblacions invasores".

Espècies introduïdes[modifica | modifica el codi]

No totes les espècies o poblacions que es troben fora de llur àrea de distribució natural són espècies invasores. Generalment només es consideren invasores en els casos que representin una amenaça per els ecosistemes autòctons.

Exemples[modifica | modifica el codi]

L'escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata), provinent dels Estats Units, que va causar grans danys en el cultiu de la patata. Al segle XIX la seva arribada a Irlanda va provocar tal crisi alimentària i econòmica que provocà una emigració massiva de població irlandesa cap a altres regions, especialment els Estats Units.
  • El peix sol, (Lepomis gibbosus), depredador molt voraç provinent d'Amèrica del Nord. Va ésser introduït als Països Catalans a principis del segle XX al llac de Banyoles junt amb altres espècies.[4][5] La seua agressivitat ha arraconat, i gairebé extingit, el barb cua-roig (Barbus haasi); també depreda les larves d'amfibis, com el tòtil (Alytes obstetricans), el tritó palmat (Lissotriton helveticus) i la granota verda (Rana perezi).
  • La fil·loxera (Dactylosphaera vitifoliae) petit insecte originari d'Amèrica que provocà la destrucció del mode de vida de molts agricultors al destruir les seves vinyes, generant un flux migratori del camp a les ciutats. Cap a finals del segle XIX i a inicis del XX, la fil·loxera va causar una plaga que va fer desaparèixer gran part de les vinyes catalanes.
  • El musclo zebrat (Dreissena polymorpha), un mol·lusc bivalve originari de la mar Càspia.
  • Eichhornia crassipes, planta aquàtica flotant que s'ha estès arreu dels tròpics bloquejant rius i canals fins a esdevenir un obstacle per la navegació fluvial.
  • Fallopia japonica introduïda com a planta decorativa, oprimeix les plantes indígenes i per absència d'enemics naturals i rizomes fortíssimes, és molt difícil per a eradicar.
  • El cranc de riu americà (Procambarus clarkii), cranc d'introducció recent que s'ha estès de manera molt ràpida pels Països Catalans, arraconant al cranc de riu autòcton.
  • El mosquit tigre (Aedes albopictus), un mosquit que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents.
  • La ginesta d'escombres o gódua (Cytisus scoparius) un arbust que alguns llocs ha arraconat severament les espècies de flora local.
  • Spartina alterniflora, una espècie de planta herbàcia d'origen nord-americà que prolifera als aiguamolls.
  • La llentia d'aigua una espècie flotant molt petita de la família de les lemnàcies.
  • Algunes espècies del gènere Lantana varen ser introduïdes com a plantes de jardí a la zona del Mediterrani. Amb el pas del temps hi han mates de lantana que s'han tornat feréstecs, formant bardisses molt resistents i difícils d'eliminar.
  • L'escarabat de la patata (Leptinotarsa decemlineata), d'origen nord-americà. Va causar una sèrie de plagues greus en els camps de patates a mitjans del segle XX. Durant la segona guerra mundial el govern de l'Alemanya nazi va utilitzar aquest escarabat amb fins propagandístiques, afirmant que havia estat llençat des dels avions de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica (USAF) amb l'objectiu de destruir l'agricultura d'Europa. Aquesta propaganda negativa va continuar durant la guerra freda quan des de l'URSS i els seus satèl·lits es va proclamar la mateixa història.[6]
  • Als Grans Llacs la llampresa de mar o ferratimó (Petromyzon marinus) es considera una espècie invasora. Va invadir la zona des de principis del segle XX, entrant per alguns canals artificials, que es varen construir per facilitar la navegació. Les llampreses de mar varen proliferar a l'aigua dolça i freda dels Grans Llacs d'Amèrica del Nord, amenaçant les poblacions de peixos locals, especialment Salvelinus namaycush, de gran valor comercial.
  • El cargol poma (Pomacea bridgesii) un cargol sud-americà estès a altres parts del món i des de juny de 2009 trobat al Delta de l'Ebre on s'alimenta de brots tendres d'arròs.

Mesures legals[modifica | modifica el codi]

En aplicació del Conveni del Nacions Unides sobre la biodiversitat, ratificat per l'Estat Espanyol el 1993 i diverses directives europees, el Govern d'Espanya va publicar el Catàleg espanyol d'espècies invasores exòtiques l'11 de desembre de 2011 per Reial Decret.[7] El decret prohibeix la introducció al medi natural de tota espècie invasora a tot el territori de l'estat i prohibeix la possessió, el transport, el tràfic i el comerç d'exemplars vius o morts, de restes o de propàguls. Només per a raons d'investigació, salut i securitat de persones, l'administració pot concedir excepcions. El decret també estipula la estrategia de prevenció i d'eradicació i les sancions en cas de contravenció.[8] Altres països de la Unió Europea van prendre mesures semblants.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN)
  2. Pimentel, David; Lach, Lori; Zuniga, Rodolfo; Morrison, Dough. «Enviromental and economic cost of nonindigenous species in the United States» (en anglès). BioScience, vol.50, n.1, gener 2000 [Consulta: 22/1/2012].
  3. «What Triggers Mass Extinctions? Study Shows How Invasive Species Stop New Life» a: ScienceDaily del 3 de desembre de 2010 (en català: Que desencadena extincions de massa? Un estudi demostra que espècies invasoras aturen vida nova)
  4. Fish Ecology and Conservation in Lake Banyoles(anglès)
  5. Noves introduccions i poblament actual de peixos al llac de Banyoles
  6. Nothnagle, Alan L. Building the East German myth: historical mythology and youth propaganda in the German Democratic Republic, 1945-1989 (en anglès). University of Michigan Press, 1999, p.58. ISBN 0472109464. 
  7. «Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la Llista i el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores.». BOE, 12 de desembre de 2011. [Consulta: 27 abril 2013].
  8. «Real Decreto 1628/2011, de 14 de noviembre, por el que se regula el listado y catálogo español de especies exóticas invasoras. (castellà)», Butlletí Oficial de l'Estat, 14 de novembre de 2011, pàgines 132711-132735

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • AA.VV., «Invasions» Número temàtic de la revista L'Atzavarra, 2009 sobre la situació a Catalunya

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]