Mosquit tigre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Mosquit tigre
Femella mostrant la típica ornamentació
Femella mostrant la típica ornamentació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Arthropoda
Classe: Insecta
Ordre: Diptera
Família: Culicidae
Gènere: Aedes
Subgènere: Stegomyia
Espècie: A. albopictus
Nom binomial
Aedes albopictus
Skuse, 1895
Blau fosc: Distribució nativaVerd fosc: introduït (al Desembre de 2007)
Blau fosc: Distribució nativa
Verd fosc: introduït (al Desembre de 2007)
Sinònims

Culex albopictusSkuse, 1894

El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. És originari del sud-est asiàtic. La seva àrea de distribució s'estén des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est i fins a la latitud de Corea cap al nord. A més, és una espècie invasora que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents.

Els adults tenen típicament una llargària d'uns 5 a 8 mm. Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per xuclar sang de vertebrats per nodrir els seus ous. En canvi, el mascle de l'espècie s'alimenta principalment de nèctar. Com és propi del gènere Aedes, la femella pon els seus ous en sec, just a tocar de l'aigua, però no directament a dins. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d'aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc. és suficient perquè les larves es desenvolupin.

A diferència de molts dels mosquits més estesos i comuns el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que té un màxim crepuscular.

Espècie invasora[modifica | modifica el codi]

Distribució del mosquit a Catalunya

Aquesta espècie és capaç de sobreviure en un ampli rang d'hàbitats i condicions. El mosquit tigre té una picada ràpida que li permet escapar a la majoria d'intents de matar-lo mentre s'alimenta.

Es desconeix l'origen de la població espanyola de mosquit tigre, tot i que es suposa que va arribar a Espanya procedent d'Itàlia. Es va detectar per primer cop l'agost de 2004 a Sant Cugat del Vallès, a prop de Barcelona, pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat,[1] i s'ha estès a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies durant el 2005 i el 2006 i segueix actualment la seva expansió per Catalunya i altres zones de la península Ibèrica. No es coneix amb exactitud com ha arribat a Catalunya. Aparentment, s'està disseminant a l'interior de vehicles que viatgen diàriament entre la ciutat i les rodalies.[2]

Als Estats Units, el mosquit tigre es va trobar per primer cop en un dipòsit de pneumàtics usats a la rodalia de Houston l'any 1985 i posteriorment en el cas de Califòrnia, s'ha detectat també en partides de bambú de la sort (Dracaena sanderiana).[3][4] Des d'aleshores s'ha estès pel sud dels Estats Units i per la costa est fins al sud de Nova Jersey. Una vintena de països centre-americans i sud-americans han estat colonitzats igualment. L'espècie també és a Hawaii, però ha estat allí des d'abans de 1896.

El mosquit tigre és un vector de malalties com el dengue a Amèrica Central, Sud-amèrica i la zona del Pacífic, la febre groga i, encara que amb menor freqüència que Culex pipiens, pot ser vector en la transmisió de la febre del Nil. Estudis americans han evidenciat la presència de virus a l'insecte, dels quals almenys dos són causants de malalties als humans com la encefalitis equina de l'est. A Catalunya no s'ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia, ja que no existeixen les malalties que pot transmetre,[5] però a Itàlia va causar el 2007 un brot de Chikungunya, malaltia causada per un virus no detectat fins aquell moment mai a Europa.[6]

Funcions Vitals[modifica | modifica el codi]

La nutrició; les femelles prenen sang de diversos animals per tal de poder desenvolupar la seva posta d'ous, mentre que els mascles s'alimenten de nèctar de les plantes. Els mascles tenen un període de vida molt curt i la seva funció és bàsicament sexual. Les femelles localitzen els hostes per prendre sang en base a estímuls visuals i també químics.

Té les següents parts:
1. Fecundació: El mascle i la femella uneixen els aparells reproductors durant uns segons. La femella queda fecundada per tota la vida i emmagatzema els espermatozoides en tres espermateques al final de l'abdomen, que aniran fecundant les successives postes d'ous
2. Presa de sang: La femella fecundada busca un hoste sobre el qual obtenir la sang necessària per la primera posta d'ous. En el cas del mosquit tigre, els hostes poden ser un ampli rang de vertebrats, tenint una forta tendència antropòfila.
3. Posta: Els ous són dipositats en petits grups sobre les parets interiors de recipients amb aigua, just per sobre de la seva superfície.
4. Eclosió: Els ous que han estat exposats a l'aigua es trenquen i en surten les larves.
5. Desenvolupament: Les larves experimenten quatre mudes consecutives, durant les quals creixen en dimensions. La larva de quart estadi per contra, passa a pupa, on es produirà la metamorfosi. Les pupes no s'alimenten, i respiren com les larves aire atmosfèric mitjançant òrgans específics.
6. Emersió: Completada la metamorfosi, de l'interior de les pupes n'emergeixen els mosquits adults voladors al medi aeri.

Control[modifica | modifica el codi]

Aquest mosquit ha esdevingut una molèstia significativa a moltes comunitats pel fet que s'associa fortament amb els humans, en comptes de viure en aiguamolls o zones rurals sense habitants, i és actiu habitualment durant tot el dia, a més de ser-ho a la nit o en fer-se fosc. Es cria en contenidors i tolls de molt petites dimensions, i en té prou amb molt poca aigua per a criar. Això fa difícil localitzar-ne els punts de reproducció. Té una distància de vol reduïda (menys de 400 metres), i per tant els seus llocs de cria seran probablement a prop del lloc on es trobi el mosquit (Nishida & Tenorio, 1993).

És, per tant, simple descobrir i eliminar els llocs de cria, que mai no es troben lluny dels llocs on es produeixen les picades. Cal buidar els recipeints amb aigua amb més de set dies, les deixalles, testos de plantes i pneumàtics vells que tinguin aigua acumulada, els banys d'ocells, piscines infantils i en general els possibles contenidors d'aigua estancada. L'aigua corrent (rierols, rieres...) no en permet la cria, i l'aigua que conté peixos no acostuma a ésser un problema, ja que els peixos es mengen les larves de mosquit.

Les libèl·lules també són un mètode excel·lent de control. Les larves de libèl·lula mengen larves de mosquit a l'aigua, i els adults cacen els mosquits adults al vol. L'aplicació d'insecticides sobre els adults, pot afectar les libèl·lules adultes, i no és gaire efectiva, ja que només eliminarà breument els adults, la qual cosa anirà seguida d'una recuperació de la població ja que els punts de cria larvaria segueixen descontrolats.

Quan sigui possible, s'haurien de buidar totes les acumulacions d'aigua estancada cada set dies, encara que només tinguin un quart de litre d'aigua o menys. Les deixalles, especialment els contenidors en rases, poden tenir aigua després que la rasa s'eixugui i, per tant, s'han de netejar. Els llocs que poden acumular aigua de pluja com ara banys d'ocells o piscines infantils s'han de buidar regularment. Els contenidors que no es puguin buidar representen un problema que caldrà resoldre tapant-los amb tela mosquitera, fent-hi córrer l'aigua, posant-hi peixos o bé procurant l'aplicació tècnica de plaguicides de tipus biològic. Solucions casolanes com ara buidar-hi lleixiu o bé usar una cullerada d'oli vegetal, són ineficaces.

  • Finalment, mai no s'ha demostrat que els aparells que emeten ultrasons que teòricament provocarien la fugida dels mosquits funcionin.[7]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Nishida, G.M. and J.M. Tenorio. 1993. What Bit Me? Identifying Hawaii's Stinging and Biting Insects and Their Kin. University of Hawaii Press, Honolulu. 72 p.
  1. Aranda, C, Eritja, R, and Roiz, D. 2006. First record and establishment of the mosquito Aedes albopictus in Spain. Medical and Veterinary Entomology 20:150-152
  2. Notícia al diari "20 Minutos" [1]
  3. El mosquit tigre al web del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya[2]
  4. Ferrer, Ona. La invasió del mosquit tigre i altres alienígenes. Fundació F. Ferrer i Guardia[3]
  5. El mosquit tigre al web del Consell Comarcal del Baix Llobregat[4]
  6. El Periódico, 30 de Noviembre de 2007, p.31
  7. Preguntes Freqüents de l'AMCA (American Mosquito Control Association) (Pàgina en anglés). [5]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mosquit tigre