Mosquit tigre
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Femella mostrant la típica ornamentació
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Aedes albopictus Skuse, 1895 |
||||||||||||||||
 Blau fosc: Distribució nativa
Verd fosc: introduït (al Desembre de 2007) |
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
|
Culex albopictusSkuse, 1894 |
El mosquit tigre (Aedes albopictus) és un mosquit de la família Culicidae que es caracteritza per les seves potes ratllades en blanc i negre i el seu cos petit, blanc i negre. És originari del sud-est asiàtic. La seva àrea de distribució s'estén des de Madagascar fins a Nova Guinea cap a l'est i fins a la latitud de Corea cap al nord. A més, és una espècie invasora que s'ha estès en multitud de països de tots cinc continents.
Els adults tenen típicament una llargària d'uns 5 a 10 mm. Com els altres membres de la família dels mosquits, la femella està equipada amb una trompa fina i allargada, la probòscide, que usa per xuclar sang de vertebrats per nodrir els seus ous. En canvi, el mascle de l'espècie s'alimenta principalment de nèctar. Com és propi del gènere Aedes, la femella pon els seus ous en sec, just a tocar de l'aigua, però no directament a dins. Qualsevol contenidor obert amb una petita quantitat d'aigua com ara pots, gerros, plats de testos, etc... és suficient perquè les larves es desenvolupin.
A diferència de molts dels mosquits més estesos i comuns el mosquit tigre pica durant tot el dia, tot i que té un màxim crepuscular.
Taula de continguts |
[modifica] Espècie invasora
Aquesta espècie és capaç de sobreviure en un ampli rang d'hàbitats i condicions. El mosquit tigre té una picada ràpida que li permet escapar a la majoria d'intents de matar-lo mentre s'alimenta.
Es desconeix l'origen de la població espanyola de mosquit tigre, tot i que es suposa que va arribar a Espanya procedent d'Itàlia. Es va detectar per primer cop l'agost de 2004 a Sant Cugat del Vallès, a prop de Barcelona, pel Servei de Control de Mosquits del Consell Comarcal del Baix Llobregat,[1] i s'ha estès a la ciutat de Barcelona i les seves rodalies durant el 2005 i el 2006 i segueix actualment la seva expansió per Catalunya i altres zones de la península Ibèrica. No es coneix amb exactitud com ha arribat a Catalunya. Aparentment, s'està disseminant a l'interior de vehicles que viatgen diàriament entre la ciutat i les rodalies.[2]
Als Estats Units, el mosquit tigre es va trobar per primer cop en un dipòsit de pneumàtics usats a la rodalia de Houston l'any 1985 i posteriorment en el cas de Califòrnia, s'ha detectat també en partides de bambú de la sort (Dracaena sanderiana).[3][4] Des d'aleshores s'ha estès pel sud dels Estats Units i per la costa est fins al sud de Nova Jersey. Una vintena de països centre-americans i sud-americans han estat colonitzats igualment. L'espècie també és a Hawaii, però ha estat allí des d'abans de 1896.
El mosquit tigre és un vector de malalties com el dengue a Amèrica Central, Sud-amèrica i la zona del Pacífic, la febre groga i, encara que amb menor freqüència que Culex pipiens, pot ser vector en la transmisió de la febre del Nil. Estudis americans han evidenciat la presència de virus a l'insecte, dels quals almenys dos són causants de malalties als humans com la encefalitis equina de l'est. A Catalunya no s'ha detectat que hagi actuat com a vector de cap malaltia, ja que no existeixen les malalties que pot transmetre,[5] però a Itàlia va causar el 2007 un brot de Chikungunya, malaltia causada per un virus no detectat fins aquell moment mai a Europa.[6]
[modifica] Funcions Vitals
 |
L'article o secció necessita millores quant al seu format. (Col·laboreu-hi!) Pot necessitar retocs en negretes, cursives, enllaços, imatges, categories, interviquis, infotaules, ... |
La nutrició; les femelles s'alimenten de sang animal per alimentar les seves cries, que estan a la sava panxa, mentre que els mascles s'alimenten de nèctar de les plantes o de petits insectes. Les femelles s'alimenten de sang humana per alimentar les seves cries mentre estan fecundades; mentre que els mascles s'alimenten de nèctar de les plantes o d'altres vegetals.
El procés de xuclament és el procés pel qual les femelles xuclen la sang humana per alimentar les seves cries. Aquest procés provoca engrandiment de la femella deixant-la d'un color vermell.
La relació; La relació en aquest animal és curiosa; ja que la majoria de mosquits tigres estan a la cerca de menjar. Això provoca que els òrgans dels sentits estiguin ben alerta a qualsevol tipus d'indicador a que hi hagi aliment.
En les femelles, utilitzen les narius per localitzar preses mentre que als mascles es deixen guiar per els ulls.
La reproducció: Aquest tipus d'insecte té un procés de reproducció bastant llarg que pot durar entre dues setmanes i un mes, malgrat això, es reprodueixen per ous i tenen reproducció sexual.
L'animal que suporta més pes és la femella, ja que ha de fer molts esforços per les seves cries, mentre que el mascle només serveix per fecundar la femella i no té cap labor més.
Té les següents parts:
1. Fecundació: El mascle i la femella uneixen els gàmetes (pot durar unes 5h). Es formen els ous i la femella queda fecundada (es poden produir més d'un milió d'ous)
2. Procés de xuclament: La femella alimenta les seves cries mitjançant aquest procés i mentre està fecundada.
3. Pondre els ous: La femella, un cop fecundada extreu els ous en un medi aquós (aigua)
4. Trencament: Els ous que han estat exposats a l'aigua es trenquen i en surten uns cucs anomenats larves.
5. Desenvolupament: Les larves experimenten canvis en el seu interior i es converteixen en pupes, on se'ls formaran ales.
6. Abandonament: Les pupes, ja desenvolupades abandonen el medi aquós on han crescut i inicien la seva vida per solitari.
[modifica] Control
Aquest mosquit ha esdevingut una molèstia significativa a moltes comunitats pel fet que s'associa fortament amb els humans, en comptes de viure en aiguamolls o zones rurals sense habitants, i és actiu habitualment durant tot el dia, a més de ser-ho a la nit o en fer-se fosc. Es cria en contenidors i tolls de molt petites dimensions, i en té prou amb molt poca aigua per a criar. Això fa difícil localitzar-ne els punts de reproducció. Té una distància de vol reduïda (menys de 400 metres), i per tant els seus llocs de cria seran probablement a prop del lloc on es trobi el mosquit (Nishida & Tenorio, 1993).
És, per tant, simple descobrir i eliminar els llocs de cria, que mai no es troben lluny dels llocs on es produeixen les picades. Cal buidar els recipeints amb aigua amb més de set dies, les deixalles, testos de plantes i pneumàtics vells que tinguin aigua acumulada, els banys d'ocells, piscines infantils i en general els possibles contenidors d'aigua estancada. L'aigua corrent (rierols, rieres...) no en permet la cria, i l'aigua que conté peixos no acostuma a ésser un problema, ja que els peixos es mengen les larves de mosquit.
Les libèl·lules també son un mètode excel·lent de control. Les larves de libèl·lula mengen larves de mosquit a l'aigua, i els adults cacen els mosquits adults al vol. L'aplicació d'insecticides, que també matarà les libèl·lules, no és efectiva, ja que només eliminarà breument els adults, la qual cosa anirà seguida d'un increment a llarg termini de la població.
Quan sigui possible, s'haurien de buidar totes les acumulacions d'aigua estancada cada set dies, encara que només tinguin un quart de litre d'aigua o menys. Les deixalles, especialment els contenidors en rases, poden tenir aigua després que la rasa s'eixugui i, per tant, s'han de netejar. Els llocs que poden acumular aigua de pluja com ara banys d'ocells o piscines infantils s'han de buidar regularment. Els contenidors que no es puguin buidar representen un problema que caldrà resoldre tapant-los amb tela mosquitera, fent-hi córrer l'aigua, posant-hi peixos o bé procurant l'aplicació tècnica de plaguicides de tipus biològic. Solucions casolanes com ara buidar-hi lleixiu o bé usar una cullerada d'oli vegetal, són ineficaces.
- Finalment, mai no s'ha demostrat que els aparells que emeten ultrasons que teòricament provocarien la fugida dels mosquits funcionin.[7]
[modifica] Referències
- Nishida, G.M. and J.M. Tenorio. 1993. What Bit Me? Identifying Hawaii's Stinging and Biting Insects and Their Kin. University of Hawaii Press, Honolulu. 72 p.
- ↑ Aranda, C, Eritja, R, and Roiz, D. 2006. First record and establishment of the mosquito Aedes albopictus in Spain. Medical and Veterinary Entomology 20:150-152
- ↑ Notícia al diari "20 Minutos" [1]
- ↑ El mosquit tigre al web del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya[2]
- ↑ Ferrer, Ona. La invasió del mosquit tigre i altres alienígenes. Fundació F. Ferrer i Guardia[3]
- ↑ El mosquit tigre al web del Consell Comarcal del Baix Llobregat[4]
- ↑ El Periódico, 30 de Noviembre de 2007, p.31
- ↑ Preguntes Freqüents de l'AMCA (American Mosquito Control Association) (Pàgina en anglés). [5]
[modifica] Enllaços externs
- Pàgina del Consell Comarcal del Baix Llobregat La web més completa existent a l'actualitat, redactada i mantinguda pels especialistes que detectaren el mosquit tigre per primer cop a Espanya i que estaven a càrrec de la detecció precoç des de 2002
- Campanya contra el mosquit tigre Campanya de la Generalitat de Catalunya de prevenció contra el mosquit tigre
- Mosquit tigre Document pdf de la Generalitat de Catalunya amb informació sobre el mosquit tigre
- Medi Ambient: El mosquit tigre Pàgina del Departament de Medi Ambient.
- Sanitat de l'Ajuntament de Vilassar de Mar Programa de prevenció per a la no proliferació del mosquit tigre, utilitzant les eines del Google maps.
