Alimentació per filtració

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Krill alimentant-se de fitoplàncton (imatges alentides per un factor de 12)

L'alimentació per filtració és un comportament alimentari estès entre alguns grups d'animals aquàtics basat en la filtració sistemàtica i massiva d'aigua. La presa és capturada mitjançant estructures anatòmiques que el separen del seu medi. Hom anomena sovint a aquests animals amb el nom de filtradors o suspensívors, per bé que els termes s'usen de forma indistinta, el terme filtrador sol fer referència a animals que cerquen activament els llocs d'alimentació, mentre que els suspensívors acostumen a viure fixats sobre el substrat en llocs amb forts corrents i que és l'aigua la que passa a través d'ells, cosa que implica una major "passivitat" en la recerca d'aliment. Els filtradors poden tenir un paper important en la clarificació de l'aigua.

Exemples[modifica | modifica el codi]

Alguns animals que utilitzen aquest mètode d'alimentació són els bivalves, el krill, esponges, briozous, ctenòfors, braquiòpodes, branquiòpodes, canalipalpats, equiürs,[1] cnidaris (gorgònies, coralls i meduses), entoproctes, cogombres de mar, forònids, sipúnculs, urocordats, tunicats, poliquets. Entre els vertebrats hi han algunes aus, com el flamenc, balenes filtradores, i molts peixos (incloent alguns taurons).

Flamencs[modifica | modifica el codi]

El bec arcuat està ben adaptat als fons

Els flamencs filtren els crustacis de les salmorres. els seus becs de forma especial estan adaptats a separar el fang dels aliments. Per ajudar a filtrar té unes estructures piloses anomenades lamel·les entre la mandíbula i la llengua.

Pterosaures[modifica | modifica el codi]

El color rosat d'aquest Pterodaustro és hipotètic, però es basa en el color dels flamencs

Certes espècies de pterosaures s'alimentaven per filtració, tenien lamel·les similars al la dels flamencs. Aquests pterosaures filtradors pertanyien a la família Ctenochasmatidae, i inclouen Pterodaustro i Ctenochasma.

Peixos[modifica | modifica el codi]

La majoria dels peixos farratgers són filtradors d'aliment. Per exemple el Menhaden de l'Atlàntic, viu del plàncton que captura en l'aigua marina de mitjana fondària. També són un fre a la marea roja .[2]

A més d'aquest peix òssi hi ha quatre subclasses de taurons filtradors entre ells el tauró balena.[3][4][5]

Crustacis[modifica | modifica el codi]

Cistell de filtratge d'un Mysidacea
  • Els Mysidacea són petits crustacis que viuen prop de la costa i suren sobre el fons del mar, constantment recullen partícules amb la seva cistella del filtratge. Són una font important d'aliment per diversos peixos com el bacallà. Els mísids tenen una alta resistència a les toxines en les zones contaminades, i poden contribuir al fet que els seus depredadors tinguin alts nivells de toxines.
  • El krill antàrtic se les arregla per utilitzar directament les diminutes cèl·lules del fitoplàncton, que cap altre animal més gran que el krill pot fer. Això s'aconsegueix a través de l'alimentació per filtració, utilitzant les desenvolupades potes davanteres del krill de les potes davanteres, proporcionant un aparell molt eficient de filtratges:[6] els sis toracòpods formen un molt eficaç "cistella de l'alimentació" que s'utilitza per recollir el fitoplàncton de les aigües obertes. En l'animació a la part superior d'aquesta pàgina, el krill plana en un angle de 55° al lloc. En concentracions més baixes d'aliments, la cistella d'alimentació és empesa a través de l'aigua durant més de mig metre en una posició oberta, i llavors les algues es pentinen per l'obertura de la boca amb "setae" especials al costat interior de les toracòpods.
  • Totes les 1.220 espècies conegudes de percebes s'alimenten per filtració, fant servir lesseves altament modificades potes per a dirigir cap ells el plàncton de l'aigua.

Balenes misticets[modifica | modifica el codi]

Les balenes que filtren s'inclouen en el subordre Mysticeti, dels Cetacea. Es caracteritzen per tenir plaques de balena filtradores en lloc de tenir dents com en canvi té el subordre Odontoceti.

Bivalves[modifica | modifica el codi]

Els bivalves són mol·luscs aquàtics amb dues conquilles. La majoria dels bivalves són filtradors encara que n'hi ha de carronyers i depredadors. Els bivalves colgats a terra fan servir sifons a la superfície per alimentar-se.

Com a exemple, l'ostra dirigeix aigua a les seves ganyes a través del batec dels cilis. des de la ganya es transporta a la boca l'aliment. Cada ostra filtra fins a 5 litres d'aigua per hora,[7]

Esponges[modifica | modifica el codi]

Esponges tubulars atraient peixos petits

Les esponges no tenen un autèntic sistema circulatori; en lloc d'ell creen un corrent d'aigua que es fa servir per la circulació. Els gassos dissolts es porten a lès cel·lules i hi entren per difusió. També els residus metabòlics també es transfereixen a l'aigua per difusió. Les esponges del gènere Leuconia, per exemple, que fa uns 10 cm d'alt i 1 cm de diàmetre. S'estima que hi entra aigua per més de 80.000 canals a 6 cm per minut.[8] Such a flow rate allows easy food capture by the collar cells. Tota l'aigua s'expel·leix per un sol osculum a una velocitat de 8,5 cm/segon.

Cnidaris[modifica | modifica el codi]

La medusa Aurelia aurita té un conjunt de fibres que l'empenyen lentament per l'aigua. El moviment és tan lent que els copèpodes no se n'adonen i no poden reaccionar amb la resposta d'escapar.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Struck, TH; et al., Nancy; Kusen, Tiffany; Hickman, Emily. «Annelid phylogeny and the status of Sipuncula and Echiura». BMC Evolutionary Biology. BioMed Central, vol. 7, 57, 2007-05-27, pàg. 57. DOI: 10.1186/1471-2148-7-57. PMC: 1855331. PMID: 17411434.
  2. H. Bruce Franklin. «Net Losses: Declaring War on the Menhaden». Mother Jones, March 2006. [Consulta: 27 February 2009]. Extensive article on the role of menhaden in the ecosystem and possible results of overfishing.
  3. Ed. Ranier Froese and Daniel Pauly. «Rhincodon typus». FishBase. [Consulta: 17 September 2006].
  4. Martin, R. Aidan.. «Elasmo Research». ReefQuest. [Consulta: 17 September 2006].
  5. «Whale shark». Icthyology at the Florida Museum of Natural History. [Consulta: 17 September 2006].
  6. Kils, U.: Swimming and feeding of Antarctic Krill, Euphausia superba - some outstanding energetics and dynamics - some unique morphological details. In Berichte zur Polarforschung, Alfred Wegener Institute for Polar and Marine Research, Special Issue 4 (1983): "On the biology of Krill Euphausia superba", Proceedings of the Seminar and Report of Krill Ecology Group, Editor S. B. Schnack, 130-155 and title page image.
  7. «Oyster Reefs: Ecological importance». US National Oceanic and Atmospheric Administration. [Consulta: 2008-01-16].
  8. See Hickman and Roberts (2001) Integrated principles of zoology — 11th ed., p.247

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]