Corall

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Corall (color)».
Coral en forma de pilar
Escull coral·lí
Coral cervell (Diploria labyrinthiformis)

Els coralls (o corals) són animals que pertanyen a la classe dels antozous del fílum cnidaris. Les colònies de corall estan formades per milers d'individus anomenats zooides i poden assolir grans dimensions (esculls de corall). Els coralls són més freqüents i abundants en mars càlides. El que normalment s'anomena "corall" són les restes calcàries de l'animal.

Els coralls marins són animals colonials pertanyents al tall Cnidaris, classe Anthozoa. Les colònies estan formades per milers d'individus zooide si poden assolir grans dimensions.

Ús del terme[modifica | modifica el codi]

El terme "corall" és poc precís i no té cap valor taxonòmic concret. D'una manera ampla es fa servir per designar els antozous que secreten un esquelet calcari dur, especialment els que formen colònies ramificades. Però també és comú denominar corall a espècies que creixen formant colònies compactes, com ara el corall cervell (Diploria labyrinthiformis) i fins i tot els que posseeixen un esquelet corni i flexible com les gorgònies.

Els coralls, sobre tot el corall vermell i el corall negre, es fan servir en joieria. La persona que treballa el corall rep el nom de coraller.

Característiques[modifica | modifica el codi]

L'animal conegut com a coral no és més que un petit pòlip de tot just uns mil·límetres de diàmetre. Té la capacitat de fixar sobre els seus teixits el calci dissolt en el mar i així formar les estructures rígides característiques com les que es veuen en les imatges.

El corall i la seva estructura calcària és blanca, els diferents colors que presenten es deuen a unes microalgues que viuen en simbiosi amb els pòlips i reben el nom de zooxantel. Per aquesta raó el coral necessita aigües transparents per desenvolupar-se, perquè les zooxantel realitzin així la fotosíntesi.

Els coralls són animals carnívors, alimentant-se de bàsicament zooplàncton. Quant a la reproducció, hi ha espècies de reproducció sexual i reproducció asexual, i en moltes espècies on es donen les dues formes. Les cèl·lules sexuals són expulsades al mar totes alhora, seguint senyals com les fases lunars o les marees. La fecundació és externa i les postes són tan nombroses que arriben a tenyir les aigües. Molts ous són devorats pels peix, però són tants que la majoria sobreviu.

Esculls de corall[modifica | modifica el codi]

Article principal: Escull coral·lí

Els pòlips de corall moren amb el temps, però les estructures calcàries es mantenen i poden ser colonitzades per altres pòlips de corall, que seguiran creant estructures càlciques generació rere generació. Al llarg de milers o de milions d'anys es formen grans estructures calcàries conegudes com els esculls de coral.

A vegades els esculls són tan grans que poden arribar a emergir de la superfície. Així, quan el corall creix al voltant d'una illa volcànica que posteriorment s'enfonsa, es crea una estructura corall en forma d'anell amb una llacuna central que rep el nom d'atol.

L'escull de major longitud és la Gran Barrera d'Esculls, a la costa de Queensland a Austràlia: té més de 2.000 km ², i és una de les construccions naturals més grans del món.

Els esculls coral·lins formen la llar de molts organismes marins que hi troben aliment i protecció contra els depredadors.

El segon escull de corall més gran del món, el Barrera d'esculls de Belize (al llarg de la costa de Mèxic, Belize, Guatemala i Hondures), es troba al mar Carib, estenent-se per més de 700 km des de la península de Yucatán fins a les Illes de la Badia a la costa nord d'Hondures. Tot i que fa un terç del que mesura la Gran Barrera d'esculls d'Austràlia, a l'Escull del Carib Meso-americà hi ha una gran diversitat d'organismes, incloent 60 tipus de corals i més de 500 espècies de peixos.

L'ecosistema també és el lloc de dues grans iniciatives internacionals de conservació, una ja ben establerta i una altra que s'està iniciant.

El 1998, el Fons Mundial per la Natura (WWF per les sigles en anglès) va identificar a l'escull del carib meso-americà com un ecosistema prioritari i una eco-regió d'importància global, per la qual cosa va començar un esforç de conservació de l'escull a llarg termini.

Alguns gèneres anomenats coral[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Antozou