Pneumàtic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Estructura d'un pneumàtic sense cambra: 1- cinturó d'acer en direcció longitudinal; 2- estructura radial; 3- filferro; 4. llanta; 5- banda de rodament; 6- paret lateral; 7- taló (cella).

Un pneumàtic (també anomenat neumàtic;[1] del grec πνευματικός «relatiu al pulmó») és una peça en forma de torus feta de cautxú (natural o artificial) col·locada en les rodes de vehicles o màquines la funció de la qual és permetre un contacte adequat amb la superfície gràcies a la fricció.[2] Els pneumàtics típicament es componien de dues parts: la cambra a l'interior i la coberta que embolcallava l'anterior; recentment, però, molts pneumàtics es fabriquen sense cambra, únicament amb coberta i en l'àmbit de l'automobilisme se sol fer servir també aquest mot per a referir-s'hi. Els pneumàtics poden ser de diversos tipus i dimensions, i abasten tot tipus de vehicles des dels de gruix mínim de les bicicletes fins als més voluminosos de la maquinària especial. Generalment estan formats per diverses capes de materials diversos i poden estar reforçats amb fils: en aquest cas, i segons l'orientació dels fils, es classifiquen en esbiaixats i radials (aquests darrers són el tipus estàndard dels automòbils). Alguns fabricants de pneumàtics reconeguts arreu són Bridgestone, Firestone, Dunlop, Goodyear, Michelin o Pirelli.

Història[modifica | modifica el codi]

Vista parcial d'un pneumàtic de cotxe.

El 1887, el veterinari i inventor escocès John Boyd Dunlop va desenvolupar el primer pneumàtic amb cambra d'aire per al tricicle que el seu fill de nou anys usava per anar a l'escola pels carrers irregulars de Belfast. Per resoldre el problema del sotragueig del tricicle, Dunlop va inflar uns tubs de goma amb una bomba d'aire per inflar pilotes; després va embolicar els tubs de goma amb una lona per protegir-los i els va enganxar sobre les llantes de les rodes del tricicle. Fins llavors, la majoria de les rodes tenien llantes amb goma massissa, però els pneumàtics permetien una marxa notablement més suau. Dunlop va desenvolupar la idea i va patentar el pneumàtic amb cambra el 7 de desembre de 1888. Tanmateix, dos anys després que li concedissin la patent, Dunlop va ser informat oficialment que aquesta havia estat invalidada per l'inventor escocès Robert William Thomson, qui havia patentat la idea a França el 1846 i als Estats Units el 1847.[3] Dunlop va guanyar una batalla legal contra Robert William Thomson i va revalidar la seva patent. El desenvolupament del pneumàtic amb cambra de Dunlop va arribar en un moment crucial durant l'expansió del transport terrestre, amb la construcció de noves bicicletes i automòbils.

Tipus de pneumàtics[modifica | modifica el codi]

Existeixen diferents tipus de pneumàtics, classificats segons la seva construcció:

  • Diagonals: en la seva construcció les diferents capes de material es col·loquen de forma diagonal, unes sobre les altres.
  • Radials: en aquesta construcció les capes de material es col·loquen unes sobre altres en línia recta, sense biaix. Aquest sistema permet dotar de major estabilitat i resistència a la coberta.
  • Autoportant: en aquesta construcció les capes de material es col·loquen unes sobre altres en línia recta, sense biaix, també als flancs. Aquest sistema permet dotar de major resistència a la coberta encara que és menys confortable en ser més rígida. S'usa en vehicles esportius i té l'avantatge de poder rodar sense pressió d'aire a una velocitat limitada sense perdre la seva forma.

Igualment i segons la seva cambra hi ha dos tipus de pneumàtics:

  • Pneumàtics tubetype: aquells que usen cambra i una llanta específica. No poden muntar sense cambra. S'usen en alguns 4x4 i vehicles agrícoles.
  • Pneumàtics tubeless o sense cambra: aquests pneumàtics no empren cambra. Per evitar la pèrdua d'aire tenen una part en l'interior del pneumàtic anomenada taló (o cella) que té com uns cèrcols d'acer en el seu interior que eviten que se surti de la llanta. La llanta ha de ser específica per a aquests pneumàtics. S'empra pràcticament en tots els vehicles.

Dimensions i simbologia[modifica | modifica el codi]

135/80 R 14 80P: 135 mil·límetres d'ample; 80% de perfil; pneumàtic radial; 14 polzades; 450 kg de càrrega màxima; 150 km/h de velocitat màxima.

Les dimensions dels pneumàtics es representen de la següent forma:

225/50R16 91W

On:

  • El primer nombre identifica l'ample de secció (de paret a paret) de la coberta, expressat en mil·límetres.
  • El segon nombre és el perfil, o altura del costat interior de la coberta, i s'expressa en el percentatge de l'ample de coberta que correspon al flanc o a paret de la coberta. En algunes cobertes es prescindeix del mateix, considerant llavors que equival a un perfil 80.
  • L'"R" indica que la construcció de la carcassa del pneumàtic és de tipus radial. Si pel contrari la construcció fos de tipus diagonal s'utilitzaria el símbol "-".
  • El tercer nombre és el diàmetre de la circumferència interior del pneumàtic en polzades.
  • El quart nombre indica l'índex de càrrega del pneumàtic. Aquest índex es regeix per unes taules en les quals es recullen les equivalències en kg del mateix. En l'exemple l'índex "91" equival a 615 kg per coberta.
  • Finalment, la lletra indica la velocitat màxima a la qual el pneumàtic podrà circular sense trencar-se o avariar-se. Cada lletra equival a una velocitat; en l'exemple el codi "W" suposa una velocitat de fins a 270 km/h.

En les indicacions en els laterals dels pneumàtics també s'hi pot llegir la data de fabricació. Al costat de la marca DOT, un gravat de quatre xifres indica quan va ser creat: els dos primers nombres indiquen la setmana de l'any, i els dos següents, l'any de fabricació.[4]


Rangs de càrrega màxima
Codi de càrrega Càrrega màxima (kg)
20 80
30 106
35 121
40 136
45 165
50 190
55 218
60 250
65 290
70 335
75 387
80 450
85 515
90 600
95 690
100 800
105 925
110 1060
115 1215
120 1400

Els codis no es limiten als presents aquí, existeixen molts altres codis intermedis graduals.

Significat dels codis d'un pneumàtic.
Rangs de velocitat
Símbol de rang Velocitat (km/h)
A1 5
A2 10
A3 15
A4 20
A5 25
A6 30
A7 35
A8 40
B 50
C 60
D 65
E 70
F 80
G 90
J 100
K 110
L 120
M 130
N 140
P 150
Q 160
R 170
S 180
T 190
U 200
H 210
V 240
W 270
(W) Més de 270
Y 300
(Y) Més de 300
ZR Més de 240

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: pneumàtics