Transmissió mecànica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Transmissió amb corretja en una instal·lació industrial

La transmissió mecànica és un mecanisme encarregat de transmetre potència entre dos o més elements dins d'una màquina. Són part fonamental dels elements o òrgans d'una màquina, moltes vegades classificat como un dels dos subgrups fonamentals d'aquests elements de transmissió i elements de subjecció). En la gran majoria dels casos, aquestes transmissions es realitzen a través d'elements rotants, ja que la transmissió d'energia per rotació ocupa molt menys espai que aquella per translació.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Entre les formes més habituals de transmissió són:

Canvi epicicloïdal d'una bicicleta

Una transmissió mecànica és una forma d'intercanviar energia mecànica distinta a las transmissions pneumàtiques o hidràuliques, ja que per exercir la seva funció usa el moviment de cossos sòlids, com són els engranatges i les corretges de transmissió.

Típicament, la transmissió canvia la velocitat de rotació d'un eix d'entrada, cosa que resulta en una velocitat de sortida diferent. En la vida diària s'associen habitualment les transmissions amb els automòbils. Això no obstant, les transmissions s'usen en una gran varietat d'aplicacions, algunes estacionàries. Les transmissions primitives comprenen, per exemple, reductors i engranatges en angle recte en molins de vent o aigua i màquines de vapor, especialment per a tasques de bombament, mòlta o elevació (sínies).

En general, les transmissions mecàniques, redueixen una rotació inadequada, d'alta velocitat i baix parell motor, de l'eix de sortida de l'impulsor primari a una velocitat més baixa amb parell de forces més alt, o a la inversa. Molts sistemes, com les transmissions usades en els automòbils, inclouen la capacitat de seleccionar alguna de diverses relacions diferents. En aquests casos, la majoria de les relacions (anomenades usualment "marxes" o "canvis") s'utilitzen per reduir la velocitat de sortida del motor i incrementar el parell de gir; això no obstant, les relaciones més altes poden ésser sobremarxes que augmenten la velocitat de sortida.

També s'usen transmissions en equipament naval, agrícola, industrial, de construccions i de mineria. Addicionalment a les transmissions convencionals basades en engranatges, aquests dispositius solen usar transmissions hidrostàtiques i accionadors elèctrics de velocitat ajustable.

Transmissió hidràulica[modifica | modifica el codi]

Màquina moguda per transmissió hidràulica

En una transmissió hidràulica hi ha un circuit hidràulic que compost per una bomba hidràulica, uns conductes i un motor hidràulic, es transmet el moviment des d'un motor, o un òrgan que actua com a tal, fins al lloc on fa falta.

És un sistema que es fa servir molt en maquinaria d'obres públiques, i en vehicles pesats, ja que permet una elevada transmissió de potència amb molt poc pes. A més si qualsevol dels dos òrgans principals, bomba o motor, són de cabal variable, la gamma de canvi de relacions es il·limitada, amb els avantatges que això comporta pel funcionament d'aquests vehicles. A sobre la facilitat d'absorbir els sobreesforços fa aquest tipus de transmissió molt adequada per aquesta maquinària. També s'ha de tenir en compte que amb una sola bomba es poden alimentar diversos motors, amb la facilitat que comporta, que es pot fraccionar l'esforç en diverses rodes per millorar la tracció.

Transmissió elèctrica[modifica | modifica el codi]

Aquest és un tipus de transmissió que es fa servir molt en material ferroviari. Consta d'un generador elèctric, mogut per un motor de combustió interna, que per mitjà dels controls elèctrics, reòstats contactors, etc., actua sobre els motors acoblats sobre les rodes motrius. És el cas de les locomotores electrodièsel, en el que un motor dièsel va acoblat a una dinamo, que permet controlar més bé el corrent, que es fa servir per moure els motors de corrent continua acoblats a les rodes.



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Transmissió mecànica