Molí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Safareig i molí aiguader de vent del tipus "de ramell". Molí d'en Tenre, Muro, Mallorca. Darreria del s. XIX. Substituí una sínia.

Un molí és una màquina emprada en la mòlta de grans, o d'altres materials sòlids, amb moles. També s'anomena molí l'edifici sencer on s'allotja la maquinària.

Per extensió, s'anomenen molins les màquines destinades a treure aigua subterrània i a produir energia, generalment mitjançant l'acció del vent (energia eòlica), i la màquina destinada a batre teles per donar-los consistència (molí draper).

Molins de vent a Criptana.
Molí de martells de sobretaula.

Molturació[modifica | modifica el codi]

Moldre és una unitat d'operació dissenyada per trencar materials sòlids en peces més petites. Hi ha molts tipus de molins i molts materials que s'hi processen. En els primers moments de la història, utilitzaven l’energia humana (el morter i la mà de morter), l’energia animal, per exemple en el molí de sang, el vent (molí de vent) o l’aigua (molí hidràulic). Actualment, també estan accionats per l’electricitat.

La mòlta de les matèries sòlides ocorre per l’exposició a forces mecàniques que en trenquen l’estructura superant les forces d’unió interiors. Després de la mòlta, l'estat del sòlid canvia: la mida de gra, la disposició de la mida del gra i la forma del gra.

En enginyeria, la mòlta pot tenir les finalitats següents:

  • incrementar l’àrea de la superfície d’un sòlid,
  • manufacturar un sòlid a la mida desitjada de gra,
  • fabricació d’una pasta mitjançant matèries primeres.

Lleis de la mòlta[modifica | modifica el codi]

Malgrat que s’han fet molts estudis en l'àmbit dels plans de fractura, no hi ha una fórmula coneguda que connecti el treball tècnic amb els resultats de la mòlta. Per a calcular la necessitat de treball de moldre per a aconseguir una mida de gra, es fan servir tres models semiempírics. Aquests poden ser relacionats amb les relacions de Hukki entre la mida de la partícula i l’energia requerida per a trencar-la. En molins sacsejats, les relacions de Hukki no s’apliquen i, en canvi, s’hi ha aplicat l’experimentació per poder-ne determinar les relacions.[1]

Forces que poden accionar un molí[modifica | modifica el codi]

Tipus de molins segons la seva funció[modifica | modifica el codi]

Extracció:

  • Molí aiguader (de vent).
  • Molí de dessecar aiguamolls (de vent).
  • Molí de dessecar salines (de vent).
  • Mòlta:
    • Molí d'escorça (d'aigua, de sang).
    • Molí d'oli (d'aigua, de sang).
    • Molí de midó (de sang).
    • Molí de ciment (d'aigua, de vent).
    • Molí de guix (d'aigua, de sang, de vent).
    • Molí de mineral de coure (d'aigua).
    • Molí paperer (d'aigua, de vent).
    • Molí de sal (de sang, de vent).
    • Molí de sucre (d'aigua).
    • Molí de xocolata (de sang).
    • Molí fariner (d'aigua, de sang, de vent).
    • Molí fideuer (de sang; manual).
    • Molí per moldre argila i galena (de sang).
  • Batuda:
    • Molí draper (d'aigua).
    • Molí de pólvora (d'aigua).
  • Cernuda de farina:
    • Molí fariner (d'aigua, de sang, de vent).
  • Generació d'electricitat:
    • Molí aerogenerador.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Nicolau S. Cañellas, L'aigua, el vent, la sang. L'ús de les forces tradicionals a Mallorca, Edicions Documenta Balear, Mallorca, 1993. ISBN 84-604-6425-3.
  • Alejandro García Llinás, Man and the windmills. Balearic Islands, ISBN 84-930748-0-2.
  • Francesc de B. Moll, "Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears". Butlletí de dialectologia catalana Vol. 22, 1934, p. 1-35 (molins fariners).
  • Manuel Sanchis Guarner, Els molins de vent a Mallorca, Biblioteca folklòrica Barcino, vol. XV, Ed. Barcino, Barcelona, 1955.
  • Joan Vidal Ollers, Molins de vent i molins de ramell a Campos, Impremta Adrover, Campos, 1997.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thomas, A; Filippov, L.O.. «Fractures, fractals and breakage energy of mineral particles». International Journal of Mineral Processing, 57, 4, 1999, pàg. 285. DOI: 10.1016/S0301-7516(99)00029-0.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]