Molí fariner

Molí fariner Allied Mills a la riba del Canal de Manchester

Molí fariner, moli de farina o molí de cereals, es pot referir tant a l’edifici on el gra es mòlt com al mecanisme de la molturació.

Història

El geògraf grec Estrabó ja va donar notícia en la seva obra Geografia sobre l’existència de molins accionats per l’aigua que molien grans a Cabira, Àsia menor cap a 71 a.C..

Els antics molins tenien les rodes de paletes horitzontals. La roda de paleta estava unida a un eix que, al seu torn, estava unit al centre d’una pedra de molí anomenada "pedra corredora". La força de gir produït per l'aigua en les paletes es transferia directament a la pedra corredora, fent que fes la molturació contra una pedra estàtica a sota de la primera, tenia el desavantatge que la velocitat de rotació de la pedra era depenent del volum i flux d'aigua disponible i, per tant, només era adequat per a ser usat en regions muntanyoses amb rius de corrent ràpid. Aquesta dependència del volum i la velocitat de flux de l'aigua també vol dir que la velocitat de rotació de la pedra era molt variable i la velocitat òptima de mòlta no podia sempre ser mantinguda.

Les rodes verticals es feien servir durant l’Imperi Romà a partir de finals del primer segle d.C. i van ser descrites per Vitruvi. Els molins hidràulics van continuar usant-se fins cap l’any 1000 i encara més enllà en alguns casos.

El primer molí de vent fariner es va construir als actuals Afganistan, Paquistan i Iran cap els segles IX i X.

Molins moderns

Els molins moderns típicament utilitzen l’electicitat o combustibles fòssils per a fer girar les peces, per exemple corrons, d'acer o ferro fos, i així separar la part interior del gra del segó. Les diferents tècniques de mòlta produeixen resultats visiblement diferents. La farina mòlta amb pedra és preferida en moltes ocasions pels forners per la seva millor textura i sabor, a més de tenir millors qualitats flequeres. . S'ha argumentat que amb la molturació a la pedra, que és més lenta que amb els metalls, la farina no s’escalfa tant i el greix del gra no s’oxida tan depressa ( per l'oxidació beta) i no té un fàcil enranciment a més de conservar millor algunes vitamines com és la tiamina.

Els molins fariners moderns només molturen el gra net d’impureses (sense palla ni altres restes o impureses), però històricament alguns molins fariners tenien instal·lacions per netejar i fer passar pel cedàs el gra.

Vegeu també

• Molí d'aigua
• Molí fariner (Sant Just Desvern)

Referències

• Wikander, Örjan. «Archaeological Evidence for Early Water-Mills. An Interim Report». , p. 151–79.
• Wikander, Örjan. «The Water-Mill». A: Wikander, Örjan. Handbook of Ancient Water Technology. 2. Leiden: Brill, 2000, p. 371–400 (Technology and Change in History). ISBN 90-04-11123-9. 

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Molí fariner

• Historic Mill Information and Images
• Whitemill, Wimborne, Dorset, England
• The Society for Preservation of Old Mills
• Old Stone Mill National Historic Site of Canada
• Stockdale Mill
• Greenbank Mill
• Gristmill diagram and description
• North American Millers' Association — How Wheat Flour is Milled
• Worlds Grits Festival St. George, SC
• Site of first grist mill in North America, 1607
• Prewetts Mill – a British mill built in 1861 driven by steam until the 1970s
• Working Mill in Pickwick, Minnesota, 1854
• Cooper Mill - Working Grist Mill in Chester, New Jersey 1826
• Newlin Grist Mill
• The Mill at Anselma - A National Historic Landmark
• War Eagle Mill - A Working Water Powered Grist Mill in Rogers, Arkansas
• Peirce Mill and Barn, Rock Creek Park, U.S. National Park Service
• Graue Mill and Museum, Oakbrook, Illinois