Energia eòlica
De Viquipèdia
L' energia eòlica (del llatí aeolicus, pertanyent o relatiu a Eolus o Èol, déu dels vents en la mitologia grega i per tant, pertanyent o relatiu al vent) és l'energia produïda pel vent. Els primers usos de la capacitat energètica del vent va ser la navegació a vela, on es fa servir per impulsar vaixells. Egipcis, fenicis i més endavant els romans. El vent s'ha fet servir des d'antic per moure les aspes dels molins.
En l'actualitat s'utilitza a més per a moure aerogeneradors que són molins que mouen un generador que produeix energia elèctrica. Aquest tipus de generadors s'ha popularitzat ràpidament en considerar-se una font 'neta' d'energia, és a dir, que en no països desenvolupats.
Els parcs eòlics són concentracions d'aerogeneradors necessaris perquè la producció d'energia esdevingui rendible i en a l'entorn es produeix contaminació acústica causada pel soroll que produeixen; hi ha també qui considera que la silueta fa malbé certs paisatges.
Els aerogeneradors s'instal·len també sobre plataformes fondejades en la mar, no lluny de la costa. Països com Dinamarca, el Regne Unit o Suècia ja disposen de parcs eòlics marins.
La baixa densitat energètica, de l'energia eòlica per unitat de superfície, porta com a conseqüència la necessitat de procedir a la instal·lació d'un nombre major de màquines per a l'aprofitament dels recursos disponibles. L'exemple més típic d'una instal·lació eòlica està representada pels "parcs eòlics" (diversos aerogeneradors implantats en el territori connectats a una única línia que els connecta a la xarxa elèctrica local o nacional).
En l'actualitat s'utilitza, sobretot, per a moure aerogeneradors. En aquests l'energia eòlica mou una hèlix i mitjançant un sistema mecànic es fa girar el rotor d'un generador, normalment un alternador, que produïx energia elèctrica. Perquè la seva instal·lació resulti rendible, solen agrupar-se en concentracions denominades parcs eòlics.
L'energia del vent està relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió atmosfèrica cap a àrees adjacents de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al gradient de pressió.
Els vents són generats a causa de l'escalfament no uniforme de la superfície terrestre per part de la radiació solar, entre el 1 i 2% de l'energia provinent del sol es converteix en vent. De dia, les masses d'aire sobre els oceans, els mars i els llacs es mantenen fredes en relació amb les àrees veïnes situades sobre les masses continentals.
Per a poder aprofitar l'energia eòlica és important conèixer les variacions diürnes i nocturnes i estacionals dels vents, la variació de la velocitat del vent amb l'altura sobre el sòl, l'entitat de les ràfegues en espais de temps breus, i valors màxims ocorreguts en sèries històriques de dades amb una durada mínima de 20 anys. És també important conèixer la velocitat màxima del vent. Per a poder utilitzar l'energia del vent, és necessari que aquest abast una velocitat mínima de 12 km/h, i que no superi els 65 km/h.[1]
[edita] Vegeu també
[edita] Referències
- ↑ Allievi del corso di Meccanica, coordinati dal Professore A. Gatto (Anno Scolastico 2003/04) Risorse energetiche alternative: La forza del vento Scuole Medie Superiori, Progetti Interdisciplinari, Valsesia, Piemonte, Italia (italià).
[edita] Enllaços externs
