Energia eòlica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Energies renovables
Aerogeneradors

Agrocombustibles
Biomassa
Geotèrmica
Hidroelèctrica
Solar
Mareomotriu
Ones
Eòlica

L'energia eòlica és l'energia obtinguda del vent, és a dir, l'energia cinètica generada per l'efecte dels corrents d'aire, i que és transformada en altres formes útils per a les activitats humanes. El terme eòlic prové del llatí Aeolicus, pertanyent o relatiu a Èol, déu dels vents a la mitologia grega. L'energia eòlica ha estat aprofitada des de l'antiguitat per a moure els vaixells impulsats per veles o fer funcionar la maquinària de molins al moure les seves pales.

Actualment, l'energia eòlica és utilitzada principalment per a produir energia elèctrica mitjançant aerogeneradors. A finals de 2007, la capacitat mundial dels generadors eòlics va ésser de 94,1 gigawatts.[1] Mentre que l'eòlica genera al voltant de 1% del consum elèctric mundial,[2] representa al voltant del 19% de la producció elèctrica a Dinamarca, 9% a Espanya i Portugal, i un 6% a Alemanya i Irlanda (Dades del 2007).

Segons un treball publicat a la revista Nature Climate Change,[3] el 2012 la civilització utilitza uns 18 TW d'energia eòlica. L'energia eòlica prop de la superfície podria proporcionar 20 vegades la demanda d'energia de l'any 2012 i les turbines ubicades a alta altitud en l'atmosfera, mitjançant estels, potencialment podria proporcionar 100 vegades la demanda d'energia de l'any 2012.

L'energia eòlica és un recurs abundant, renovable, net i que ajuda a disminuir les emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) reemplaçant centrals termoelèctriques que funcionen amb combustibles fòssils, la qual cosa la converteix en un tipus d'energia verda. Tot i així, el seu principal inconvenient és la seva intermitència.

Producció[modifica | modifica el codi]

L'energia del vent es troba relacionada amb el moviment de les masses d'aire que es desplacen d'àrees d'alta pressió atmosfèrica cap a d'altres adjacents de baixa pressió, amb velocitats proporcionals al gradient de pressió.

Els vents són generats a causa de l'escalfament no uniforme de la superfície terrestre per part de la radiació solar. Entre l'1 i el 2% de l'energia provinent del sol es converteix en vent. Durant el dia, les masses d'aire sobre els oceans, els mars i els llacs es mantenen fredes en relació a les àrees veïnes situades sobre les masses continentals.

Els continents absorbeixen una menor quantitat de llum solar, i per tant, l'aire que es troba sobre la terra s'expandeix, i es fa més lleuger i s'eleva. L'aire més fred i pesat que prové dels mars, oceans i grans llacs es posa en moviment per ocupar el lloc deixat per l'aire calent.

Parc eòlic

Per a poder aprofitar l'energia eòlica és important conèixer les variacions diürnes i nocturnes i estacionals dels vents, la variació de la velocitat del vent respecte de l'altura sobre el sòl, l'entitat de les ràfegues en breus espais de temps, i valors màxims ocorreguts en sèries històriques de dades amb una duració mínima de 20 anys. És també important conèixer la velocitat màxima del vent. Per a poder utilitzar l'energia del vent, és necessari que aquest tingui una velocitat mínima de 12 km/h, i que no superi els 65 km/h[4]

L'energia del vent és utilitzada mitjançant l'ús de màquines eòliques (o aeromotors), capaços de transformar l'energia eòlica en energia mecànica de rotació utilitzable, ja sigui per accionar directament les màquines operatives, com per a la producció d'energia elèctrica. En aquest últim cas, el sistema de conversió, que comprèn un generador cinètic amb els seus sistemes de control i de connexió a la xarxa, és conegut com a aerogenerador.

La baixa densitat energètica de l'energia eòlica per unitat de superfície, té com a conseqüència la necessitat de procedir a la instal·lació de més màquines per a l'aprofitament dels recursos disponibles. L'exemple més comú d'una instal·lació eòlica és representada pels "parcs eòlics" (diversos aerogeneradors implantats al territori connectats a una única línia que els connecta a la xarxa elèctrica local o nacional).

En l'actualitat s'utilitza, sobretot, per a moure aerogeneradors. En aquests, l'energia eòlica mou una hèlix i, mitjançant un sistema de transmissió mecànic, es fa girar el rotor d'un generador, normalment un alternador, que produeix energia elèctrica. Perquè una instal·lació sigui rendible, solen agrupar-se en concentracions anomenades parcs eòlics.

Història[modifica | modifica el codi]

Un molí és una màquina que transforma el vent en energia aprofitable, que prové de l'acció de la força del vent sobre unes aspes obliqües unidex a un eix comú. L'eix rotatori pot connectar-se a diferents tipus de maquinària per a moldre gra, bombar aigua o generar electricitat. Quan l'eix es connecta a una càrrega, com una comba, rep el nom de molí de vent. Si s'utilitza per a produir electricitat es denomina generador de turbina de vent. Els molins tenen un origen remot.

Els primers molins[modifica | modifica el codi]

La referència més antiga que es té és un molí de vent que va ser utilitzat per a fer funcionar un orgue al segle I.[5] Els primer molins d'ús pràctic es van construir a l'Afganistan, el segle VII. Aquests molins d'eix vertical amb fulles rectangulars eren aparells fets amb 6 o 8 veles de molí cobertes amb tela per a moldre blat o bombar aigua.[6]

Europa[modifica | modifica el codi]

A Europa els primers molins van aparèixer el segle XII a França i Anglaterra i es van distribuir pel continent. Eren unes estructures de fusta, conegudes com a torres de molí, que es feien girar a mà al voltant d'una columna central per a aixecar les seves aspes al vent. El molí de torre es va desenvolupar a França al llarg del segle XIV. Consistia en una torre de pedra culminada amb una estructura rotativa de fusta que suportava l'eix del molí i la maquinària superior del mateix.

Aquests primers exemplars tenien una sèrie de característiques comunes. De la part superior del molí sobresortia un eix horitzontal. D'aquest eix en sortien de quatre a vuit aspes, amb una longitud d'entre 3 i 9 metres. Les bigues de fusta es cobrien amb teles o planxes de fusta. L'energia generada pel gir de l'eix es transmetia, a través d'un sistema d'engranatges, a la maquinària del molí, emplaçada a la base de l'estructura.

Els molins d'eix horitzontal van ser utilitzats extensament a l'Europa Occidental per a moldre gra des de la dècada de 1180 en endavant. Només cal recordar els ja famosos molins de vent de les aventures de Don Quixot. Encara existeixen molins d'aquesta classe, per exemple als Països Baixos.[7]

Molins de bombar[modifica | modifica el codi]

Als Estats Units, el desenvolupament de molins de bombar, recognoscibles per les seves múltiples veles metàl·liques, va ser el factor principal que va permetre a l'agricultura i la ramaderia establir-se a grans àrees de Nord-amèrica, d'altra manera impossible sense accés fàcil a l'aigua. Aquests molins van contribuir a l'expansió del ferrocarril arreu del món, aportant l'aigua requerida per les necessitats de les locomotores a vapor.[8]

Turbines modernes[modifica | modifica el codi]

Les turbines modernes van ser desenvolupades a principis de 1980, quan les turbines de major potència proporcionaven 50 KWh,[9] tot i que els dissenys continuen en desenvolupament.

Utilització de l'energia eòlica[modifica | modifica el codi]

La indústria de l'energia eòlica en temps moderns va començar el 1979 amb la producció en sèrie de turbines de vent pels fabricants Kuriant, Vestas, Nordtank i Bonus. Aquestes turbines eren petites per als estàndards actuals, amb capacitats de 20 a 30 kW cadascuna. D'aleshores ençà, la mida de les turbines ha crescut enormement, i la producció s'ha estès a molts països.

Producció per països[modifica | modifica el codi]

Capacitat eòlica mundial total instal·lada i previsions 1997-2010.[10]
Capacitat total d'energia eòlica instal·lada
(final d'any i últimes estimacions)[11]
Capacitat (MW)
Posició País 2008[12] 2006[13] 2005 2004
1 USA 25.170 11.603 9.149 6.725
2 Alemanya 23.903 20.622 18.428 16.628
3 Espanya 16.754 11.730 10.028 8.504
4 Xina 12.210 2.405 1.260 764
5 India 9.654 6.270 4.430 3.000
6 Itàlia 3.736 2.123 1.717 1.265
7 França 3.404 1.567 757 386
8 Regne Unit 3.241 1.963 1.353 888
9 Dinamarca 3.180 3.136 3.128 3.124
10 Portugal 2.862 1.716 1.022 522
Total mundial 120.791 73.904 58.982 47.671

Hi ha una gran quantitat d'aerogeneradors operatius, amb una capacitat total de 73.904 MW, dels quals Europa compta amb el 65% (2006). El 90% dels parcs eòlics es troben als Estats Units i Europa, però el percentatge dels cinc països líders en noves instal·lacions va caure del 71% el 2004 al 55% el 2005. Per a 2010, l'Associació Mundial d'Energia Eòlica (World Wind Energy Association) espera que hi hagi instal·lats 160.000 MW[11] la qual cosa implicaria un creixement anual de més del 15%.

El 2006, la instal·lació de 7.588 MW a Europa va suposar un increment del 23% respecte a la potència operativa de 2005.[14]

Alemanya, Espanya, Estats Units, India i Dinamarca han realitzat les inversions més importants en generació d'energia eòlica. Dinamarca és, en termes relatius, la més destacada respecte de la producció, fabricació i utilització de turbines eòliques, amb el compromís realitzat els anys 1970 d'arribar a obtenir la meitat de la producció d'energia del país mitjançant el vent. Actualment genera més del 20% de la seva electricitat mitjançant aerogeneradors, un percentatge més alt que el de qualsevol altre país, i és el cinquè en producció total d'energia eòlia, tot i ser el país número 56 en consum elèctric.[15]

Energia eòlica a Espanya[modifica | modifica el codi]

Article principal: Energia eòlica a Espanya
Parc eòlic "El Páramo", Alfoz de Quintanadueñas

A 31 de desembre de 2007, Espanya tenia instal·lada una capacitat d'energia eòlica de 13.467 MW (16%), essent així el segon país del món quant a producció, juntament amb els Estats Units, i només darrere d'Alemanya.[16] El 2005, el Govern d'Espanya va aprovar una nova llei nacional amb l'objectiu d'arribar als 20.000 MW de potència instal·lada el 2012 (PAE4+). Durant el període 2006-2007 l'energia eòlica va produir 27.026 GWh (10% de la producció elèctrica total)[17]

El 2009 gairabé s'arribà als 20.000 MW, ja que la potènia instal·lada aquell any fou de 19.149 MW, satisfent així, el 13,8% de la demanda elèctrica. En el 2010 es preveuen superar els 20.000 MW. L'energia eòlica a Espanya va assolir el 27 de març de 2008 un nou màxim de producció d'energia diària amb 209.480 MWh, la qual cosa va representar el 24% de la demanda d'energia elèctrica peninsular d'aquell dia. Un dia abans, el 26 de març, es va registrar un nou rècord en la producció eòlica horària, amb 9.850 MWh entre les 17:00 i les 18:00 hores. L'anterior rècord datava del 4 de març del mateix any: 10.032 MW a les 15:53 hores.[18] Aquesta és una potència superior a la produïda per les sis centrals nuclears d'Espanya, que totalitzen 8 reactors i generen juntes 7.742,32 MW. Des de fa uns quants anys, a Espanya és major la capacitat teòrica de produir energia eòlica que nuclear i és segon productor mundial d'energia eòlica, com ja s'ha esmentat, després d'Alemanya. Aquests dos països van produir el 2005 més electricitat des dels parcs eòlics que des de les centrals hidroelèctriques.

La comunitat autònoma que més potència eòlica instal·lada aporta és Castella i Lleó amb 3.824 MW, seguida de Castella-La Manxa amb 3.524 MW. La comunitat que més megawatts aporta per quilòmetre quadrat és Galícia, que se situa tercera amb 3137 MW. Catalunya és vuitena en el rànquing amb 834 MW, però el pla de la Generalitat preveu arribar als 3.500 MW l'any 2015.[19] És previst per als propers anys un desenvolupament de l'energia eòlica marina a Espanya. Els Ministeris d'Indústria, Comerç i Turisme i el de Medi Ambient ja estan treballant en la regulació, i importants empreses del sector han manifestat el seu interés a invertir.[20][21][22]

Energia eòlica al Regne Unit[modifica | modifica el codi]

La minieòlica podria generar electricitat més barata que la de la xarxa en algunes zones rurals del Regne Unit, segons un estudi de Carbon Trust.[23] Segons aquest informe, la minieòlica podria generar 1,5 terawatts/hora (TWh) l'any al Regne Unit, un 0,4% del consum total del país, evitant així l'emissió de 0,6 millions de tones de CO2.[24]

Energia eòlica a Amèrica Llatina[modifica | modifica el codi]

El desenvolupament de l'energia eòlica a Amèrica Llatina es troba als seus inicis, arribat la capacitat instal·lada en diversos països a un total d'al voltant de 473 MW:[25]

Central eoloelèctrica "La venta" ubicada a Oaxaca, Mèxic.

Energia eòlica a l'Àsia[modifica | modifica el codi]

El continent asiàtic, com a conjunt, s'ha incorporat tardanament a la producció eòlica, però al final de la primera dècada del segle XXI, està superant en dinamisme el tradicional mercat europeu, i també el renovat mercat americà i s'ha unit a l'ús d'energia eòlica.

Si bé el Japó inicià a finals del segle XX les primeres instal·lacions eòliques, el ritme de creixement ha resultat molt pausat, gairebé tímid, malgrat disposar d'un fabricant propi, i reconegut, com és Mitsubishi.

La India, en canvi, ha seguit un creixement més sostingut, i en paral·lel al creixement mundial, donant l'oportunitat de crear una gran companyia pròpia de fabricació d'aerogeneradors, Suzlon.

La irrupció de la Xina, aquest final de la 1ª dècada del segle, ha estat espectacular, capgirant tots els rànkings establerts. Durant l'any 2009 la Xina, a més de doblar durant quatre anys seguits la potència instal·lada l'any anterior, haurà superat la instal·lació anual americana i, també, la del conjunt dels països europeus. De retruc, Àsia, haurà esdevingut per primera vegada, el més gran mercat eòlic mundial.[26]

Avantatges de l'energia eòlica[modifica | modifica el codi]

  • És un tipus d'energia renovable, ja que té el seu origen en processos atmosfèrics deguts a l'energia que arriba a la Terra procedent del sol.
  • És una energia neta, ja que no produeix emissions atmosfèriques ni residus contaminants.
  • No requereix una combustió que produeixi diòxid de carboni (C02), per la qual cosa no contribueix a l'increment de l'efecte hivernacle ni al canvi climàtic.
  • Pot instal·lar-se en espais no aptes per altres finalitats, com per exemple a zones desèrtiques, pròximes a la costa, a vessants àrides i massa verticals per a ser cultivables.
  • Pot conviure amb altres usos del sól, per exemple prats per a ús ramader o cultius baixos com el blat, blat de moro, patates, remolatxa, etc.
  • Crea un elevat nombre de llocs de treball a les plantes de fabricació i muntatge i a les zones d'instal·lació.
  • La seva instal·lació és ràpida, entre 6 mesos i un any.
  • La seva inclusió en un sistema interlligat permet, quan les condicions del vent són adequades, estalviar combustible a les centrals tèrmiques i/o aigua als embassaments de les centrals hidroelèctriques.
  • La seva utilització, combinada amb altres tipus d'energia, generalment la solar, permet l'autoalimentació de vivendes, acabant així amb la necessitat de connectar-se a xarxes de subministrament, permetent autonomies superiors a les 82 hores, sense alimentació des de cap dels dos sistemes.
  • La situació actual permet cobrir la demanda energètica d'Espanya en un 30% degut a la múltiple situació dels parcs eòlics sobre el territori, compensant la baixa producció d'uns per la falta de vent amb l'alta producció a les zones amb més vent. L'organització del sistema elèctric permet estabilitzar la forma d'ona produïda en la generació elèctrica resolent els problemes que presentaven els aerogeneradors com a productors d'energia estables al començament de la seva instal·lació.
  • Possibilitat de construir parcs eòlics al mar, on el vent és més fort, més constant i l'impacte social és menor, tot i que augmenten els costos d'instal·lació i manteniment. Els parcs offshore són una realitat a països del nord d'Europa, com Dinamarca, on la generació eòlica comença a ser un factor prou important.

Inconvenients de l'energia eòlica[modifica | modifica el codi]

Aspectes tècnics[modifica | modifica el codi]

Degut a la falta de seguretat en l'existència de vent, l'energia eòlica no pot ser utilitzada com a única font d'energia elèctrica.

Per tant, per resoldre les caigudes en la producció d'energia eòlica, és indispensable un suport de les energies convencionals (centrals de carbó o de cicle combinat, per exemple, i més recentment les de carbó net). Tot i així, quan donen suport a l'eòlica, les centrals de carbó no poden funcionar a ple rendiment, que se situa a un 90% de la potència. Han de quedar-se molt per sota d'aquest percentatge, per a poder pujar substancialment la seva producció en el moment en què afluixi el vent. Per tant, en el mode de suport, les centrals tèrmiques consumeixen més combustible per kW/h produït. També, pujar i baixar la producció cada cop que canvia la velocitat del vent desgasta més la maquinària. Aquest problema del suport a Espanya es vol tractar de resoldre amb una interconnexió amb França, que permeti utilitzar el sistema europeu com a matalàs de la variabilitat eòlica.

A més, la variabilitat en la producció d'energia eòlica comporta dues conseqüències importants:

  • Per a evacuar l'electricitat produïda per cada parc eòlic (que solen estar situats a més a paratges naturals aïllats) és necessari construir unes línies d'alta tensió que siguin capaces de conduir el màxim d'electricitat que sigui capaç de produir la instal·lació. Tot i això, la mitjana de tensió a conduir serà molt més baixa. Això implica posar cables 4 vegades més gruixuts, i sovint, torres molt altes, per acomodar correctament les puntes de producció.
  • És necessari suplir les baixades de tensió eòliques instantàniament (augmentant la producció de les centrals tèrmiques), ja que si no es fa així es produirien, i de fet es produeixen, caigudes generalitzades de la llum per la baixa tensió. Aquest problema podria solucionar-se mitjançant dispositius d'emmagatzemament d'energia elèctrica, però això és difícil, ja que l'energia elèctrica produïda no és enmagatzemable: és instantàniament consumida o perduda.

A més, altres problemes són:

  • Tècnicament, un dels problemes més importants dels aerogeneradors és l'anomenat forat de tensió. Davant d'un d'aquest fenòmens, les proteccions dels aerogeneradors amb motor de gàbia d'esquirol es desconnecten de la xarxa per a evitar ser malmesos i, per tant, provoquen noves pertorbacions a la xarxa, en aquest cas, de falta de subministrament. Aquest problema se soluciona bé mitjançant la modificació del sistema elèctric dels aerogeneradors, la qual cosa és bastant costosa, o bé amb la utilització de motors síncrons.
  • Un dels grans inconvenients d'aquest tipus de generació, és la dificultat intrínseca de preveure la generació amb antelació. Donat que els sistemes elèctrics són operats calculant la generació amb un dia d'antelació en vista al consum previst, l'aleatorietat del vent planteja seriosos problemes. Els últims avenços en previsió del vent han millorat moltíssim la situació, però continua essent un problema. De la mateixa manera, els grups de generació eòlica no poden utilitzar-se com a nus oscil·lant d'un sistema.
  • A més de l'evident necessitat d'una velocitat mínima del vent per a poder moure les aspes, existeix també una limitació superior: una màquina pot estar generant al màxim de la seva potència, però si el vent augmenta just el necessari per sobrepassar les especificacions del molí, és obligatori desconnectar aquest circuit de la xarxa o canviar la inclinació de les aspes per tal que deixen de girar, ja que amb vent d'altes velocitats, l'estructura pot ser malmesa pels esforços que apareixen a l'eix. La conseqüència immediata és un descens evident de la producció elèctrica, tot i existir vent en abundància, i un altre factor més d'incertesa a l'hora de comptar amb aquesta energia a la xarxa elèctrica de consum.

Aspectes medioambientals[modifica | modifica el codi]

Molins a La Manxa, famosos des de la publicació de la novel·la Don Quixot de la Manxa el 1605, són un patrimoni nacional d'Espanya.
  • Generalment es combina amb centrals tèrmiques, la qual cosa porta a que existeixin els qui critiquen que realment no s'estalviïn massa emissions de diòxid de carboni. No obstant això, s'ha de tenir en compte que cap forma de producció d'energia té el potencial de cobrir tota la demanda i la producció energètica basada en renovables és menys contaminant, per la qual cosa la seva aportació a la xarxa elèctrica és netament positiva.
  • Existeixen parcs eòlics a Espanya a espais protegits com a ZEPA i Lloc d'Importància Comunitària de la Red Natura 2000, la qual cosa és una contradicció. Si bé la possible inserció d'algun d'aquests parcs eòlics a les zones protegies té un impacte reduït degut a l'aprofitament natural dels recursos, quan l'expansió humana envaeix aquestes zones, les altera sense que això produeixi cap bé.
  • Al començament de la seva instal·lació, les zones seleccionades per a això van coincidir amb les rutes dels ocells migratoris, o zones on els ocells aprofitaven vents de vessant, el que fa que entrin en conflicte els aerogeneradors amb aus i ratpenats. Afortunadament els nivells de mortaldat són molt baixos en comparació amb altres causes com per exemple els atropellaments. Tot i això, alguns experts independents asseguren que la mortaldat és alta. Actualment els estudis d'impacte ambiental necessaris per al reconeixement del pla de parc eòlic tenen en consideració la situació ornitològica de la zona. A més, donat que els aerogeneradors actuals són de baixa velocitat de rotació, el problema de xoc amb les aus està reduint el problema.
  • L'impacte al paisatge és una nota important degut a la disposició dels elements horitzontals que el componen i l'aparició d'un element vertical com és l'aerogenerador. Produeixen l'anomenat "efecte discoteca": aquest efecte apareix quan el sol és darrere dels molins i les ombres de les aspes es projecten amb regularitat sobre jardins i finestres, parpellejant de manera tal que la gent va denominar aquest fenomen efecte discoteca. Això, juntament amb el soroll, que pot portar a la gent fins a un alt nivell d'estrès, amb efectes de consideració per a la salut. Això no obstant, la millora dels dissenys dels aerogeneradors ha permès reduir progressivament el soroll que produeixen.
  • L'apertura de pistes i la presència d'operaris als parcs eòlics fa que la presència humana sigui constant a llocs fins ara poc transitats, la qual cosa també afecta a la fauna.

Generació de combustible a partir d'energia eòlica[modifica | modifica el codi]

La generació de combustible a partir d'energia eòlica és una possibilitat estudiada en un treball d'ensenyament secundari[27]com a alternativa a altres combustibles, que consistiria a l'obtenció d'hidrogen per hidròlisi de l'aigua a partir de l'energia generada per mitjà de l'energia eòlica. Se suposa que la combustió de l'hidrogen no tindria l'objectiu de crear electricitat sinó que s'utilitzaria directament en, per exemple, autobusos (els de Barcelona, per exemple, funcionen parcialment amb hidrogen).

L'element clau d'aquest treball és l'energia del vent o eòlica, utilitzada durant moltes etapes de la humanitat, primer amb la invenció de la vela, els tradicionals molins per moldre gra i finalment els aerogeneradors productors d'electricitat. El treball escolar proposa que l'energia cinètica del vent es podria transformar en energia elèctrica que s'utilitzaria per a la producció d'un combustible, en particular, l'hidrogen; mitjançant una reacció d'hidròlisi on l'energia elèctrica separa l'oxigen i l'hidrogen que hi ha a l'aigua, la reacció òbviament es fa dins un reactor tancat i mitjançant un sistema de mànegues i sifons diposita l'hidrogen en un dipòsit d'emmagatzemament.

Segons el grup d'escolars, l'hidrogen que s'obté és net, ja que durant el procés d'obtenció no s'emet cap tipus d'agent contaminant a l'atmosfera i en la posterior utilització del combustible tampoc perquè l'únic residu que allibera l'hidrogen és vapor d'aigua.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Global Wind Energy Council News.
  2. http://www.wwindea.org/home/images/stories/pr_statistics2007_210208_red.pdf World Wind Energy Association press release retrieved 2008 03 18
  3. [http://www.sciencedaily.com/releases/2012/09/120909150446.htm Sciencedaily
  4. Allievi del corso di Meccanica, coordinati dal Professore A. Gatto (Anno Scolastico 2003/04) Risorse energetiche alternative: La forza del vento Scuole Medie Superiori, Progetti Interdisciplinari, Valsesia, Piemonte, Italia (en italiano).
  5. A.G. Drachmann, "Heron's Windmill", Centaurus, 7 (1961), pp. 145-151
  6. Ahmad Y Hassan, Donald Routledge Hill (1986). Islamic Technology: An illustrated history, p. 54. Cambridge University Press. ISBN 0-521-42239-6.
  7. Dietrich Lohrmann, "Von der östlichen zur westlichen Windmühle", Archiv für Kulturgeschichte, Vol. 77, Issue 1 (1995), pp.1-30 (18ff.)
  8. Quirky old-style contraptions make water from wind on the mesas of West Texas
  9. Larminie, James; Lowry, John. Electric vehicle technology explained (en anglès). John Wiley and Sons, 2003, p.255. ISBN 0470851635. 
  10. WWEA e.V.
  11. 11,0 11,1 The World Wind Energy Association (WWEA) web site, 2006-04-21
  12. World Wind Energy Association (Hrsg.): Global installed wind power capacity. Stand: Ende 2008
  13. Xifres de http://www.windtech-international.com/content/view/1045/1/ i l'EWEA
  14. Europe's new wind energy capacity 23% up in 2006, Renewable Energy, 13 de febrer de 2007
  15. The World Factbook
  16. http://www.idae.es/index.asp?i=es
  17. http://www.ree.es/sistema_electrico/pdf/infosis/Avance_REE_2007.pdf REE avenç 2007
  18. [enllaç sense format] http://www.ree.es/sala_prensa/web/notas_detalle.aspx?id_nota=65 .REE.es
  19. [enllaç sense format] http://apps.uvic.cat/secundaria/_treballs/a7212c7db91041387814733e78e343f4a73aa1f6_L%5C%27ENERGIA%20E%C3%92LICA%20I%20ELS%20AEROGENERADORS.pdf
  20. Ceña, Albeto (2007) Potencial eólico marino en España Asociación Empresarial Eólica. Publicat el 2007-11-22. Accedit el 2007-12-28
  21. En España no habrá parques eólicos marinos en funcionamiento antes de 2014 Portaldelmedioambiente.com. Publicat el 2007-12-03. Accedit el 2007-12-27.
  22. R.D. 1028/2007, de 20 de julio, por el que se establece el procedimiento administrativo para la tramitación de las solicitudes de autorización de instalaciones de generación eléctrica en el mar territorial. BOE n. 183. Publicat el 2007-08-01. Accedit el 2007-12-28.
  23. Accelerating the move to a low carbon economy | Carbon Trust.
  24. Energías Renovables, el periodismo de las energías limpias
  25. Asociación Latinoamericana de Energía Eólica. Energía Eólica en Latinoamérica País por País
  26. Blown away. China and America added most wind capacity in 2009. The Economist.03.02.2010
  27. Recerca i talent jove. Premis Consell Social URV als millors treballs de recerca de secundària 2007 – 2009 amb DVD adjunt. Edició a cura de Jordi Gavaldà, Publicacions URV, Tarragona, novembre de 2009. ISBN 978-84-8424-146-1

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]