Escala de Beaufort

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Escala de Beaufort és una mesura empírica de la intensitat del vent i es basa principalment en l'estat de la mar, les onades i la força del vent. El nom complet és Escala de Beaufort de la força del vent, tot i que és una mesura de la velocitat del vent i no de la força en el sentit científic. Va ser creada el 1805 per Francis Beaufort, qui li va donar el nom. L'escala bàsica té dotze graus, i existeix una versió ampliada per adonar dels ciclons i altres fenòmens extrems.

Història[modifica | modifica el codi]

L'escala va ser ideada el 1805 per Francis Beaufort, oficial irlandès de la Marina Reial britànica, quan servia en un vaixell HMS Woolwich. Més tard, Sir Francis Beaufort esdevindria Contraalmirall de la Marina. L'escala que duu el seu nom va tenir una evolució llarga i complexa i va, des dels treballs previs d'altres (entre ells, els estudis de Daniel Defoe d'un segle abans) fins quan Beaufort va ser administrador superior de la Royal Navy a la dècada de 1830 que l'escala va ser adoptada oficialment i ser utilitzada per primera vegada. Aquest primer viatge va ser en un HMS Beagle sota el comandament del capità Robert FitzRoy, després de crear-se la primera Oficina de Meteorologia de Gran Bretanya (Met Office) i que s'encarregaria de fer previsions meteorològiques regularment.[1] A principis del segle XIX, els oficials de la Marina feien observacions meteorològiques regularment, però no hi havia una escala estàndard i aquestes podien ser molt subjectives  – el "vent fort" d'un home podria ser «vent fluix» per un altre. Beaufort va aconseguir doncs estandarditzar una escala.

L'escala inicialment tenia dotze nivells (del zero al dotze) i no es basava en registres de la velocitat velocitat del vent, sinó en l'estat qualitatiu de les veles d'una fragata, llavors el vaixell principal de la Royal Navy, per l'acció del vent; alguns d'aquests qualificatius eren "suficient per mantenir la direcció" o "no hi ha lona de vela que ho suporti".[2]

Força del vent[modifica | modifica el codi]

Històricament, l'escala Beaufort de la força del vent proporciona una descripció empírica de la velocitat del vent basant-ne en les condicions marines observades. Originalment tenia 13 nivells, però a la dècada del 1940 se l'amplià a 17 nivels.[3]

Classificacions generals del vent Classificacions de ciclons tropicals (mitjana sobre 10 minuts)
Escala de Beaufort[3] Vent sostinguts sobre 10 minuts (nusos) Terme general[4] N Oceà Índic
IMD
SO Oceà Índic
MF
Austràlia
BOM
SO Pacífic
FMS
NO Pacífic
JMA
NO Pacífic
JTWC
NE Pacífic &
N Atlantic
NHC & CPHC
0 <1 Calma Depressió Pertorbació tropical Depressió tropical Depressió tropical Depressió tropical Depressió tropical Depressió tropical
1 1–3 Ventolina
2 4–6 Vent fluixet
3 7–10 Vent fluix
4 11–16 Vent moderat
5 17–21 Vent fresquet
6 22–27 Vent fresc
7 28–29 Vent fort Depressió profunda Depressió tropical
30–33
8 34–40 Temporal Tempesta ciclònic Tempesta tropical moderada Cicló tropical (1) Cicló tropical (1) Tempesta tropical Tempesta tropical Tempesta tropical
9 41–47 Temporal fort
10 48–55 Temporal molt fort Tempesta ciclònica forta Tempesta tropical forta Cicló tropical (2) Cicló tropical (2) Tempesta tropical forta
11 56–63 Tempesta
12 64–72 Huracà Tempesta ciclònica molt forta Cicló tropical Cicló tropical fort (3) Cicló tropical fort (3) Tifó Tifó Huracà (1)
13 73–85 Huracà (2)
14 86–89 Cicló tropical intens (4) Cicló tropical fort (4) Gran huracà (3)
15 90–99 Cicló tropical intens
16 100–106 Gran huracà (4)
17 107–114 Cicló tropical fort (5) Cicló tropical fort (5)
115–119 Cicló tropical molt intens Supertifó
>120 Supertempesta ciclònica Gran huracà (5)

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escala de Beaufort Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «National Meteorological Library and Archive Fact sheet 6 — The Beaufort Scale». Met Office. [Consulta: 13 de maig de 2011].
  2. Oliver, John E. Encyclopedia of world climatology. Springer, 2005GWAPO KO GWAPO KAAU KO. 
  3. 3,0 3,1 Walter J. Saucier. Principles of Meteorological Analysis. Courier Dover Publications, 2003. ISBN 9780486495415 [Consulta: 9 gener 2009]. 
  4. Servei Meteorològic de Catalunya. «Escala Beaufort». Web. [Consulta: 21 de desembre del 2014]. CC-BY-SA-3.0