Suspensió (automoció)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de els elements de suspensió

La suspensió en un automòbil, camió o motocicleta, és el conjunt d'elements que absorbeixen les irregularitats del terreny pel qual se circula per augmentar la comoditat i el control del vehicle. El sistema de suspensió actua entre el xassís i les rodes, les quals reben de forma directa les irregularitats de la superfície transitada.

Història[modifica | modifica el codi]

Abans dels automòbils hi havia els carruatges, i els camins per a on transitaven no estaven pavimentats o ho estaven molt malament, axó feia que viatjar en aquestes condicions fos un suplici, per el continuo desplaçament, més o menys, violent que sofria el passatge en el seu interior. És per això que de bon principi es va pensar a penjar la caixa del passatge de unes cintes o corretges, per aïllar-los de les irregularitats dels camins.

Amb el desenvolupament de la metal·lúrgia, es van construir els primers elements amb elasticitat suficient com per desenvolupar aquestes funcions ( ballestes i molles ). Amb posterioritat s'han anat desenvolupat altres sistemes més sofisticats de suspensió, com sistema de rodes independents, suspensió pneumàtica, o la suspensió hidropneumàtica.[1]

Funcionament[modifica | modifica el codi]

En tota suspensió es tracta d'intercalar uns elements elàstics entre el xassís o bastidor i les rodes, axó s'aconseguia en principi amb les ballestes, pro es produeix un efecte molt indesitjable de rebot, que no permet que la roda estigui en permanent contacte amb el paviment, per axó és necessari el us dels amortidors que absorbeixen aquests rebots, permetent el contacte continuo, necessari per les maniobres de direcció i de frenat ( d'aquí el correcte funcionament dels amortidors, per la seguretat de la conducció ).[2]

En el cas de motocicletes i bicicletes els amortidors i les molles helicoïdals, acostumen a formar un sol bloc. En el eix del davant esta tot dintre de les barres de suspensió, actuant aquestes, amb les botelles, com a recipient del oli de suspensió. En la part del darrere les molles estan per sobre del cos del amortidor, que va subjecte entre el bastidor i la forquilla basculant. Molt sovint es pot variar el “TARATGE” de la suspensió ( pretensió de les molles ).

És important quan es dissenya una suspensió, de tenir en compte la relació entre masses suspeses i semi suspeses amb la massa total del vehicle, de tal forma que quan menor sigui el valor de les masses suspeses i semi suspeses, millor actuarà al suspensió. Les masses suspeses es refereix al que hi ha per sota de les molles i amortidors. Mentre que les masses semi suspeses es refereix a els elements elàstics, amortidors, i bieles de suspensió.

Tipus de suspensió[modifica | modifica el codi]

En l'actualitat les suspensions que s'utilitzen en els automòbils de turisme són molt variades, tot i que totes estan basades en uns pocs sistemes diferenciats.

Suspensió mecànica[modifica | modifica el codi]

Suspensió d'eix rígid utilitzada per el Ford T

Són totes aquelles suspensions en les que intervenen elements mecànics com elements elàstics. Poden ser de dos tipus, les de eix rígid i les de rodes independents.

En primer lloc tenim les suspensions en què les dues rodes d'un eix estan unides per un eix rígid, de tal manera que el moviment d'una es transmet a l'altra. Es el tipus de suspensió més antiga, no obstant això, s'utilitza en els cotxes de gamma més baixa quan és possible utilitzar solucions més senzilles i barates, i majorment per vehicles pesats, camions autocars i trens. Aquests tipus de suspensió, en principi, no tenen tan bon comportament com les independents, però el seu bon compromís entre cost i comportament fa que siguin àmpliament utilitzades.

Per aconseguir el posicionament correcte en tot moment, es fa servir una sèrie de bieles unides entre el xassís i el eix per “silentblocs”, que segons la seva geometria rep diferents noms com “Pont De Dion[3]

Quant a elements elàstics es pot fer servir ballestes blocs de cautxú o ressorts helicoïdals ( molles ) i barres de torsió, sempre assistides per els inefables amortidors.

Suspensió independent[modifica | modifica el codi]

Esquema de funcionament de una roda en la suspensió independent

De les suspensions en què, per contra, totes dues rodes tenen elements de suspensió que no són comuns, s'anomenen "independents". En gairebé tots els turismes l'eix davanter és independent, ja que és l'eix que suporta les rodes amb direcció i cal que el perfil del paviment sigui seguit amb la màxima fidelitat. La suspensió més utilitzada en l'eix davanter és la de tipus MacPherson i les seves variants més modernes basades en ella.[4] Aquest tipus de suspensió és molt més efectiva que les anteriorment esmentades perquè el moviment d'una roda no afecta les altres. No obstant això, la suspensió MacPherson té l'inconvenient que no manté exactament la geometria en tot el moment perquè descriu un moviment lleugerament circular.

Les solucions emprades en els eixos davanter i posterior solen ser diferents a causa, principalment, a que només les rodes davanteres tenen direcció. També depèn de si la transmissió es realitza a les rodes davanteres, darrere o a les quatre rodes.

Suspensió pneumàtica[modifica | modifica el codi]

Exemple de suspensió pneumàtica

Majorment s'anomena de aquesta manera a les suspensions que fan servir el aire o un gas com element elàstic. Aquest fluid esta contingut dintre de un “Baló” que acostuma a ser de cautxú per absorbir les deformacions. Moltes vegades es fa servir un compressor i un sistema de vàlvules per mantenir la pressió, en el seu interior, i l'alçària del vehicle.

Al principi s'utilitzava com a reforç de les suspensions mecàniques ( autobús urbà Pegaso 6035 ), pro amb la incorporació del sistema de vàlvules, és capaç d'actuar ella sola ( camions de transport de ciment, Tren Talgo ).[5]

Suspensió hidropneumàtica[modifica | modifica el codi]

Vista de una secció davantera en un Citröen Ds, en el que s'aprecia els braços de suspensió, i el sistema hidropneumàtic

Sistema desenvolupat per Citroën que va ser equipat per primera vegada en el model “Citroën Ds 15” “tiburon” en 1955 i que posteriorment ha estat adoptada per altres vehicles de gamma alta com Peugeot, Mercedes-Benz, Rolls-Royce.

El sistema consisteix en que cada roda es suportada per un conjunt de cilindre hidràulic amb una esfera mig plena de gas (nitrogen) separada de l'oli per una membrana elàstica, que fa la funció d'element elàstic. Dintre de l'altra meitat de esfera i del cilindre hi ha oli hidràulic que fa les funcions d'amortidor i de regulador d'alçària. Aquest sistema de suspensió acostuma a ser més complex que els altres sistemes de suspensió, per lo tant més car i més dificultós de reparar que els sistemes tradicionals, per contra ofereixen un confort i una seguretat més elevades.[6]

Els sistemes hidropneumàtics permeten efectuar interconnexions entre els diferents actuadors Suspensions Interconnectades. Tot i ser solucions molt minoritàries, cal destacar els sistemes de l'empresa australiana Kinetic i de la catalana Creuat. Aquests sistemes, bàsicament passius, permeten controlar per separat els moviments modals del vehicle (vertical, balanceig, capcineig i creuament d'eixos).

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Sistemas de Suspensión y Dirección -
  2. Història de la suspensió
  3. Km 77 – Glosario - [1]
  4. Km77 -Técnica – Suspensión McPherson - [2]
  5. Mecanica Virtual – Suspensión Neumàtica - [3]
  6. Mecanica Virtual – Suspension hidroneumatica

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Suspensió (automoció)