Ford T

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ford T

El Ford Model T va ser un automòbil produït per la companyia Ford Motor Company de Henry Ford des de 1908 a 1927. Aquest model va ser el primer automòbil de la història que es va fabricar en massa amb la cadena de muntatge. La introducció d'aquesta tècnica a la fabricació del Ford T va donar lloc a una revolució coneguda com El Cas Ford, on indústria i automobilisme entre molts altres àmbits van veure's afectats per les conseqüències d'aquest històric fet. Una de les conseqüències que van tenir El Cas Ford i el Ford T va ser la popularització de l'adquisició dels cotxes, el concepte del cotxe popular. En total es van fabricar més de 15.000.000 de Ford T.

El Ford T va ser dissenyat per Henry Ford, i va veure la llum l'1 d'octubre de 1908, amb un motor de quatre cilindres i tan sols 20 cv de potència assolint una velocitat màxima de 71 km/h, amb un pes de 1200 quilos i consumint un litre de benzina cada 5 km.

El model T incloïa novetats que altres vehicles de la competència no oferien com el volant situat al costat esquerre, de gran utilitat per a facilitar l'entrada i sortida dels ocupants i altres avanços tècnics com el conjunt del bloc motor, amb càrter i cigonyal en un sol, utilitzant un aliatge lleuger i resistent d'acer de vanadi.

Aquest model es va caracteritzar per ser molt espartà, característica pròpia dels vehicles de Henry Ford i la seva política de producció: la cadena de muntatge, gràcies a la qual va poder rebaixar el preu inicial de 850 dòlars fins als 260, convertint-lo en el model favorit de la societat treballadora industrial.

Transmissió[modifica | modifica el codi]

El model T tenia tracció a les rodes posteriors. La caixa de canvis era del tipus d'engranatges planetaris, amb dues velocitats endavant i una marxa enrere. Els canvis de velocitat es feien amb tres pedals i una palanca situada a l'esquerra del conductor. El volant anava a l'esquerra. L'accelerador consistia en una palanca ubicada al volant.

  • Els canvis de velocitat implicaven accions poc habituals.[1]

El pedal esquerre servia per a connectar la marxa. Amb el fre de mà en posició intermèdia o tot cap endavant, i el pedal esquerra pitjat de forma sostinguda, hom seleccionava la primera velocitat endavant.

  • Si la palanca de fre es mantenia en la posició intermèdia el cotxe quedava en punt mort. També quedava en punt mort si la palanca de l'esquerra es posava vertical.
  • Si la palanca de l'esquerra es movia cap endavant i el conductor deixava de pitjar el pedal esquerre, s'engranava la segona velocitat (sempre que el fre de mà estigués "tot endavant").
  • En segona velocitat el cotxe es desplaçava sense que el conductor hagués de pitjar cap pedal.
  • No hi havia cap pedal d'embragatge (com els actuals).
  • El pedal del mig s'usava per a introduir la marxa enrere.
  • El pedal de la dreta accionava el "fre motor".
  • La palanca de l'esquerra, a més d'actuar sobre la transmissió, servia com a fre de mà (fre d'estacionament) situant-la tota cap enrere. També servia de fre d'emergència.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ford T