Charles Chaplin
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Chaplin». |
| Charles Chaplin | ||
|---|---|---|
 Charles Chaplin caracteritzat de Charlot |
||
| Nom real: | Charles Spencer Chaplin, Jr. | |
| Naixença: | 16 d'abril de 1889 Walworth Londres (Anglaterra) |
|
| Defunció: | 25 de desembre 1977 (88 anys) Vevey (Suïssa) |
|
| Nacionalitat: | .svg){kind=small} Regne Unit |
|
| Cònjuge/s: | Mildred Harris (1918-1921) Lita Grey (1924-1927) Paulette Goddard (1936-1942) Oona O'Neill (1943-1977) |
|
| Pàgina web: | Lloc oficial | |
| Premis Oscar | ||
| Oscar honorífic 1929 - El circ 1972 - Trajectòria cinematogràfica Millor banda sonora 1952 - Llums d'escena |
||
| Mostra de Venècia | ||
| Lleó d'Or per la carrera 1972 - Trajectòria cinematogràfica |
||
| Fitxa a IMDb | ||
 |
L'article necessita algunes millores en el contingut o l'estil. (Coŀlaboreu!) Incorrecció gramatical, redacció ambigua i poc clara, utilizació de lèxic incorrecte. |
Sir Charles Spencer Chaplin, KBE (Londres, 16 d'abril de 1889 - Corsier-Sur-Vevey, 25 de desembre de 1977), conegut com a Charles Chaplin, Charlie Chaplin o encara més com a Charlot, va ser actor, compositor, productor i director. Està considerat com un dels millors mims i pallassos de la història del cinema. Actuava, dirigïa, escrivïa, produïa a les seves pròpies pel·lícules. Chaplin era també una de les personalitats més creatives i amb més influències a l'era del cinema mut. La seva vida cineasta va durar més de 65 anys, des dels escenaris victorians i els music hall britànics quan era un artista jove, fins gairebé la seva mort a l'edat de vuitanta-vuit anys. La seva vida va patir greus altibaixos amb adulació i controvèrsia.
El seu principal personatge era Charlot, conegut com The Tramp al mon anglòfon i "Carlitos" al Brasil. "Charlot" és un vagabund amb dots refinades i el port d'un gentilhome. La seva vestimenta típica era una corbata estreta, uns pantalons i sabates de talla molt gran i un bombí; sovint porta un bastó de bambú i un bigoti estret.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa i inicis
Charles Chaplin va néixer a East Street, en el suburbi de Londres a Walworth, fill de Charles Chaplin i Hannah Superior Harriett Hill, el pare va ser un actor mediocre del teatre de varietats amb una debilitat pel l'alcohol i la seva mare cantant. El matrimoni va acabar quan es va descobrir que Hannah va trair el seu marit amb una altre cantant del Music Hall, Leo Dryden, d'aquesta parella va néixer Wheeler Dryden, germà de Chaplin que només es coneix molt més tard. La separació va tenir lloc un any després del naixement de Charles. El pare va intentar mantenir els seus fills, tant Charles com el seu germà petit Sydney Chaplin, de quatre anys, juntament amb la seva companya de pis. L'intent va fracassar i els dos nens van anar a viure amb la mare i van rebre deu xílings a la setmana per al seu manteniment. Per la precària situació financera de la família, Charles i el seu germà Sydney va passar dos anys entre la llar d'infants i les escoles per orfes a Lambeth. El seu pare va morir quan Charlie tenia dotze anys i la seva mare, que patia trastorns mentals, va ser hospitalitzada en una institució a Croydon. Allí va passar els darrers set anys de la seva vida a Califòrnia, on va morir el 1928. Els esdeveniments de la infància no impedeixen als petits Chaplin aprendre de la seva mare l'art de la cançó i el teatre. A la tendra edat de cinc anys fa les seves primeres passes a l'escenari. El 1896 durant una actuació en una gran varietat de teatre Hannah va ser ben escridassada i obligada a sortir de l'escenari. Per substituir-la envien el petit Charlie damunt l'escenari, obtenint un èxit moderat per la interpretació d'una cançó popular en el moment, 'E Dunno Where 'E Are.
El 1898 es va traslladar a Manchester, a prop de Belle Vue. Aquí va assistir a l'escola per tres anys. Gràcies als coneixements del seu pare, va passar a formar part d'una empresa real, els Eight Lancashire Lads formada pe nens prodigi, sota la direcció de William Jackson. Els vuit infants exhibien un ball amb esclops[1].
En 1900, a l'edat d'onze anys, el seu germà li va aconseguir obtenir el paper d'un gat còmic a la pantomima de la Cinderella(Ventafocs), representada a l'hipòdrom de Londres, on també recitava famós pallasso Marceline. En el mateix any Sydney va embarcar a bord d'un vaixell com un trompetista: caient així el pes de la mare sobre les espatlles del petit Charlie. Malgrat la bona voluntat, la vida era molt dura, de fet, Hannah va ser hospitalitzada amb un diagnòstic de depressió causada per la malnutrició.
El 1903 Charles reb un petit paper a Jim, the Romance of a Cockayne, gràcies a la qual va obtenir la seva primera ressenya favorable en els mitjans impresos, poc després reb el primer rol en el teatre: el de Billy a Sherlock Holmes (dirigida per Quentin McPherson), es va traduir en una llarga gira. Mentrestant el seu germà havia tornat a Londres i que havia començat a treballar en el teatre. Gràcies a la millora de la situació financera, els dos van ser capaços d'acomiadar Hannah de l'hospital, encara que poc després una nova recaiguda va determinar l'internament final.
El 1904 els quinze Charles va ser un dels protagonistes de l'exitosa realització de Peter Pan de James Matthew Barrie.
[edita] Varietats amb Fred Karno
Entre 1906 i 1907 Chaplin va treballar a El Circ de Casey, una barreja de varietats i números de circ. L'experiència li va permetre familiaritzar-se amb el món del circ i unir-se a la companyia de Fred Karno, tammbé gràcies al seu germà Sydney que ja treballava allà. El pagament éra de 3 lliures esterlines a la setmana i el debut es va produir el 1906 amb el partit de futbol, on Charlie interpretava un rol d'un individu sense escrúpols que intenta drogar el porter rival abans del partit. El germà gran ideava la pantomima i Charlie les interpretava. Així Chaplin va aprendre l'art d'expressar-se sense paraules. Aviat el jove es va convertir en Chaplin, juntament amb Stanley Jefferson (més conegut com Stan Laurel), un dels més apreciats de l'empresa.
A més del teatre Chaplin es dedicava a córrer. Estava inscrit al club de corredors de Kennington i entrenava en les llargues distàncies. El 1908 també va tenir la idea de sumar-se a la marató olímpica a Londres, però en aquest temps va caure malalt[2].
El 1909 l'empresa de Karno va començar la gira a l'estranger: en primer lloc a París i, dos anys més tard, els Estats Units. Chaplin va ser el primer comediant en A Night in an English Music Hall (Una nit en un Music Hall anglès), d'un únic acte de pantomima i dansa. Experiència dels Estats Units no va ser particularment feliç, però, l'empresa va retornar l'any següent i aquesta vegada les coses van ser diferents: el gran èxit va ser també gràcies al jove Charles, que tot i haver-se incorporat recentment ja era una part de la important de l'empresa.
Chaplin va ser observat pel productor Mack Sennett, que al novembre de 1913 el va oferir un contracte per al cinema amb la casa cinematogràfica Keystone. Era el primer contracte de Chaplin per a una pel·lícula. El sou era de 175 dólars a la setmana[3].
[edita] De còmic a celebritat: 1914 - 1919
Així va començar la carrera cinematogràfica de Charlie Chaplin, el Rodamón, que només en l'arc de cinc anys va conquerir un lloc d'honor en la història del setè art. El ràpid ascens de Chaplin des de 1914 (quan va començar aparèixer al món del cinema amb el curtmetratge Per guanyar-se la vida), fins a 1919 (any en què va fundar la United Artists Corporation).
Per a la californiana Keystone, va participar a 35 curts l'any 1914. Com a virtuós de la pantomima, transmetia al públic una àmplia gamma d'emocions utilitzant els músculs facials, que dominava al màxim. El seu personatge era inconvencional i a vegades menyspreant, però no com el coneixem avui.
El 2 de febrer del 1914 es va vestir amb uns pantalons i una jaqueta, unes botes i un barret de bolet que ni eren seus ni eren de la seva talla. Com a bastó va utilitzar una vareta flexible de bambú i es va col·locar un petit bigotet. Aleshores va néixer el seu personatge Charlot, que es faria i el faria mundialment famós. La primera vegada que Chaplin es posà les sabates de Charlot és en el curtmetratge Kid Auto Races at Venice. El desembre de 1915, es va traslladar a Chicago, on va treballar per Essanay en catorze produccions. Essanay se'l va guanyar oferint-li un salari setmanal de 1.250 dólars. Amb una més gran popularitat, va arribar a la Mutual Films, amb la que Chaplin rodà altres dotze curts: Charlot va ser mosso, milionari, paleta i aturat. L'audiència l'estimava per la humanitat que emanava a través de les seves històries.
L'any 1916 Charlie Chaplin era un actor de més de 600.000 dòlars per any[4] quan es va casar amb Edna Purviance, de 19 anys, fent la protagonista en aproximadament 35 pel·lícules entre 1916 i 1923. Els dos van viure una intensa i agitada vida emocional, en la que va sobreviure l'amistat després de l'amor (1918) i de la carrera artística d'ella (accelerada pels excessos d'alcohol): Chaplin seguirà corresponent Edna fins a la seva mort i passant-li una paga com a actriu.
Amb la Mutual Film va realitzar dotze pel·lícules produïdes en el període 1916-1917 (un dels més feliços de la seva carrera). Chaplin, que no arribava encara als trenta, va participar i dirigir gairebé un centenar de curtmetratges en l'arc de cinc anys. Chaplin no projectava sobre paper cap dels seus gags i encara menys assajava cap de les escenes de les seves historietes. Aconseguia mantenir en ment una pel·lícula sencera i, explicar-la als actors en el rodatge, al mateix temps que filmaven[5].
El 1918 va decidir treballar amb la First National, amb la que va fer deu pel·lícules (fins 1923). Va ser la First National - gràcies als bons oficis del seu germà Sydney, ara el seu manàger- a pagar la fabulosa quantitat d'un milió de dòlars, quantitat que mai cap actor havia guanyat abans.
Charlie Chaplin el 1919, juntament amb alguns companys de feina (inclosos Mary Pickford, Douglas Fairbanks i David Wark Griffith) va fundar la United Artists Corporation. Des de llavors només s'ocuparà de cada fase de la producció de les seves pel·lícules, envoltat per un grup de lleials i competent empleats, entre els quals destaca Alfred Reeves, anglès, igual que ell, gerent de l'empresa de Karno, que a la UA va assumir el paper director de producció. A un moment professionalment feliç, no correspon però, una vida privada serena, fins i tot el "matrimoni reparador", amb Mildred Harris, de disset anys, va portar greus problemes. El desafortunat naixement del primer fill, greument malformat i que només va sobreviure tres dies, no va contribuir, per descomptat, a millorar una relació, que va acabar en divorci.
[edita] Grans èxits
El 1921 Chaplin va treballar en la pel lícula que li va donar la consagració definitiva com a estrella establerta. L'obra mestra va ser El vailet (The Kid), que Chaplin va dirigir i interpretar i en la que el petit-gran actor Jackie Coogan va debutar. El seu personatge, conegut com a Charlot, es va convertir en un símbol universal de la individualitat indestructible, que triomfa contra l'adversitat.
En el mateix any, Chaplin va tornar a la seva pàtria després d'onze anys. A Londres, va fer una visita als districtes de Lambeth, Kennington i Elephant and Castle per retrobar-se amb llocs que li eren familiars de petit.
De 1923 al 1952 Chaplin va treballar constantment per la United Artists, rodant les vuit pel· lícules més importants de la seva carrera. El primer treball va ser A Woman of Paris, el 1923, la primera pel·lícula que no figura com a intèrpret (tot i que es va reservar una petita aparició en el paper de porter). La pel·lícula, si bé molt apreciada per la crítica, no va tenir l'èxit esperat de públic, però les obres mestres el projectaran més tard en el firmament de la cinematografia. The Gold Rush de 1925 és considerada per molts una de les seves obres de més éxit. La producció de la pròxima pel·lícula, The Circus (1928), va ser pertorbada pels problemes sorgits en la vida privada: el seu divorci de Lita Grey, de vint anys, amb la que s'havia casat quatre anys abans.
L'afirmació del so (des 1927) contraria en Chaplin, que havia dissenyat i construït Charlot només per al del cinema mut. Chaplin va decidir seguir endavant i va advocar pel seu personatge.
El 1929 la concessió del seu primer Oscar honorífic, el va consagrar com la primera estrella en guanyar aquest premi (i fins a la data (2008) el més jove director que l'ha guanyat).
Chaplin va filmar el 1931 City Lights, una pel·lícula muda acompanyada de música. Va ser la primera pel·lícula de Chaplin amb so sincronitzat i música. Al començament de la pel·lícula la veu de les persones que es barreja amb el so d'instruments musicals. En el mateix any l'actor i director va rebre el premi d'honor de la Legió d'Honor francesa. Cinc anys més tard filmava una altra obra mestra del cinema mut, Modern Times.
El gran dictador (1940) va ser la primera pel·lícula completament sonora de Chaplin, filmada i distribuïda als Estats Units poc abans de la Segona Guerra Mundial. A la pel·lícula, Chaplin interpreta dos personatges: Adenoid Hynkel, el dictador de Tomania, explícitament inspirada per Adolf Hitler, i un barber jueu perseguit pels nazis. Després de la guerra, quan l'internament i extermini dels Jueus eren coneguts, Chaplin va declarar que no hauria fet la pel·lícula si hagués sabut el què havia passat realment. La pel·lícula va tenir dues nominacions a l'Oscar com a millor director i millor guió, però no va guanyar cap estatueta.
Després d'aquesta pel lícula, Chaplin va interrompre la seva activitat cinematogràfica durant uns set anys.
El 1942 va conèixer a Oona O'Neil, de disset anys d'edat i filla del famós dramaturg Eugene O'Neil, tercera i última dels seus grans amors, que es va convertir en la seva esposa el 1946, i amb la que va tenir vuit fills, tres nascuts als Estats Units i cinc a Suïssa.
El 1947 va publicar una nova pel lícula, Monsieur Verdoux inspirada en la coneguda història d'Henri Landru, un tema d'Orson Welles.
[edita] El presumpte antiamericanisme i la tornada a Europa
Chaplin no va revelar mai explícitament les seves simpaties polítiques. Certament, en moltes de les seves pel·lícules ha analitzat la crua realitat dels treballadors, els pobres i els marginats (Modern times, el 1936, pot ser un clar exemple), i ha posat a plena llum les contradiccions de la societat americana. Després de viure durant molts anys als Estats Units i pagar allà els seus impostos, Chaplin mai havia sol·licitat la ciutadania americana.
Ja a Monsieur Verdoux fou acusat públicament de "filocomunisme" i el 1949 es va convertir en un dels objectius del moviment iniciat pel senador Joseph McCarthy. Chaplin sempre ho va negar, amb vehemència afirmant que estaven cansats de respondre sempre la mateixa pregunta.
El 1951, va començar a rodar el que seria el seu comiat de la pel·lícula: Limelight,basada en la seva novel·la Footlights mai publicada. Era la seva última pel·lícula produïda a Hollywood, i l'únic que interpreta amb una altra gran actor del cinema mut: Buster Keaton.
La condemna decisiva contra ell va arribar el setembre de 1952. Chaplin i la seva família van ser enviats a Europa pel que anaven a ser unes vacances. Mentre estaven creuant el mar, el Ministre de Justícia va ordenar un decret públic pel qual a Chaplin, com a ciutadà britànic, no se li permetia tornar al seu país a no ser que convencés els funcionaris de ser "apropiat"[6] . En saber-ho, Chaplin va decidir tornar a Europa i fixar la seva residència a Suïssa.
El 1957, Chaplin va tornar darrere de la cadira del director per gravar una nova pel·lícula: Un rei a Nova York (A King in New York). Va ser la seva penúltima pel·lícula, i l'únic on treballà juntament amb el seu fill Michael. El treball no va tenir èxit i la seva vena cinematogràfica semblava en realitat apagada. El 1964, després d'un any de treball, va escriure una autobiografia (en el qual no hi ha cap menció de la pel·lícula El circ (The Circus), que probablement va preferir no recordar per les doloroses circumstàncies en què va ser filmada). El 1966, va seure per última vegada en el lloc de director, per executar La comtessa de Hong Kong (A Countess from Hong Kong): va ser la seva última pel·lícula, i l'única de color. Hi va treballar juntament amb dues estrelles del món del cinema: Marlon Brando i Sophia Loren.
El 1972, reconciliant-se amb el públic americà, va tornar als Estats Units a retirar el seu segon Oscar, aquesta vegada honorífic, per "per haver fet del cinema una forma d'art del segle XX." En aquella ocasió va ser el protagonista de l'ovació més llarga en la història dels Oscar.
El 4 de març de 1975, després de molts anys d'exili voluntari del seu país natal, Chaplin va ser nomenat Cavaller de Sa Majestat la Reina Elisabet II d'Anglaterra. El premi ja s'havia proposat en 1956, però - al mig de la Guerra Freda - no s'havia imposat pel Ministeri de Relacions Exteriors Britànic de nou a causa de les presumptes simpaties comunistes de Chaplin.
Va compondre la música de la majoria de les seves pel·lícules i va escriure dos llibres: My Autobiography (1964) i My Life in Pictures (1975).
[edita] La seva mort
La robusta salut de Chaplin va començar a fallar poc a poc a finals dels 60, després de la finalització de la seua última pel·lícula A Countess from Hong Kong, i just després va rebre el seu Academy Award en 1972. Pel 1977 ja no podia comunicar-se i es va limitar a estar en una cadira de rodes. Charles Chaplin va morir a Corsi-sur-Vevey (Vevey), Suïssa, el dia de la Nit de Nadal de 1977 i va ser enterrat allí. Tres mesos després de la seva mort, l'1 de març de 1978, el seu cos va ser robat en un intent d'extorsió contra la seva família. El pla però va fracassar: els gàngsters exigien 600.000 francs suïssos, però la dona de Chaplin, Oona O'Neil, a través de l'advocat de la família Jean-Félix Paschoud, es va negar a tractar amb els lladres del cadàver. Els lladres, segons sembla, havien robat el cos pel simple fet de què necessitaven els diners per construir un garatge. Ells van ser capturats i el cos va ser localitzat i recuperat prop del Lago Ginebra.
[edita] Curiositats
- És l'avi de Dolores Chaplin, James Thiérrée, Kiera Chaplin, Aurélia Thiérrée i Carmen Chaplin.
- El 1915 va participar a un concurs de dobles de si mateix i va quedar en tercer lloc.[7]
- Degut al cinema en blanc i negre molta gent creu que Chaplin tenia uns ulls marrons o foscos però en realitat el seu color era blau. Molts quedaven impressionats quan el coneixien personalment per aquest fet.
- El 3 de maig de 1978 varen robar el seu cadàver del cementiri de Corsier-Sur-Vevey, la policia no el va trobar fins el 18 de maig. Després de recuperar-lo el van enterrar un altre cop cobrint-lo amb ciment.
- Va néixer quatre dies abans que Adolf Hitler.
- L'última pel·lícula que va veure i que li va agradar molt va ser Rocky el 1976.
[edita] Filmografia
| Any | Pel·lícula | Rol | Altres informacions |
|---|---|---|---|
| 1921 | El vailet (The Kid) | The Tramp (Rodamón) | |
| 1921 | The Idle Class | rodamón i marit | |
| 1921 | The Nut | ||
| 1922 | Nice and Friendly | rodamón | |
| 1922 | El pelegrí (The Pilgrim) | pelegrí | |
| 1923 | Pay Day | obrer | |
| 1923 | A Woman of Paris: A Drama of Fate | Porter | |
| 1925 | La quimera de l'or (The gold Rush) | ||
| 1926 | Camille | Mike | |
| 1928 | El circ (The Circus) | Com a Charlie Chaplin (un rodamón) | |
| 1931 | City Lights | Com a Charlie Chaplin (un rodamón) | És la seva primera pel·lícula sonora no parlada. |
| 1936 | Temps moderns (Modern Times) | Com a Charlie Chaplin (un treballador de la fàbrica) | |
| 1940 | El Gran Dictador (The Great Dictator) | Hynkel - Dictador de Tomania / Barber jueu | on ja utilitza tots els recursos del cinema sonor. |
| 1947 | Monsieur Verdoux | Henri Verdoux | on abandona definitivament el personatge de Charlot. |
| 1952 | Llums d'escena (Limelight) | Calvero | |
| 1957 | Un rei a Nova York (A King in New York) | El rei Shahdov | |
| 1959 | The Chaplin Revue | com a director | |
| 1967 | La comtessa de Hong-Kong (A countess from Hong-Kong) | com a director. |
[edita] Premis i nominacions
[edita] Premis
- 1925 Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula artística per Una dona de París.
- 1927 Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per La quimera de l'or.
- 1929 Premi honorífic de l'Acadèmia per la versatilitat i el talent per a actuar, escriure, dirigir i produir El Circ (The Circus, 1929). Encara que nominada a millor actor, l'Acadèmia va decidir retirar el nom de Chaplin de la competició en lloc d'això d'atribuir-li un premi especial.
- 1940 Premis de la Crítica de Cine de Nova York. Millor actor per El gran dictador.
- 1949 Premis Bodil. Millor pel·lícula americana per Monsieur Verdoux.
- 1953 Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per Monsieur Verdoux.
- 1956 Premis del Círculo de Escritores de España. Millor pel·lícula estrangera per Limelight.
- 1959 Premis Bodil. Premi honorífic.
- 1961 Premis Kinema Junpo. Millor pel·lícula estrangera per El gran dictador.
- 1972 Premi honorífic de l'Acadèmia per l'incalculable efecte que ha tingut en l'art del cinema d'aquest segle.
- 1972 Festival de Venècia. 1972 Lleó d'Or per la seva carrera.
- 1973 Oscar a la millor banda sonora per Limelight (1952) (compartit amb Ray Rasch i Larry Russell). El fet que la pel·lícula no es va estrenar a Los Angeles fins el 1972, permetia, segons les normes de l'Acadèmia a l'època, atorgar-li el premi tot i que tingués més de 20 anys.
- 1977 Premis BAFTA. Premi Especial.
- 1974 Premis Jussi. Millor cineasta estranger per Modern times i El gran dictador.
- Estrella al Passeig de la Fama.
[edita] Nominacions
- 1928 Nominacions a l'Oscar per El circ (1928):
-
- al millor actor.
- al millor director.
-
- al millor actor.
- al millor guió original.
- a la millor pel·lícula (com a productor).
- a la millor música original.
- 1948 Nominació a l'Oscar al millor guió original per Monsieur Verdoux (1947).
- 1953 Nominació al premi BAFTA al millor film de qualsevol origen per Llums d'escena
[edita] Influència posterior
- El 1992 es va rodar una pel·lícula sobre la vida de Charlot, dirigida per Richard Attenborough, i interpretada per Robert Downey Jr. (en el rol de Chaplin), Dan Aykroyd, Geraldine Chaplin, Anthony Hopkins, Milla Jovovich, Moira Kelly, Kevin Kline, Diane Lane, Penelope Ann Miller, Paul Rhys, Marisa Tomei, Nancy Travis i James Woods.
[edita] Media
 Vídeo de la pel·lícula muda The Bond (1918) |
 Vídeo de la pel·lícula muda The Bond (1918) |
 Vídeo de la pel·lícula muda The Bond (1918) |
[edita] Referències
- ↑ La clog dance és una dansa ràpida d'origen irlandès, que es balla amb esclops de fusta.
- ↑ Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 103.(italià)
- ↑ Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 53. (italià)
- ↑ Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 44. ISBN 978-1578067022 (anglès)
- ↑ Charlie Chaplin, Interviews with filmmakers, de Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 79. ISBN 978-1578067022 (anglès)
- ↑ Charlie Chaplin, Opinioni di un vagabondo, a cura di Kevin Hayes, minimum fax, 2007, pag. 189.(italià)
- ↑ L'incident - que algunes fonts indiquen incorrectament va succeir a Montecarlo - va ser reportat pel Chicago Herald, 15 de juliol de 1915 (Font: Snopes.com (anglès)). Va tenir lloc en realitat a la ciutat de Califòrnia també es menciona el 2006 a la pel·lícula d'Slevin - Pacte criminal.
[edita] Bibliografia
- Charlie Chaplin, My Trip Abroad (El meu viatge a l'estranger), New York 1922
[edita] Vegeu també
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial
- Museu Chaplin
- Arxiu Charlie Chaplin
- Charles Chaplin a Internet Movie Database (anglès)
- Charles Chaplin a TCM Movie Database (anglès)
- Charles Chaplin a Allmovie (anglès)
- Charles Chaplin a Find A Grave
[edita] Enllaços a projectes germans
