Sherlock Holmes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el personatge de ficció. Si cerqueu la pel·lícula, vegeu «Sherlock Holmes (pel·lícula de 2009)».
Ornamentació típica de Sherlock Holmes

Sherlock Holmes és un personatge de ficció, protagonista d'una sèrie de quatre novel·les i 56 relats de ficció publicats la major part a The Strand Magazine. Va ser creat el 1887 per Arthur Conan Doyle. Sherlock Holmes és el prototip d'investigador cerebral per excel·lència i va influir en gran mesura en la ficció detectivesca posterior a la seva aparició. Encara que podem considerar C. August Dupin, creat per Edgar Allan Poe, com un personatge predecessor molt similar, la genialitat excèntrica d'aquest no va arribar a l'enorme popularitat que adquiriria anys després Sherlock Holmes a tot el món. La majoria de les històries del detectiu són narrades pel seu col·lega Watson; no obstant això, els relats de dos dels seus últims casos (The Adventure of the Blanched Soldier, en català El soldat pàl·lid, i The Adventure of the Lion's Ragi, en català La cabellera de lleó) es deuen directament a la pròpia ploma de Holmes.

Sherlock Holmes és un detectiu privat alt, prim, de nas ganxut, irònic, enginyós i intel·lectualment inquiet. A voltes resulta una mica brusc però és cortès amb les dones malgrat que en desconfia. No és gaire ordenat en la rutina quotidiana, fuma en pipa, toca el violí (sovint a hores poc adequades) amb mestratge i, quan s'avorreix per falta dels reptes intel·lectuals que suposen els seus casos, consumeix cocaïna, fet que preocupa el seu company, amic i cronista Watson, amb qui viu fins a final del segle XIX en el número 221 Bis de Baker Street, a Londres. No obstant això, la seva característica més notòria és la utilització del raonament pur per a resoldre els casos més intrigants i poder arribar a les conclusions més sorprenents a partir dels detalls aparentment trivials gràcies al seu extraordinari poder de concentració i als seus amplis coneixements tant científics com de les més variades disciplines. Sovint col·labora amb la policia d'un Scotland Yard fictici, especialment amb l'Inspector Lestrade. Doyle va basar el mètode deductiu del seu personatge en la conducta d'un dels seus professors de l'Edinburgh Infirmary, on va estudiar Medicina: Joseph Bell.

A "Estudi en Escarlata", el doctor Watson, que fa poc que viu amb Holmes, realitza aquest text sobre els seus coneixements:

  • Literatura: Zero (Però en "El signe dels quatre" parla amb coneixement i fins i tot cita a Goethe, La Rochefoucault i Jean-Paul).
  • Filosofia: Zero
  • Astronomia: Zero
  • Política: Lleugers
  • Botànica: Desiguals. Al corrent sobre la belladona, l'opi i verins en general. Ignora tot referent al cultiu pràctic.
  • Geologia: Coneixements pràctics però limitats. Distingeix d'un cop d'ull la classe de terres. Després dels seus passeigs m'ha mostrat les esquitxades dels seus pantalons, indicant-me, pel color i la consistència, la part de Londres on li havien saltat.
  • Química: Exactes, però no sistemàtics.
  • Anatomia: Profunds
  • Literatura sensacionalista: Immensos. Sembla que coneix amb detall tots els crims comesos en un segle.
  • Toca el violí
  • Expert boxejador i i esgrimidor de pal i espasa
  • Coneixements pràctics de les lleis d'Anglaterra

De tota manera, Watson va llençar la llista al foc, considerant que no sabia trobar quina professió li permetia conèixer i coordinar tots aquests coneixements.

Biografia[modifica | modifica el codi]

D'acord als textos de Doyle, Sherlock Holmes va néixer a Yorkshire el 1854 de pare anglès i de mare descendent d'una estirp de pintors francesos. Té un germà, Mycroft, que gràcies a les portentoses facultats per gestionar ingents quantitats d'informació que posseeix, treballa gairebé anònimament com a coordinador general i informador intern dels assumptes del govern britànic. De fet segons Sherlock, Mycroft és el govern.

Sherlock Holmes sembla haver estat un esteta a la universitat, probablement la d'Oxford però sens dubte no a la de Cambridge. Després de la seva graduació s'allotja prop del Museu britànic per poder estudiar les ciències necessàries per al desenvolupament de la seva carrera posterior. Coneix Watson el 1881 a l'Hospital Saint Bartholomew. Refusa un títol de sir però accepta la Legió d'honor.

El seu gran enemic, també d'extraordinàries facultats intel·lectuals, és el professor Moriarty, que va arribar a posar fi aparentment a la vida de l'eminent detectiu al salt d'aigua de Reichenbach (The Adventure of the Final Problem). Doyle va haver d'optar per ressuscitar el seu heroi quan milers de lectors van protestar duent crespons negres al barret en senyal de dol.

Després d'una carrera de 23 anys dels quals Watson en va compartir 17 amb ell, Holmes es va retirar a Sussex, on es va dedicar a l'apicultura i va arribar a escriure un llibre referent a això titulat Manual d'apicultura, amb algunes observacions sobre la separació de la reina, considerat l'última paraula sobre el tema. De totes maneres, posteriorment a la seva jubilació com a detectiu va dedicar dos anys a preparar a consciència una important acció de contraespionatge poc abans de l'inici de la Primera Guerra Mundial. No consta res més sobre ell a partir del 1914.

Sherlock Holmes com a icona popular[modifica | modifica el codi]

Sherlock Holmes ha estat dut moltes vegades al cinema i al teatre i també apareix a novel·les, relats, còmics, dibuixos animats i sèries de televisió, amb els més diversos graus de fidelitat a l'esperit del personatge que és ja tota una icona de la cultura popular.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • La cèlebre frase Elemental, estimat Watson (Elementary, my dear Watson) no apareix mai en els escrits de Doyle.
  • El barret de caçador de daines característic del detectiu mai no s'esmenta en l'obra de Doyle: és un afegit de l'il·lustrador de The Strand Magazine Sidney Paget per simbolitzar el vestit de camp que, a més, va utilitzar el seu germà Walter com a model per a representar l'aspecte de "Holmes".
  • La pipa meerschaum pròpia de la iconografia de Sherlock Holmes no va aparèixer fins que va ser utilitzada en una dramatització de teatre d'un dels relats en la dècada del 1920.
  • El personatge del Dr. Gregory House de la sèrie de TV House, MD està basat en el personatge de Sherlock Holmes, i els seus guions segueixen l'estructura dels relats d'aquest.
  • Malgrat que consumeix cocaïna, els efectes que demostra són propis de l'heroïna.
  • La primera pel·lícula sobre Holmes és una pel·lícula muda que dura 30 segons i té per títol Sherlock Holmes Baffled.
  • "No ho faràs! No ho pots fer! No ho has de fer!" va ser la resposta que la mare de Sir Arthur Conan Doyle va donar al seu fill quan el 1891 li va comunicar que volia acabar amb Sherlock Holmes, el seu personatge més popular, per dedicar més temps a escriure llibres d'altres gèneres. Tot i la baralla materna, el 1893 a El problema final l'escriptor va tirar Holmes i el seu pitjor enemic, el professor James Moriarty, per un salt d'aigua a Reichenbach, a Suïssa. La reacció dels lectors va ser desconsolada i fins i tot va fer patir la família reial britànica: els homes es van posar crespons negres com a senyal de dol i 20.000 lectors van cancel·lar la subscripció a The Strand, la revista en què solien aparèixer publicades les aventures de Holmes. L'autor es va fer pregar i no el va ressuscitar fins al 1905 en un altre relat antològic, El misteri de la casa buida, almenys perquè suposa l'emotiu retrobament de Holmes amb Watson i el seu retorn a l'escena del crim.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format]http://www.ara.cat/cultura/Rere-Mite-Sherlock-Holmes_0_686931397.html

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]