Novel·la

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

La novel·la és un text de narrativa relativament extens on s'expliquen fets de ficció a partir d'uns personatges, una ambientació i un narrador. Poden aparèixer descripcions i diàlegs per embellir, aclarir o fer més amena l'acció. El gènere com a tal sorgeix a l'Edat Moderna.

El mot novel·la és un manlleu de l'italià novella (nova, novella). Tanmateix, l'italià novella designa una narració curta, una mica més llarga o complexa que un conte o relat, el que se sol anomenar en català novel·la curta o novel·leta. En italià, com en altres llengües es diferencia novella de romanzo (la novel·la catalana), diferència paral·lela a la del francès nouvelle/roman. Els intents per delimitar els dos gèneres han estat en va per la varietat de criteris dels crítics, tot i que la majoria apunten 50000 paraules com a extensió mínima d'una novel·la contemporània.

Taula de continguts

[edita] Elements de la novel·la

Tot i que segons l'època o el subgènere poden variar, hi ha una sèrie d'elements comuns en les novel·les.

  • Personatges: Hi ha un protagonista que centra la mirada de l'autor. Pot tenir un antagonista que li impedeixi realitzar les accions que té encomanades, a més d'una sèrie de personatges secundaris amb trames paral·leles o no
  • Situació: l'acció se situa en un espai i un temps determinat (tot i que puguin ser de fantasia) que ajuden a atorgar versemblança i que són descrits directament o a través de les accions dels personatges
  • Narrador: hi ha una veu narrativa que pot estar en primera persona (si és un personatge de la història) o en tercera persona (si és extern) i que pot ser objectiu o no respecte el que narra. En narratologia s'anomena focalització
  • Temporalització: la història es pot narrar de manera lineal i cronològica o començar in medias res (al mig de l'acció) per tornar enrere i explicar el que va passar
  • Destinatari: la novel·la pot tenir un destinatari explícit, com passa amb les epistolars, o dirigir-se al lector ideal, al qual pot apel·lar l'autor
  • Estructura: la novel·la sol estructurar-se en diversos capítols (a vegades agrupats en parts o llibres) i aquests es divideixen en paràgrafs o seqüències narratives. Les més modernes, però, trenquen aquesta convenció

[edita] Història de la novel·la

[edita] Món antic

Els orígens de la novel·la estan en altres gèneres narratius, des del text sumeri l' Epopeia de Gilgamesh, l'èpica amb la Ilíada i L'Odissea d'Homer, l' Eneida de Virgili; les narracions curtes d'aventures que sorgiren a l'època hel·lenística grega (habitualment conegudes com a novel·les gregues o novel·les bizantines), com ara Dafnis i Cloe de Longo de Lesbos i L'ase d'or d'Apuleu.

[edita] Edat Mitjana

A l'edat mitjana va sorgir la cançó de gesta i la novel·la de cavalleries, les primeres novel·les pròpiament dites. Copiaven el model clàssic, narrant en vers la vida d'un personatge bé perquè fos exemplar o bé perquè estigués plena d'aventures curioses, que permetien la seva transmissió via oral. Durant els segles XIV i XV, gràcies a l'emergent mercat del llibre, van començar a aparèixer els primers texts en prosa, que podien ser la prosificació d'un cantar de gesta si el protagonista era un cavaller heroic. L'anomenada "matèria de Bretanya" va donar lloc al primer cicle novel·lístic, explicant les vides de tots els components de la Taula Rodona. Destaca l'autor Chrétien de Troyes.

La invenció de la impremta per Johannes Gutenberg el 1440. va afavorir la difusió de les novel·les, que van començar a diversificar-se a partir de l'Edat Moderna. Dues grans tradicions van coexistir durant molt de temps: el vessant paròdic, exemplificat per l'obra de Cervantes, i el que és hereu dels herois de l'antiguitat. Les dues tradicions van anar guanyant en realisme seguint les exigències dels lectors.

[edita] Segle XVIII

Al segle XVIII la novel·la va guanyar en didactisme, s'usava la vida dels altres en ficció per aprendre sobre la pròpia existència. En aquesta època es va convertir en el gènere més popular, fet que continua encara vigent.

[edita] Segle XIX

Amb el segle XIX i el Realisme, la producció de novel·les es va disparar (per això es considera aquest període el segle d'or de la novel·la europea), tant pel que fa a l'extensió territorial, com als temes, subgèneres i profunditat dels personatges principals. L'ambientació dels relats va créixer en importància, pel gust dels narradors en la descripció.

[edita] Segle XX

Al segle XX es va posar en crisi el concepte mateix de novel·la, amb obres experimentals, barreges de gènere, irrupció de l'aspecte visual de la pàgina, l'autobiografia real o fictícia... Aquesta nova novel·la, que continua provant nous camins al segle XXI, va conviure amb la història d'estructura clàssica. També es van multiplicar els subgèneres segons l'estil i la temàtica.

[edita] Gèneres

Hi ha dos grans gèneres dels quals parteixen tota la resta: el d'aventures i l'històric, on importa respectivament l'acció o l'ambient. De les aventures medievals parteixen els llibres de viatges, els encontres amorosos (i d'ells la literatura eròtica i rosa), així com la fantasia i les novel·les de màgia. Si les aventures afecten decisivamen el protagonista i l'important és justament aquesta evolució, la novel·la s'anomena Bildungsroman o de formació.

De la descripció històrica, per altra banda sorgeixen els quadres de costums, la novel·la social i realista, així com la utopia, la ciència-ficció, la novel·la de terror i fins i tot la novel·la de tesi, on a partir d'un retrat contemporani s'intenta extreure un ensenyament concret, de mode anàleg a la faula.

La novel·la experimental trenca conscientment els límits dels gèneres per crear un joc amb la llengua i la literatura on el lector s'involucra. Igualment la novel·la humorística i les paròdies de cada gènere usen les normes i convencions per crear un efecte còmic.

[edita] Tipologia

La novel·la és el regne de la llibertat de contingut i de forma. És un gènere proteic que presenta al·llarg de la història múltiples formes i punts de vista.

Per classificar aquest gènere s'ha de tenir en compte que existeixen diversos criteris per classificar emprats per les diferents tipologies propostes:

[edita] Pel to que manté l'obra

[edita] Per forma

    • autobiogràfica, amb contingut autobiogràfic, perquè encara que en aquesta pugui donar el cas que tot el atribuït a un personatge amb nom fictici siguin fets veritablement ocorreguts a l'autor, cosa que només podria comprovar extratextualment, el lector no estableix amb el text el mateix tipus de relació , car no exigeix que el que llegeix sigui veritat. [1]
    • Novel·la epistolar, escrita en forma de cartes (epístoles) enviades o rebudes pels personatges de la mateixa. A través de les cartes que escriuen, es va mostrant l'evolució dels personatges. Un nou tipus de novel·la epistolar, basada en correus electrònics, es fa possible gràcies al sorgiment d'Internet. A diferència de la novel·la epistolar tradicional, l'ús de correus electrònics fa possible una trama més ràpida, dinàmica i àmplia, ja que Internet permet enviar un missatge a qualsevol part del planeta en qüestió de breus segons.
    • dialogada, on els personatges parlen per intruir-se (i comunicar els pensaments al lector) d'una manera més amena.
    • Novel·la lleugera també anomenada ranobe(ラノベ), és una novel·la amb algunes il·lustracions d'estil manga, i el públic al que està orientat són els joves. Tot i que les il·lustracions són per a joves, les novel·les lleugeres contenen més text com una novel·la. Les històries de les novel·les lleugeres poden ser després convertides en un manga o en una sèrie de anime. Són normalment convertides en sèries en revistes literàries. Un exemple de novel·la lleugera pot ser Slayers , escrita per Hajime Kanzaka, i que després es va convertir en una sèrie de manga i, posteriorment, en un anime molt popular del mateix nom. Les ranobes s'han tornat molt populars en el Japó, i les editorials busquen nous talents mitjançant concursos anuals en els quals el guanyador rep una suma de diners més la publicació de la seva novel·la. El Premi a la Novel·la Dangeki és el més famós amb més de 2000 participants anuals. Són clarament etiquetades com novel·la lleugeres i es venen a un preu econòmic. S'estima que en el 2007 el mercat de les novel·les va tenir un ingrés de 20 bilions de iens (al voltant de 167 milions de dòlars) i prop de 30 milions de còpies publicades anuals .
    • Novel·la convencional, narrada en tercera persona i en passat com un relat continu

[edita] Per audiència o mode de distribució

    • Novel·la trivial.
    • Supervendes o "best-seller" és una novel·la amb molt d'èxit. El terme designa teòricament només una gran quantitat de vendes però ha acabat esdevenint un gènere propi. Així els supervendes són obres de ficció, de fàcil lectura i baix nivell literari (justament per això va sorgir l'etiqueta "supervendes de qualitat" per distingir les obres populars però ben considerades per la crítica). Els supervendes acostumen a estar envoltats d'una cuidada promoció i tenen una durada determinada en la història de la literatura, a diferència dels clàssics. Apareixen en les llistes de més venuts dels diaris i es multiplica la seva fama. Aquestes llistes poden arribar a ser molt polèmiques, ja que determinen en gran mesura l'èxit de la campanya de les editorials. Malgrat l'opinió generalitzada en contra dels supervendes com a productes senzills, els seus defensors argumenten que moltes de les obres de culte avui dia van ser considerat supervendes al seu moment i que aquests llibres fomenten la lectura.
    • Novel·la per entregues o novel·la folletinesca és una novel·la popular en què la publicació és feta per episodis en un diari. Aquesta és una categoria de novel·la que es defineix per la seva forma i no dels seus mèrits (com el novel·la epistolar). Una nova sèrie pot ser, a més, una novel·la d'amor, aventura, policiaca o novel·la eròtica sense restricció de gènere. Des dels seus orígens (1836), el drama romàntic és considerat com una sub-producció literària, i la virulència de les observacions formulades a mitgans del segle XIX pels seus detractors no semblen coincidir amb els noms de Charles Dickens Dumas o Balzac, que van ser novl·listes per entregues en el seu temps. La història d'aquest mode de relat permet comprendre millor les qüestions d'ordre ètic i estètic que ha posat des de la seva aparició, i que són sempre d'actualitat.
    • Novel·la de literatura infantil o juvenil, dedicada als lectors més joves

[edita] Per contingut

    • Novel·la d'aventures és un gènere literari que emfasitza en el seu argument els viatges, el misteri i el risc. Aquests múltiples escenaris o subgèneres són sinònims de les preferències del lector, que el jove tendeix a identificar-se amb l'heroi, que així àmplia la categoria conceptual de descobrir el misteri o la recreació del futur i el risc calculat. El lideratge del personatge principal i així mateix el suspens pel control de l'aventura. Una altra característica recurrent és l'acció present fins dominar els escenaris, bàsica per al desenvolupament de la trama.
    • Novel·la bizantina o llibres d'aventures peregrines, és un dels principals tipus de prosa narrativa del segle XVII. En certa manera, es tracta del gènere antecessor de la moderna novel·la d'aventures.
    • Novel·la cavalleresca, no s'ha de confondre amb novel·la de cavalleries. Les "novel les cavalleresques" són, en canvi, històries més modernes, dels segles XIV, XV i XVI que pretenien reflectir el món real dels cavallers de l'època. És per això que els personatges són més humans i les situacions, que tenen lloc en ambients històrics i geogràfics més propers, més creïbles. Un exemple d'aquest corrent és el Tirant lo Blanc , escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell.
    • Llibres de cavalleries són epopeies medievals europees redactades en vers o prosa que narren incidents llegendaris, sovint basats en fets reals, amb cavallers errants que viuen aventures extraordinàries. En general, les cançons de gesta les recitaven intèrprets professionals, mentre que les novel·les de cavalleries s'associen amb la lectura privada. El llibre de cavalleria és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popularitat a Espanya i Portugal en el segle XVI, que va ser víctima de la paròdia de Miguel de Cervantes Saavedra en el llibre El Quixot de la Manxa. S'escriuen des de fins del segle XV fins a 1602 i comencen a perdre la seva popularitat cap a 1550. L'últim llibre original, Policisne de Boecia, es publica en 1602, però molts dels llibres de cavalleries segueixen reeditant-se durant tot el segle XVII.
    • Ciència ficció. també va ser coneguda en el seu origen com a literatura d'anticipació, és la denominació popular amb què es coneix a un dels gèneres derivats de la literatura de ficció (juntament amb la novel·la fantàstica i la novel·la de terror). Va començar pròpiament a finals del segle XIX amb les novel·les científiques de Jules Verne (1828-1905), la ciència es centrava més aviat en invencions, així com amb les novel·les de crítica social amb orientació científica de H. G. Wells (1866-1946).
    • Novel·la cortesana es tracta d'un tipus de literatura d'evasió que és el correlat en prosa a la comèdia de capa i espasa, amb la que tantes coses té en comú, coincidència que és quelcom acceptat ja poc menys que unànimement per la crítica actual en tant que els seus personatges més característics coincideixen en quasi tot (des de la convencional onomàstica fins a la seva manera de sentir, d'actuar i d'expressar) amb els propis de l'esmentada gènere teatral.
    • costumista o de costums: descriu l'ambient en què es mouen i les formes de vida quotidiana d'un grup social concret: costums, personatges típics. Dins d'aquest tipus de novel·la, segons l'estil, es va donar lloc al realisme i al naturalisme. És un gènere típic del segle XIX, amb autors com Balzac i Zola a França; Dickens; Gogol i Turgueniev a Rússia; i a Espanya: Fernán Caballero, F. Blat, Pardo Bazán, Pereda o Blasco Ibáñez.
    • Novel·la d'espies, novel·la d'espionatge o thriller (suspens) polític va sorgir abans de la Primera Guerra Mundial més o menys al mateix temps que els primers serveis d'intel·ligència. Aquest camp gairebé no ha tingut suport de la crítica, tot i ser intuïtiu, literari, i, en algunes obres, políticament important. Al mateix temps, ha comptat des dels seus inicis del suport popular, decaient l'interès únicament després de la guerra freda (caiguda del Mur de Berlín el novembre de 1989). Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 atraure de nou l'interès i han provocat un canvi en el gènere.
    • Thrillers o novel·la de suspens, intentent provocar en l'espectador o el lector una tensió o angoixa psicològica a la idea d'allò que podria arribar als personatges.
    • Novel·la detectivesca és el gènere novel·lístic centrat en la investigació d'un delicte, generalment l'assassinat, per part d'un protagonista (sovint individual), un "detectiu", que pot ser, bàsicament, un simple afeccionat, un professional de caire privat o un funcionari policial. La novel·la detectivesca és un dels grans gèneres que conformen la novel·la de gènere i constitueix una de les lectures de major èxit popular. El camp de la novel·la detectivesca s'encavalca a voltes amb el d'altres gèneres, com ara la novel·la d'acció (el thriller de l'anglès) i la novel·la de misteri.
    • Novel·la enigma: tracta el crim com a misteri a resoldre, la qual cosa permet desplegar les dots excepcionals de l'investigador, més o menys excèntric, en general; d'aquesta manera, el centre d'interès és la investigació en si, per damunt del crim. Sovint es desenvolupa en ambients sofisticats de classe alta i tendeix a retratar el crim com a incident aïllat i estrictament individual, mer parèntesi en un statu quo immutable i bàsicament just.
    • Novel·la negra de voluntat realista i sovint crítica, no defuig els aspectes sòrdids del crim i el tracta com a símptoma de la societat que el fa possible, és, com la va definir Raymond Chandler en el seu llibre El simple art de matar, la novel·la del món professional del crim. Deu el seu nom a dos factors: que originalment va ser publicada a la revista Black Mask dels Estats Units i en la col·lecció Série Noire francesa, així com als ambients "foscos" que aconsegueix. El terme s'associa a un tipus de novel·la policíaca en la qual la resolució del misteri no és en si l'objectiu principal; que és habitualment molt violenta i les divisions entre el bé i el mal estan bastant difuminades. La major part dels seus protagonistes són individus derrotats, en decadència, que busquen trobar la veritat (o almenys algun indici de veritat).
    • Novel·la policíaca protagonitzada per funcionaris de la policia, en retrata els procediments.
    • Novel·la fantàstica és un gènere dins de la narrativa basat sobretot en els elements de fantasia, dins del qual es poden agrupar diversos subgèneres diferents, entre els quals hi ha la literatura de terror, la Ciència-ficció o el gòtic. En sentit ampli es pot parlar de literatura fantàstica o de fantasia des dels començaments de l'home, en què es recitaven versos propiciatoris de caràcter sagrat o èpic, per demanar la benevolència dels déus o celebrar les gestes dels guerrers. A la literatura moderna es considera que va començar amb els contes de fades i la faula, gèneres nascuts per estimular la fantasia dels adults més que la dels nens, encara que ara s'associïn més a la infància.
    • Novel·la gòtica és un gènere literari relacionat estretament amb el de terror i que implica aquest, al punt que és difícil diferenciar un de l'altre. De fet, no es pot dir que existís la novel·la de terror fins a l'aparició del terror gòtic. Cal distingir de la narració popular fantàstica (folklore) i dels contes tradicionals de apareguts, perquè es desenvolupa fonamentalment des de finals del segle XVIII a l'actualitat i posseeix característiques diferents, associades en general amb el moviment estètic conegut com Romanticisme.
    • Novel·la històrica és un tipus de narrativa que va sorgir com a gènere independent durant el Romanticisme, amb l'obra de Walter Scott. El gust pel passat medieval heroic va portar a ambientar-hi les novel·les. Des de llavors, han proliferat les històries ambientades en diferents períodes dirigides a un públic massiu.
    • Novel·la morisca és un gènere literari de la prosa narrativa de caràcter idealista, dins de la prosa de ficció del segle XVI. Es caracteritza per presentar protagonistes musulmans, idealitzant les relacions entre moros i cristians, oferint exemples de convivència i generositat entre ells. Tracta de musulmans que no lluiten contra els cristians, perquè estan en pau. En certa manera era una manera de pacificar el país i d'evitar més conflictes dels que ja existien.
    • Novel·la pastoril és un subgènere narratiu èpic que es va configurar històricament al Renaixement a partir de l'aparició de l' Arcadia de l'italià Jacopo Sannazaro.
    • Novel·la picaresca és un gènere literari narratiu en prosa de caràcter molt característic de la literatura espanyola, si bé va transcendir a la literatura europea. Va sorgir en els anys de transició entre el Renaixement i el barroc durant l'anomenat Segle d'Or espanyol.
    • Novel·la romàntica bàsicament narra una història d'amor amb final feliç.
    • Sentimental és un subgènere literari històric que es desenvolupa entre el Prerrenacimient del segle XV i el Renaixement de la primera meitat del segle XVI. S'inclou dins del gènere èpic o narratiu i es compon en prosa amb versos intercalats, de vegades en forma epistolar; posseeix temàtica amorosa, sovint dins de les lleis del anomenat amor cortès.
    • Novel·la social: disminueix en la mesura possible la descripció de vides individuals, substituint-les per una col·lectivitat, perquè no importa l'ésser humà en si, sinó com a part d'un grup o classe social. La seva actitud és crítica, amb afany de denunciar situacions, ambients i modes de vida d'un grup.
    • Novel·la de terror és un subgènere dins de la novel·la, que és, alhora, un subgènere de la èpica o narrativa. La seva principal característica i tret distintiu és el conreu de la por i les seves emocions associades com a principal objectiu literari. La novel·la de terror és un dels formats habituals en els que es presenta avui dia la nova literatura de terror gòtic.
    • Novel·la del Vell Oest és un gènere literari de la literatura popular o de consum, ambientat generalment en el segle XIX i en els Estats Units d'Amèrica, durant el període d'expansió d'aquesta nació cap a l'anomenat far west(el "llunyà oest"). Els seus personatges característics són el xèrif, els texans, el bandit o malfactors pistoler, l'estafador, l'hisendat ramader d'ovelles o bestiar, els indis, els mexicans, els militars sudistas o nordistas, els cercadors d'or, les ranxeres, els predicadors, les noies alegres del Saloon i tots els tòpics forjat pels creadors del gènere, James Fenimore Cooper, autor d'El darrer dels mohicanos(1826) i Washington Irving en les seves Western Journals (1832), els escriptors costumistes del Realisme nord-americana Francis Bret Harte i Mark Twain, l'alemany Karl May i el veritable iniciador del gènere, Owen Wister amb la seva novel·la L'Virginiano (1902). En general, la novel·la de l'oest intenta exemplificar la ideologia del Destí Manifest i no va més enllà, ja que la seva intenció fonamental és entretenir com sol passar a la novel·la d'aventures de la qual és un els més importants subgèneres. Alguns crítics pensen que aquest gènere literari només serveix com a origen i font d'un gènere cinematogràfic superior, el western. El cinema ho amplifica i s'ho apropia li atorgarà una major dignitat, mentre que el western literari és regularment de poca qualitat en comparació amb la seva versió cinematogràfica, que assoleix grans cotes d'art.

[edita] Per estil

  • Novel·la realista es caracteritza per escriptors que es preocupen per fer una pintura precisa de la societat, pretén duplicar la realitat i molt aviat es convertiran en moviments coetanis amb el Naturalisme.
  • Novel·la Naturalista va ser un moviment que es va donar a finals del segle XIX. Pretén copsar la realitat de manera absolutament objectiva, per això sovint es diu que es una evolució del realisme. Inclou aspectes de l'entorn que fins al moment no havien aparegut a les obres artístiques, classes socials desfavorides, problemes, malalties, temes sexuals... Regna la crítica social amb un aire bastant pessimista. Els principals protagonistes pertanyen al proletariat.
  • Novel·la existencial s'hi es planteja la consciència de la pròpia existència humana i, en certa manera, el sentit d'aquesta, el sentit de la vida, atenent principalment a la finitud del món humà: la mort, la fragilitat, la responsabilitat, la llibertat...

[edita] Per argument

  • Novel·la psicològica o novel·la d'anàlisi psicològic, també coneguda com realisme psicològic, és una obra de ficció en prosa que emfatitza la caracterització interior dels seus personatges, els seus motius, circumstàncies i acció interna que neix i es desenvolupa a partir de l'acció externa. La novel·la psicològica "posposa la narració a la descripció dels estats d'ànim, passions i conflictes psicològics" [2] dels personatges.
  • Novel·la de tesi. És la que dóna més importància a les intencions de l'autor, generalment ideològiques, que a la narració. Molt conreada en el segle XIX, especialment per Fernán Caballero i el Luis Coloma.
  • Novel·la testimoni Gènere literari híbrid entre la novel·la tradicional i el discurs testimoni provinent dels estudis de historiografia. Igual que altres gèneres literaris de la postmodernitat, la novel·la testimoni presenta característiques d'hibridisme, de barreja de gèneres. També anomenat Relat Real, o relat metaficcional. És un relat literari però de factura periodística.

Des de finals del període victorià fins a l'actualitat, algunes d'aquestes varietats s'han convertit en autèntics subgèneres (ciència ficció, novel·la rosa) molt populars, encara que sovint ignorats pels crítics i els acadèmics; fa poc temps, les millors novel·les de certs subgèneres han començat a ser reconegudes com a literatura seriosa.

[edita] Algunes novel·les importants

[edita] Referències

  1. ↑ (francès)Lejeune, Philippe. Le pacte autobiographique, 1996. Éditions du Seuil, París ISBN 978-2-02-029696-0, pàgines: 15-35
  2. ↑ "El petit Espasa", Espasa-Calpe, Madrid, 1988

[edita] Temes relacionats

Viquipèdia:Llista d'articles que totes les llengües haurien de tenir#Llenguatge, lingüística, literatura

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Novel%C2%B7la»