Gustave Flaubert

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gustave Flaubert
Naixement 12 de desembre de 1821
Rouen
Defunció 8 de maig de 1880 (als 58 anys)
Croisset

Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, 8 de maig de 1880) és un escriptor francès de reconeguda influència.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era el segon fill d'Achille Cléophas Flaubert (1784-1846), cirurgià molt ocupat de l'hospital de Rouen, França, i d'Anne Justine 1793-1872). Va estudiar sense entusiasme al Collège Royal i després a l'institut de la seva ciutat natal, a partir de l'any 1832. El primer esdeveniment que cal tenir en compte en la seva biografia és la trobada a Trouville-sur-Mer, durant l'estiu de 1836 amb Élisa Schlésinger, per qui sentirà tota la vida una profunda passió (sembla que aquest encontre seria la base de l'escena entre Frédéric Moreau i Madame Arnoux a L'educació sentimental). Amb bona fortuna en el sorteig, escapa del servei militar i emprèn, el 1841, la carrera de dret sense gaire convicció. El gener de 1844, deixa els estudis per culpa de les seves primeres crisis nervioses i, el mes de juny del mateix any, s'instal·la a Croisset (Alta Normandia), a la riba del riu Sena. En aquest període comença a escriure (narracions breus i una primera versió de L'educació sentimental). El 1846 moren primer el seu pare i després la seva germana (dos mesos després de donar a llum: Flaubert pren la neboda al seu càrrec).

A París assisteix a la Revolució de 1848, amb la qual és molt crític. Entre maig de 1848 i setembre de 1849 redacta una primera versió de La temptació de Sant Antoni. Entre els anys 1849 i 1852 fa un llarg viatge a l'Orient amb Maxime du Camp, en el transcurs del qual visita, entre altres indrets, Egipte, Jerusalem, Istanbul i Itàlia. A més dels viatges, és un home esportista: practica la natació, l'esgrima, l'equitació i la cacera.

L'estiu de 1851 Flaubert emprèn la redacció de Madame Bovary, la qual s'allargarà durant 56 mesos. No obstant això, durant el Segon Imperi, freqüenta els salons parisencs més influents, com el de Madame de Loynes (de qui es va enamorar) on coneixerà, per exemple, George Sand. A finals de l'any 1856 apareix Madame Bovary en una revista i, l'abril de 1857, es publica com a llibre, cosa que genera un procés amb l'acusació d'atemptar contra la moral. Flaubert queda declarat innocent, a diferència de Baudelaire perseguit pel mateix tribunal i per les mateixes raons amb motiu del recull de poesia Les Fleurs du Mal, també publicat el 1857. En publicar-se Madame Bovary, s'inicia la correspondència entre Flaubert i Marie-Sophie Leroyer de Chantepie, dona de lletres resident a Angers i dedicada als pobres.

L'1 de setembre de 1857, Flaubert es posa a escriure Salammbô i, per a fer-ho, viatja a Cartago entre abril i juny de 1858 per documentar-se. La novel·la es publica el 1862.

El 1864, comença la redacció de L'educació sentimental, que es publicaria el novembre de 1869.

El 6 d'abril de 1872, mor la mare de Flaubert. En aquesta època, pateix problemes financers i de salut, per causa de malalties nervioses. Tanmateix, publica, el 1874, La temptació de Sant Antoni. La producció literaria continua amb Tres contes l'abril de 1877 ("Un cor simple", "La llegenda de Sant Julià l'Hospitaler" i "Herodias").

De 1877 a 1880, escriu Bouvard i Pécuchet, que havia encetat el 1872-1874. Per desgràcia, la mort se l'endu el 8 de maig de 1880, a Canteleu, al petit poblet anomenat Croisset. Bouvard i Pécuchet es publica, de tota manera, pòstumament el 1881.

Obra[modifica | modifica el codi]

Retrat per Eugène Giraud.

Flaubert és contemporani de Baudelaire i, com el poeta de Les flors del mal, ocupa una posició cabdal en la literatura del segle XIX. En la seva època criticat (per raons morals) i admirat (per la força literaria), avui se'ns mostra com un dels novel·listes més importants del seu temps, sobretot gràcies a Madame Bovary i a L'educació sentimental. Troba el seu lloc entre la generació romàntica (StendhalBalzac) i la generació realista i naturalista (ZolaMaupassant, que considerava Flaubert el seu mestre). La seva àmplia correspondència amb Louise Colet, George Sand i altres resulta d'un gran interès humà i literari. Curós amb el realisme, es preocupava també de l'estètica, cosa que motivava una llarga feina d'elaboració de cada obra (provava oralment cadascun dels seus texts).

En català, ha estat traduït per Ramon Xuriguera, Joan Sales, Lluís Maria Todó i Jordi Llovet.

Obres destacades[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]