Beirut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Beirut (grup)».
transliterat Bayrūt,
francès Beyrouth
بيروت
Escut de Beirut
(En detall)
Localització
Beirut situat respecte Líban
Beirut
Localització de Beirut al Líban
Beirutcity.jpg
Estat
• Regió
Líban Líban
Beirut
Superfície 85 km²
Altitud 30 msnm
Població (2007)
  • Densitat
1.250.000 hab.
14.705,88 hab/km²
Coordenades 33° 53′ 13″ N, 35° 30′ 47″ E / 33.88694°N,35.51306°E / 33.88694; 35.51306Coord.: 33° 53′ 13″ N, 35° 30′ 47″ E / 33.88694°N,35.51306°E / 33.88694; 35.51306
Zona horària +3
Ciutats agermanades Líbia Trípoli (Líbia)

Argentina Buenos Aires, Argentina
França París, França
Armènia Erevan, Armènia
Estats Units Los Angeles, Estats Units
Brasil Vitòria (Brasil)
Brasil São Paulo (Brasil)
Brasil Rio de Janeiro (Brasil)
Veneçuela Maracaibo, Veneçuela
Canadà Mont-real (Canadà)
Xipre Nicòsia, Xipre
Egipte El Caire, Egipte
Grècia Atenes, Grècia
Turquia Istanbul, Turquia
Emirats Àrabs Units Dubai, Emirats Àrabs Units
Iran Isfahan, Iran
Austràlia Sydney, Austràlia
Uruguai Montevideo, Uruguai

Web

Beirut és la capital del Líban, del qual és la ciutat més gran i port principal. Beirut té una població d'uns 1,8 milions de persones (2,1 afegint-hi suburbis), i és el centre comercial, bancari i financer de la regió. Malgrat una diversitat religiosa inusual a l'Orient Mitjà, amb convivència de cristians (maronites, ortodoxos grecs, ortodoxos armenis, catòlics armenis, catòlics romans, protestants), musulmans (sunnites i xiïtes), jueus i drusos, la ciutat es veié dividida entre un cantó est cristià i un oest musulmà amb l'esclat de la guerra civil el 1975. La majoria de jueus en fugiren.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu nom original fou beerot, paraula hebrea plural de beer, que vol dir pou.[1] [2] El lloc fou habitat a la prehistòria i s'han trobat restes de les cultures Acheuliana i Leval·loisiana[3][4] a més de restes d'altres períodes.[5]

A les cartes d'Amarna s'esmenta en aquest lloc un port de nom Beruta (segle XIV aC) però totalment enfosquida per Biblos.[6] Va seguir la història de Fenícia passant per les mans d'Egipte, Assíria, Babilònia, i l'Imperi Persa. Llavors era coneguda com a Berytos. Alexandre el Gran va conquerir aquest imperi i en la seva partició va pertànyer generalment a Egipte fins que el 200, Antíoc III el Gran la va unir a l'Imperi Selèucida. El 140 aC fou destruïda per Diodot Trifó en la seva lluita contra Antíoc VII Sidetes, però fou reconstruïda i per un temps es va dir Laodicea de Canaan o Laodicea de Fenícia (Λαοδικεια ή του Φοινίκη). Va passar als romans el 64 aC i se l'anomena llavors Berytus. Agripa la va conquerir per August en la guerra contra Marc Antoni i els romans la va reconstruir de manera més regular i fou poblada per veterans de la Legio V Macedonica i Legio III Galica. L'any 14 aC fou declarada colònia (Colonia Iulia Augusta Felix Berytus).[7][8][9] Herodes hi va residir algun temps i era un centre administratiu, comercial i cultural[7] amb una universitat on destacava especialment l'ensenyament del dret, escola especialment famosa a partir del segle III[10] amb Papinià i Ulpià; aquesta escola després va participar destacadament a les constitucions imperials sota Justinià I. Sota l'imperi es van construir aqüeductes a la vall del Magores (Magoras, modern Nahr Bayrut) ja que la ciutat mancava d'aigua. Les monedes de Beirut recuperades (del segle I) portaven el cap de la deessa de la fortuna Tica i a l'altre costat el símbol de la ciutat, un dofí i un ancora. Un bisbat hi fou establert al segle IV.

Un terratrèmol seguit de tsunami del juliol del 551 amb uns 30000 morts[4][7][11] va obligar a portar l'escola de dret a Sidó.[12] Saida (Sidon)], Ikama. Els morts a tota Fenícia foren uns 250.000[8]

Beirut amb el Mont Sannine al fons, 1910

Beirut fou conquerida pels àrabs de Abu Ubayda el 635.[13][8] Fou repoblada amb colons procedents de Pèrsia per orde del califa Muawiya I. En aquest primers segles del islam era considerat un ribat i el sant imam de Síria al-Awzai s'hi va instal·lar el 774.

Fou reconquerida pels bizantins dirigits per Joan Tzimisces el 975, però aviat fou ocupada pels fatimites. La ciutat estava fortificada i depenia del djund de Damasc. El 1099 els croats hi van agafar provisions però no la van ocupar fins al 1110 quan Balduí I de Jerusalem i Bertran de Sant Geli s'hi van presentar i la van assetjar, podent ocupar-la amb l'ajut de vaixells de Pisa i Gènova (13 de maig). El primer bisbe llatí, Balduí de Boulogne, fou nomenat el 1112, sufragani del patriarca de Jerusalem (el bisbat grec antic depenia d'Antioquia). Els cavallers Hospitalaris van construir l'església de Sant Joan Baptista (després fou la mesquita al-Umari). L'agost de 1182 fou atacada sense èxit per Saladí; la va atacar altre cop l'agost de 1187 i aquesta vegada la va ocupar per capitulació. El setembre de 1197 fou atacada per Amaury de Lusignan i la guarnició aiúbida va fugir sent ocupada fàcilment. Els Ibelin, que la van dominar, li van donar un gran prestigi. El 1231 la ciutat (però no el castell) fou ocupat per Riccardo Filanghiari per compte de l'emperador Frederic II.

A partir de l'ascens dels mamelucs a Egipte (després del 1250) els senyors de Beirut van haver de tractar amb ells per mantenir la independència. El 1269 Bàybars I li va garantir la pau i el 1285 Qalàwun li va concedir una treva; però el 22 de juliol de 1291 fou ocupada per l'emir Sandjar al-Shudja que venia de Damasc, en nom del sultà al-Malik al-Ashraf Khalil. Va esdevenir wilaya del djund de Damasc; el seu governador era un amir tabalkhana. Al segle XIV els mercaders catalans, venecians i genovesos van provocar conflictes. Al segle XV era un dels principals ports freqüentats pels occidentals.

El 1516 va passar als otomans. Sota aquestos Beirut fou governada per emirs drusoa[14] un dels quals fou el famós Fakhr al-Din (1595-1634), que la va fortificar.[15] A la meitat del segle XVIII era la principal ciutat de la costa del Llevant. El 1763 els otomans van annexionar la ciutat i en el marc de la guerra contra Rússia fou bombardejada més d'una vegada i finalment ocupada pels russos l'octubre de 1773 i fins al febrer de 1774. La població va baixar a deu mil persones, decadència que no va poder evitar el hàbil Bashir II Shihab el Gran (1788-1850). El 1831 fou ocupada pels egipcis[16] i el 1840 bombardejada per una flota austro-anglo-otomana.

Fitxer:BeirutAlOmari.jpg
Mesquita construïda al segle XXI

El 1860 les matances de cristians a Síria van portar una gran onada de refugiats a la ciutat que va començar a prosperar passant aviat dels 20.000 habitants, molts cristians. El 1888 va esdevenir capital d'una wilaya[17] que incloïa els sandjaks de Latàquia, Trípoli del Líban, Beirut, Akka i la Bekaa.[2] El comerç i la cultura es van desenvolupar. Un nou port es va construir per enginyers francesos entre 1893 i 1894 i es van construir també línies fèrries. La població el 1911 era de 36.000 musulmans, 77.000 cristians, 2.500 jueus, 400 drusos i 4.100 estrangers.

Ocupada pels francesos el 1919, fou part del mandat francès del Gran Líban i seu de l'alt Comissari francès pels estats del Llevant (1920-1943), i després capital d'una república independent associada a França (1943-1946) fins a la independència definitiva el 1946. En endavant va començar a predominar la població àrab que ja era majoria el 1958.

El 1975 va esclatar la guerra civil libanesa[18][19] i durant gran part d'aquesta la ciutat va quedar dividida entre la part occidental de majoria musulmana, i l'oriental de majoria cristiana maronita.[20] El 1983 les casernes d'americans i francesos foren bombardejades[21][22][23] i van morir 302 persones. La incursió israeliana, que va acabar amb la matança de Sabra i Xatila de palestins per jueus i cristians als campaments de refugiats de en aquestes localitat, van acabar de destruir la ciutat.

La guerra va acabar el 1990 i Beirut va començar a ser reconstruïda. El 2006 ja tornava a ser un centre comercial i turístic de l'Orient Mitjà però ara per darrere de Dubai i fins i tot de Xipre. La reconstrucció l'havia dirigit una empresa anomenada "Solidere", establerta el 1994 per Rafik Hariri que va entrar aviat en política i va arribar a primer ministre. El seu assassinat el 2005 a Beirut va causar un gran impacte i quasi va reiniciar una guerra civil.[24] [25][26] Més de mig milió de persones es van manifestar en contra però la manifestació de l'oposició fou també molt nombrosa.[27][28] La manifestació fou anomenada Revolució del Cedre.[29] Les tropes sirianes, que havien arribat a Beirut com a forces de pacificació durant la guerra civil, foren retirades de Beirut el 26 d'abril del 2005[30] Ambdós països restabliren relacions diplomàtiques de nou el 15 d'octubre del 2008.[31]

El 2006 fou damnada seriosament pels atacs aeris israelites. El 2008 per dues vegades s'hi produïren xocs armats a Beirut entre seguidors del govern (hereu d'Hariri) i l'oposició. L'exèrcit va haver d'agafar el control de la capital.

Personatges il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. History - Beirut, 999Beirut
  2. Under Beirut's Rubble, Remnants of 5,000 Years of Civilization, The New York Times
  3. 4,0 4,1 Profile of Lebanon: History Lebanese Embassy of the U.S.
  4. Research Projects - History and Archeology, American University of Beirut (AUB)
  5. Phoenicia in Encyclopaedia Biblica, Case Western Reserve University
  6. 7,0 7,1 7,2 About Beirut and Downtown Beirut, DownTownBeirut.com. Retrieved November 17th, 2007
  7. 8,0 8,1 8,2 Beirut Travel Information, Lonely Planet
  8. Czech excavations in Beirut, Martyrs' Square, Institute for Classical Archaeology>
  9. Beirut, Britannica.com
  10. History of Phoenicia, fullbooks.com. Retrieved November 17th, 2007
  11. Saida (Sidon)
  12. Beirut, Britannica.com
  13. Druze History, DHF Druze Heritage Foundation
  14. Beirut, Jrank.org
  15. Corpus Inscriptionum Arabicarum Palaestinae, per Moshe Sharon
  16. Modern Beirut, Macalester College
  17. An Alternate Alternative History, Foreign Policy
  18. Dancing in the street, The Independent
  19. Lebanon (Civil War 1975–1992, Global Security
  20. Terrorism - Terrorist Attacks Chronology, CDI Terrorism Project
  21. Frontline: Target America: Terrorist Attacks on Americans, 1979–1988, PBS.org
  22. Historical Fact: Bombing of marine barracks, October 23, 1983, lebaneseforces.com
  23. «Cedar Revolution - Wikipedia, the free encyclopedia»., Wikipedia
  24. History of Lebanon (The Cedar Revolution), LGIC. Retrieved November 19th, 2007
  25. Watch - The Cedar Revolution, The Winds of Change. Retrieved November 19th, 2007
  26. 'Record' protest held in Beirut, BBC News
  27. From Hopeful To Helpless At a Protest In Lebanon, Washingtonpost.com
  28. Hariri sister calls for justice, CNN International
  29. On This Day - 26 April, BBC.co.uk
  30. «Syria and Lebanon to establish diplomatic relations» (en anglès). The Guardian, 14/10/2008. [Consulta: 11/3/2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]