Marc Antoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Marc Antoni (desambiguació)».
Bust de Marc Antoni.

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (M·ANTONIVS·M·F·M·N) (Roma, 20'd abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Brut va refusar lliurar. Quan Marc Antoni va travessar el Rubicó a finals d'any, Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, que fou assetjada per Antoni. A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa als que acompanyava Octavi (August); Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cònsols van morir en combat, el govern va tornar a Brut perquè el senat no volia donar a Octavi cap més poder.

Marc Antoni i Octavià perseguiren als complotats en el seu assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.[1]

Marc Antoni es va aliar amb Octavi i Lèpid per formar el Segon Triumvirat (43-33 aC). El triumvirat es va dissoldre l'any 33 aC i, apartat Lèpid de l'escena, les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a una oberta guerra civil l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114.