Marc Antoni
Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (M·ANTONIVS·M·F·M·N) (Roma, 20'd abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.
Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Brut va refusar lliurar. Quant Marc Antoni va creuar el Rubicó a finals d'any, Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, que fou assetjada per Antoni. A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa als que acompanyava Octavi (August); Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cònsols van morir en combat, el govern va tornar a Brut ja que el senat no volia donar a Octavi cap més poder.
Marc Antoni i Octavià perseguiren als complotats en el seu assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.[1]
Marc Antoni es va aliar amb Octavi i Lèpid per formar el Segon Triumvirat (43-33 aC). El triumvirat es va dissoldre l'any 33 aC i, apartat Lèpid de l'escena, les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a una oberta guerra civil l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc Antoni |
Referències [modifica]
- ↑ Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114.
  |
Açò és un esborrany sobre l'Antiga Roma. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
