Marc Antoni

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Marc Antoni (desambiguació)».
Marc Antoni
Marc Antoni
Bust de Marc Antoni conservat als Museus Vaticans

Mandat
27 de novembre de 43 aC – 31 de desembre de 33 aC
Juntament amb Octavi i Marc Emili Lèpid

Mandat
1 de gener del 34 aC – 31 de desembre del 34 aC
Juntament amb Luci Escriboni Libó

Mandat
1 de gener del 44 aC – 31 de desembre del 44 aC
Juntament amb Juli Cèsar

Mandat
1 de gener del 49 aC – 7 de gener del 49 aC

Naixement 14 de gener de 83 aC
Roma
Mort 1 d'agost del 30 aC (als 53 anys)
Alexandria (Província romana d'Egipte)
Parella Fúlvia (46-40aC)
Octàvia Menor (40-32aC)
Cleòpatra (32-30aC)
Marc Antoni
Lleialtat: República romana
Arma/servei: Exèrcit romà
Anys de servei: 54 - 30 aC
Rang: Procònsol
Batalles/guerres: * Guerra de les Gàl·lies

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius[Nota 1] (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Va ser un important col·laborador de Juli Cèsar, com a comandant militar i administrador durant la Guerra de les Gàl·lies i la subseqüent Segona guerra civil romana. Cèsar el va nomenar administrador d'Itàlia mentre ell eliminava els seus oponents polítics a Grècia, el nord d'Àfrica i Hispània. Després de l'assassinat de Juli Cèsar, Brut va passar a la Gàl·lia Cisalpina, província que fou obtinguda per Marc Antoni per decisió del senat romà, i que Brut va refusar lliurar. Quan Marc Antoni va travessar el Rubicó a finals d'any, Brut no li va fer front i es va tancar a Mutina, que fou assetjada per Antoni. A l'abril del 43 aC encara resistia a Mutina quan el setge fou aixecat pels cònsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa als que acompanyava Octavi; Marc Antoni fou derrotat i va fugir creuant els Alps i com que els dos cònsols van morir en combat, el govern va tornar a Brut perquè el senat no volia donar a Octavi cap més poder.

Marc Antoni i Octavi perseguiren als complotats en el seu assassinat i els derrotaren a Macedònia en la batalla de Filipos.[1]

Marc Antoni es va aliar amb Octavi i Lèpid per formar el Segon Triumvirat (43-33 aC). Marc Antoni va assolir el govern de les províncies orientals, inclosa Egipte i el comandament de les tropes que lluitaven en les Guerres Pàrtiques. Les relacions dins d'aquesta aliança es van anar enverinant a mesura que els seus membres anhelaven més poder i però van semblar estabilitzar-se amb el matrimoni de Marc Antoni i Octàvia, la germana d'August, malgrat que mantenia una relació sentimental amb Cleòpatra. Lèpid va ser expulsat del govern l'any 36 aC i el Triumvirat es va trencar definitivament el 33 aC. Les dissensions entre Octavi i Marc Antoni van donar lloc a la Tercera guerra civil romana l'any 31 aC; Marc Antoni, aliat amb la reina Cleòpatra VII d'Egipte, va ser finalment derrotat en la batalla d'Àccium l'any 31 aC, després de la qual, a la seva tornada a Alexandria, es va suïcidar.

Després de la mort de Marc Antoni, Octavi quedava com l'únic líder de la República Romana, fet pel qual va adoptar el títol d'August i va regnar com el primer Emperador romà.

Ancestres[modifica | modifica el codi]

Marc Antoni tenia el següent arbre genealògic:

En la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Literatura[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un personatge molt popular que ha aparegut en una vuitantena de pel·lícules i sèries des de principis del segle XX.[2]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El nom complet és Marcus Antonius Marci Filius Marci Nepos és a dir "Marc Antoni fill de Marc i nét de Marc"

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rollin, Charles; Crevier, Jean Baptiste Louis. The Roman history from the foundation of Rome to the battle of Actium (en anglès). J. and P. Knapton, 1750, p.114. 
  2. «Marc Antony (Character)». Internet Movie Database. [Consulta: 6 octubre 2014].