Publi Corneli Dolabel·la (cònsol 44 aC)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Publi Corneli Dolabel·la (llatí: Publius Cornelius Dolabella) fou un magistrat romà, probablement fill del pretor urbà del 67 aC Publi Corneli Dolabel·la i el més destacat general de la família Dolabel·la.[1] Va néixer vers el 70 aC. Fou considerat l'home més llibertí del seu temps i a la seva joventut fou culpable de moltes ofenses. Aquestes el van posar en perill i Ciceró el va haver de salvar més d'una vegada assumint la seva defensa.

Matrimoni amb Túl·lia[modifica | modifica el codi]

El 51 aC fou nomenat membre del col·legi de quindecimviri i el 50 aC va acusar a Appi Claudi de violar els drets del poble. Appi volia ser defensat per Ciceró i per evitar-ho Dolabel·la va voler casar-se amb Túlia, la filla de Ciceró, tot i que no havia repudiat encara la seva dona; així durant el judici fou abandonat per aquesta esposa, Fàbia. La dona de Ciceró acceptava el matrimoni de la filla per raons concretes i finalment el casament es va concertar i celebrar encara que Ciceró es va fer el ronsejaire fins al final.[2]

Mentrestant Appi Claudi fou absolt. Després Ciceró parla del seu gendre amb admiració i estimació. Però Dolabel·la estava carregat de deutes i el 49 aC es va veure obligat, pressionat pels seus creditors, a buscar refugi en el camp de Juli Cèsar. Aquest va marxar a Hispània per lluitar contra els pompeians i el va enviar amb una flota a la mar Adriàtica, però no va fer cap acció de mèrit. Després de la batalla de Farsàlia, Dolabel·la va tornar a Roma, però no va obtenir recompensa de Cèsar per poder fer front als seus deutes, a decepció seva, i les reclamacions van continuar.[3]En dos anys Túlia va quedar prenyada dues vegades i va tenir dos fills, però va abandonar al marit quan esperava el segon.[4]

Adopció per plebeus[modifica | modifica el codi]

Per obtenir el tribunat de la plebs es va fer adoptar per una família plebea, els Lèntul. Gneu Lèntul Vàtia el va adoptar i alguna vegada fou anomenat Gneu Lèntul Dolabel·la. Així el 48 aC va obtenir el tribunat i va presentar una rogatio per cancel·lar els deutes i altres mesures similars però els seus col·legues Asini i Trebel·li es van oposar a la llei i es van produir enfrontaments entre els dos bàndols.[5][6] Marc Antoni deixat a Roma per Cèsar, no va prendre cap mesura enèrgica fins que es va assabentar que la seva dona, Antònia, tenia un afer amb Dolabel·la.[7] Aquest va insistir en la rogatio i la va sotmetre a votació i van esclatar a la ciutat seriosos disturbis en els què els partidaris de Dolabel·la van portar la pitjor part. En tornar Cèsar a Roma a la tardor, va desaprovar les accions de Dolabel·la però no va prendre cap mesura, però en acabar el seu tribunat el va enviar a Àfrica i més tard a Hispània per fer campanya contra els pompeians, i en la darrera campanya fou ferit a la Batalla de Munda.

Cònsol[modifica | modifica el codi]

Cèsar li va prometre el consolat per l'any 44 aC (tenia llavors 25 anys) tot i que no havia estat encara pretor, però després no va complir la promesa i va agafar el consolat per a si mateix tot i que al marxar en campanya contra els parts, va prometre a Dolabel·la el consolat per absència; però Marc Antoni, que era àugur, es va oposar a aquest nomenament i abans que el senat pogués prendre una decisió Cèsar fou assassinat pels idus de març.[8] El mateix dia de la mort, Dolabel·la va prendre possessió dels atributs consulars i es va aliar als assassins, obtenint així la confirmació del càrrec. El seu sogre Ciceró es va alegrar d’aquests suposats sentiments republicans de Dolabel·la, el qual va fer fins i tot destruir un altar que s’havia aixecat dedicat a Cèsar.[9]

Antoni se’n va desempallegar donant-li el govern de Síria i el comandament contra els parts com a cònsol, però com que Cassi també reclamava la província de Síria,[10] Dolabel·la va restar a Roma quasi tot l’any i finalment va sortir cap a Síria passant per Grècia, Macedònia, Tràcia i Àsia, per poder fer exaccions durant el camí i refer la seva fortuna.[11]

Enemic públic[modifica | modifica el codi]

A Esmirna li fou negada l'entrada per Gai Treboni, un dels assassins de Cèsar, que era procònsol d’Àsia. Llavors va voler anar a Efes i fou escortat per Treboni, però quan l’escorta se’n va anar, Dolabel·la va tornar a Esmirna de nit i se’n va apoderar; Treboni fou assassinat al seu llit (febrer del 43 aC) o,[12] segons Ciceró, fou torturat dos dies fins a la mort. Dolabel·la va començar a extorsionar als ciutadans de la província. Quan els fets es van conèixer a Roma fou declarat fora de la llei i enemic públic.

Cassi, que havia arribat mentrestant a Àsia, li va fer la guerra i li va ocupar Laodicea, que una mica abans havia estat ocupada pels homes de Dolabel·la. Aquest, al veure’s perdut, va ordenar als seus homes de matar-lo (43 aC).[13]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29.1
  2. Ciceró, "Ad Familiares", VIII, 6
  3. Roddaz, 2000, p. 796.
  4. Ciceró, "Ad Familiares", VI, 18
  5. Cassi Dió "Història de Roma" XLII.29-32
  6. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 9
  7. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 10
  8. Plutarc, "Vides paral·leles: Antoni", 11
  9. Cassi Dió "Història de Roma" XLIV.53
  10. Cassi Dió "Història de Roma" XLV.15
  11. Apià, "Guerres civils", III, 7-8
  12. Apià, "Guerres civils", III, 26-29
  13. Cassi Dió "Història de Roma" XLVII.30-78

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Roddaz, Jean-Michel. "Histoire romaine des origines à Auguste". François Hinard, 2000. ISBN 978-2213031941.