Plutarc de Queronea
Luci Mestri Plutarc (en grec: Πλούταρχος; c. 46 - c. 120)[1] va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. És conegut sobretot per la seva col·lecció de biografies de personatges grecs i romans titulada “Vides paral·leles”.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer cap al 46 a Queronea, ciutat de Beòcia a unes vint milles del santuari de Delfos; el nom del seu pare era Autòbol. Ens els anys 66 i 67 va estudiar amb Ammoni a l'Acadèmia d'Atenes, ciutat per la qual sempre va sentir una gran admiració. Sembla que es va casar i que el nom de la seva muller era Timoxena, amb la qual va tenir com a mínim dos fills, Autòbul i Plutarc, però no hi ha una certesa absoluta sobre aquestes relacions.
Va viure la major part de la seva vida a la seva ciutat natal, on va exercir de magistrat (va ser arcont de la ciutat, possiblement en més d'una ocasió) i d'ambaixador en diferents missions diplomàtiques: va realitzar viatges a Egipte i a Roma, on va exercir de professor de filosofia en temps de l'emperador Domicià. Allí va conèixer personatges influents, com l'ex-cònsol L. Mestri Florus, que el va ajudar a aconseguir la ciutadania romana i del qual va adoptar el nom en senyal d'agraïment, i el príncep Filopap de Commagena. Va ser un creient fidel dels antics déus, i l'any 90 va ser nomenat sacerdot de Delfos; tot i que no sembla que hi dediques molt de temps, els ciutadans de Delfos i Queronea li van dedicar un bust al mateix santuari. No és segur que exercís de procurador d'Il·líria sota Trajà (com afirma la Suda, ni d'Acaia sota Adrià.
Es desconeix la data exacta de la seva mort però va ser entre els anys 119 i 127.
Obres [modifica]
Plutarc va ser un escriptor prolífic, un polígraf, tal i com afirma la Suda. L'anomenat Catàleg de Làmpries, obra d'un autor desconegut dels segles III i IV dC però atribuïda a un fill de Plutarc, recull un total de 22 títols, dels quals només se'n conserven 83, repartits en 87 llibres, i fragments d'uns altres 15. Si s'hi sumen les 18 obres conservades que no són citades al Catàleg i unes altres 15, de les quals es tenen referències, donen un total de 260 obres, 250 de les quals semblen autèntiques.
L'obra plutarquiana es divideix en dos grans blocs:
- Vides paral·leles: una col·lecció de biografies de personatges grecs i romans, escrites amb intenció didàctica, més que no pas històrica.
- Obres morals (Moralia): una col·lecció de tractats de temàtica diversa.
Fonts usades per Plutarc [modifica]
- Andron d'Halicarnàs (Ἄνδρων), historiador grec, és esmentat per Plutarc en combinació amb un tal Hel·lànic.[2]
- Apol·lotemis (Apollothemis) fou un historiador grec que Plutarc va utilitzar per la seva biografia de Licurg.[3]
Referències [modifica]
- ↑ «Plutarc de Queronea». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. I pàg. 173 Andronicus of Halicarnasus [Consulta: 18/9/2009].
- ↑ Smith, William (ed.). A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology (en anglès). Boston: Little, Brown and Co., 1867, p. Vol. I pàg. 247 APOLLO'THEMIS [Consulta: 18/9/2009].
Enllaços externs [modifica]
- Els Deu Mil i Vida d'Artaxerxes de Plutarc i Xenofont respectivament, traduccions al català de Carles Riba, a Manybooks.com (via Projecte Gutenberg).
