Domicià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Domicià.

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96). Fill petit de Vespasià i de Domitila, germà i successor de Tit. Domicià era bisexual. Havia rebut el títol de Cèsar, hereu de l'imperi, el desembre del 69, alhora que el seu germà, encara que només ell estava present a Roma, amb el seu oncle Flavi Sabí, que morí en l'incendi del Capitoli. Fou proclamat Princeps Iuventutis (Príncep de la Joventut), títol que conservà inclús després de la mort del seu pare el 79.

Amb Domicià, el Senat romà va intentar que els seus membres quedessin sostrets al judici de l'emperador. Per això Domicià es va fer nomenar censor perpetu, ja que era el censor el qui determinava la composició del Senat (Claudi havia restablert les atribucions de la Censura al principi del seu govern). Les relacions amb el Senat van empitjorar, i l'hostilitat manifesta i permanent d'aquest cos cap a l'emperador va irritar Domicià, de caràcter recelós, orgullós i violent.

Va augmentar la paga dels legionaris, que va passar de 9 auris a 12 auris, cosa que, unida a les despeses en obres públiques dels seus antecessors i d'ell mateix, va desequilibrar les finances. Per això es va tornar de nou a la pràctica de fer-se instituir hereu pels rics i a la venda de càrrecs. Es va aplicar de nou la llei De Majestatis sobre ofenses a la persona de l'emperador, que feia anys que no s'aplicava, per confiscar els béns als condemnats. Malgrat tot, els impostos no van augmentar ni es van incrementar les exaccions.

La tensió amb el Senat romà va pujar de to; després d'una primera conspiració a la tardor de l'any 87, un general d'origen senatorial es va rebel·lar en la Germània Superior, però no va obtenir suports suficients.

L'any 92 Domicià va ordenar l'expulsió de tots els filòsofs per considerar-los subversius, i altres persecucions es van produir entre el 93 i el 96.

Va suprimir les Sportula i va tornar als àpats oferts al poble regularment. Va prohibir castrar els homes i va fixar un preu menor als eunucs que es venguessin. Va prohibir plantar a Itàlia noves vinyes, per excés de vinya i manca de blat, i a les províncies sols va permetre que subsistissin la meitat de les vinyes existents, si bé aquesta ordre va ser abandonada abans de complir-se. Va obligar els governadors provincials a una administració recta i justa. Va prohibir a les dones deshonrades l'ús de lliteres i les va privar del dret de rebre herències o llegats. Va castigar severament els incestos de les vestals (costum iniciat amb el seu pare), primer amb la mort, i després amb el suplici de ser enterrades vives. Va anul·lar els deutes amb una antiguitat superior a cinc anys, excepte si eren reclamats en el mateix any d'aquesta normativa, però si el reclamant perdia el cas, seria condemnat a la pena de desterrament. Va legalitzar l'ocupació de terres i les va convertir en propietat per dret de prescripció, encara que una part de les terres ocupades havien estat ja arrabassades per l'Estat per lliurar-les als veterans.

Durant el seu regnat, el mes de setembre va ser anomenat mes de Germànic (nom que havia adoptat l'emperador) i el mes d'octubre va ser anomenat mes de Domicià.

Va instituir els anomenats Agon Capitolinus o Jocs Capitolins, semblants als Jocs Olímpics, amb una freqüència quinquennal.

Va ser assassinat en una conspiració de la qual formaven part els dos prefectes del Pretori (Titus Petroni Segon i Tit Flavi Norbà) i diversos dels seus familiars (18 d'agost del 96). El Senat va designar emperador al vell senador i jurista Marc Cocceu Nerva.

Precedit per:
Tit

Emperador de Roma

Succeït per:
Nerva


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domitian