Flavi Juli Constant
De Viquipèdia
Flavi Juli Constant o Constanç (Flavius Julius Constans 320-350), fou emperador romà del 337 al 350. Era el tercer fill de Constantí el Gran i Fausta. Es distingeix també com a Constant I
Fou nomenat Cèsar el 333, i se li va confiar el govern d'Itàlia, Il·líria i Àfrica el 335 sota regència del seu germà gran Constantí II. El 337, a la mort del seu pare, fou nomenat August. El 340 es va enfrontar amb son germà que no volia deixar la regència i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les províncies que aquest governava i va dominar sobre tot l'Imperi Romà d'Occident, però aviat va deixar els afers d'estat en mans de ministres.
El 350 es va rebel·lar el general, probablement d'origen bàrbar, Magnenci a Autun i es va fer proclamar August. Constant assabentat de què s'havien enviat emissaris per matar-lo (350) va acudir a combatre'l, però les seves tropes es van passar al rebel, i va fugir corrent cap als Pirineus essent capturat prop d'Helena, antiga Iliberris i actual Elna (a la Catalunya del Nord) per la cavalleria de Magnenci i executat. Tenia 30 anys i en portava 13 governant. Va morir sense deixar fills.
| Precedit per: Constantí I |
Co-emperador romà d'occident conjuntament amb Constantí II i Constanci II Des de l'any 337 al 350† |
Succeït per: Constanci II |
