Flavi Juli Constant

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant o Constanç (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350. Era el tercer fill de Constantí el Gran i Fausta. Es distingeix també com a Constant I.

Fou nomenat Cèsar el 333, i se li va confiar el govern d'Itàlia, Il·líria i Àfrica el 335 sota regència del seu germà gran Constantí II. El 337, a la mort del seu pare, fou nomenat August. El 340 es va enfrontar amb el seu germà, que no volia deixar la regència i el va derrotar i matar, i llavors es va apoderar de les províncies que aquest governava i va dominar sobre tot l'Imperi Romà d'Occident, però aviat va deixar els afers d'estat en mans de ministres.

El 343 va visitar Britània.

El 350 es va rebel·lar el general, probablement d'origen bàrbar, Magnenci a Autun i es va fer proclamar August. Constant, assabentat que s'havien enviat emissaris per matar-lo (350), va acudir a combatre'l, però les seves tropes es van passar al rebel, i va fugir corrent cap als Pirineus essent capturat prop d'Helena, antiga Iliberris i actual Elna (a la Catalunya del Nord) per la cavalleria de Magnenci i executat. Tenia 30 anys i en portava 13 governant. Va morir sense deixar fills.


Precedit per:
Constantí I
Co-emperador romà d'occident conjuntament amb Constantí II i Constanci II
Des de l'any 337 al 350
Succeït per:
Constanci II
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Flavi Juli Constant Modifica l'enllaç a Wikidata