Basilisc (emperador)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Solidus dedicat a Basilisc

Basilisc (Basiliscus) fou un emperador romà oriental (475-476). Era germà de l'emperadriu Verina, esposa de Flavi Valeri Lleó (emperador 457-474), i fou aquest qui el va nomenar patrici i dux de Tràcia. A Tràcia va fer una victoriosa campanya contra els búlgars (463).

Campanya contra Genseric[modifica | modifica el codi]

El 468 va ser comandant en cap de l'expedició contra Cartago, capital del rei vàndal Genseric, campanya militar que van fer conjuntament forces de Lleó I, Procopi Antemi (emperador romà occidental) i Marcel·lí, emperador proclamat a Dalmàcia. Les forces del darrer van ocupar Sardenya mentre un exèrcit dirigit per Heracli d'Edessa desembarcava a la costa de Líbia, a l'est de Cartago, i avançava cap aquesta ciutat.

Forces combinades navals es van trobar a Sicília. Alguns historiadors donen dades exagerades sobre la composició de la flota; Cedrenus, que podria estar més a prop de la realitat diu que eren 1130 vaixells amb 100 homes cadascun.[1] La flota conjunta, sota la direcció de Basilisc, va desembarcar a Cap Bon quan ja Sardenya i Líbia estaven sota control. Genseric va demanar la pau i cinc dies de treva per pactar les condicions. Mentre es negociava Genseric va reunir la seva flota d'amagat, va atacar als romans per sorpresa i va obtenir una victòria total. Basilisc [2] va fugir i el seu lloctinent Joan (Joannes) va refusar la rendició a canvi de salvar la vida i amb l'armadura de ferro es va tirar al mar. La meitat dels vaixells romans foren destruïts o capturats i l'altra meitat van poder fugir.

Quan va arribar a Constantinoble Basilisc es va refugiar a Santa Sofia per escapar de la ira del poble, però després fou perdonat per l'emperador gràcies als bons oficis de la seva germana Verina i només fou desterrat a Heraclea de Tràcia.

Regnat[modifica | modifica el codi]

El 474, a la mort de Lleó, Basilisc i Verina van conspirar contra el seu successor, el feble Zenó, que fou deposat el 475. Verina va intentar col·locar en el tron al seu amant Prisc, però Basilisc, que encara tenia molta influència a l'exèrcit, es va imposar i es va proclamar emperador l'octubre o novembre del 475.

Basilisc va concedir el títol d'augusta a la seva esposa, Zenodida, i va nomenar "cèsar" al seu fill Marc, i ben aviat "august". Va afavorir l'heretgia dels eutiquians tot i les decisions del Concili de Calcedònia.

Disturbis seriosos a la ciutat de Constantinoble van provocar la destrucció de part de la ciutat i de la biblioteca de Constantinoble amb uns 120.000 llibres. La seva rapacitat i la falta d'unitat entre els seus partidaris va provocar la seva caiguda, accelerada per l'activitat de Zenó, de la seva dona l'emperadriu Ariadna, i d'altres.

El general Il·le (Illus), enviat per Basilisc contra Zenó, que ja havia reunit forces a Cilícia, es va passar al bàndol rebel i junts van marxar a Constantinoble. Basilisc fou sorprès a palau i detingut (juny o juliol del 476); va ser enviat com a presoner a Capadòcia amb la seva família (la dona i fills), probablement a la fortalesa de Cucusos on se'ls va deixar morir lentament de gana (hivern del 477 al 478).

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Gibbon, Edward. The Decline and Fall of the Roman Empire (en anglès). P. Fenelon Collier, 1901, p. 615. 
  2. Es discuteix si Basilisc havia estat subornat per Genseric


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Basilisc (emperador)