Maxenci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Bust de Maxenci situat al Museu Pushkin de Dresden (Alemanya).

Maxenci (Maxentius) de nom complet Marc Aureli Valeri Maxenci (Marcus Aurelius Valerius Maxentius) fou emperador romà del 306 al 312. Era fill de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar amb la filla de Galeri.

Pel seu caràcter indolent no fou inclòs en la divisió de l'Imperi que va seguir a l'abdicació del seu pare i de Dioclecià el 305. Els impostos eren molt elevats i el descontentament era important; a Roma el descontentament s'ampliava perquè Nicomèdia i Milà havien estat convertides en les residències dels augusts.

Maxenci es va posar al front del partit que ell anomenava els patriotes i va organitzar una conspiració amb homes de tots els rangs; una revolta va esclatar el 28 d'octubre del 306 i Maxenci fou proclamat sense gaire resistència emperador a Roma, amb el suport del senat, el poble i els soldats; Itàlia va secundar la capital; també Àfrica el va reconèixer.

Sever II (III), o Sever Flavi Valeri, a qui corresponien aquestes províncies , va marxar cap a Roma per sufocar la revolta, però les seves tropes van desertar quan el seu antic comandant, Maximià, va abandonar el seu retir a Lucània, a petició del seu fill, i va assumir altre cop la porpra. Sever es va haver de retirar cap a Ravenna perseguit per Maximià. Es podia haver defensat a Ravenna, molt difícil de conquerir, però, mal aconsellat, va decidir entregar-se al vencedor i demanar clemència; Maxenci i Maximià només li van concedir escollir la manera de morir (307).

Galeri va avançar llavors des d'Il·líria, però Maximià, amb el seu talent militar, va establir un sistema defensiu que va paralitzar el seu enemic; evacuats els camps i sense subministraments, avançava sense obstacle, però cada vegada més lluny de les seves línies, fins que es va considerar prudent fer ofertes de pau; aquestes foren rebutjades i llavors es va retirar.

Moneda romana amb l'efígie de Maxenci.

Maxenci es va desempallegar tan aviat com va poder del seu pare i llavors va enviar una expedició a Àfrica, on el governador Alexandre s'havia erigit en independent; les tropes de Maxenci van derrotar Alexandre (311) . El país fou arrasat i la mateixa Cartago, encara una ciutat esplèndida en aquesta època, fou escenari de les lluites i va quedar destruïda en part; després Maxenci va retornar a Roma per celebrar el triomf.

Llavors va decidir conquerir tot l'Occident i va declarar la guerra a Constantí I el Gran, al·legant el tractament donat al seu pare Maximià, i va marxar cap a la Gàl·lia amb dos-cents mil homes. Constantí va rebre la petició d'una part dels senadors de combatre Maxenci, que no era ben vist, i va creuar els Alps Cottis (Mont Cénis), va derrotar l'avantguarda de Maxenci a Torí i va entrar a Milà. Verona fou assetjada i davant les seves muralles, Maxenci va patir una seriosa derrota.

Una segona batalla es va lliurar a Saxa Rubra, prop de Roma, el 28 d'octubre del 312, de la que Constantí en sortí victoriós i Maxenci es va ofegar al Tíber quan mirava d'escapar-se i fou llençat a l'aigua per la multitud de fugitius que també volien creuar el Pont Milvi. Això va passar just el dia que feia sis anys que havia estat proclamat emperador.

Constantí va entrar a Roma i fou l'únic sobirà de l'occident; la llegenda diu que Constantí va veure en un somni una creu amb les paraules ἐν τούτῳ νίκα ("Amb aquest signe guanyaràs") i que per això la va adoptar a la batalla contra Maxenci. Més tard, va considerar que la seva victòria s'havia degut a la creu i per això va afavorir el cristianisme.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


Precedit per:
Galeri
Emperador romà d'occident
Des del 28 d'octubre de l'any 306 al 28 d'octubre de l'any 312
Succeït per:
Maximià


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maxenci