Miquel I Rangabé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moneda amb l'efígie de Miquel I.

Miquel I Rangabé (Μιχαὴλ ὁ ?ανγάβη, o ?αγαβή) fou emperador bizantí del 811 al 813. Rangabé era el nom del seu avi.

Era fill de l'alt funcionari Teofilacte que juntament amb el ministre Estauraci va conspirar contra l'emperador Constantí VI.

Tenia el favor de l'emperador Nicèfor I (802-811) que li va donar un alt càrrec al palau i finalment li va donar la seva filla Procòpia en matrimoni.

Estauraci, fill i successor de Nicèfor I, no compartia la confiança del seu pare amb Miquel. Estauraci va rebre una ferida seriosa a la batalla contra els búlgars en la que el seu pare va morir, i a causa de la gravetat va donar orde de cegar a Miquel I, amb la idea de què si moria la seva dona Teòfano no trobés obstacles al tron. L'encàrrec li fou fet a un funcionari de nom Esteve el qual va informar a Miquel de les ordes rebudes. Miquel va reunir als dirigents de l'estat i va obtenir el seu suport i fou proclamat emperador (2 d'octubre del 811) quan Estauraci encara era viu. Miquel va obtenir dels nobles el perdó per Estauraci al que es va deixar anar a morir a un convent. El nou emperador fou ben rebut pel poble i l'exèrcit (al que va fer generoses donacions).

El primer que va fer fou cridar de l'exili al general Lleó l'armeni.

El 812 el rei búlgar Crum va envair territori bizantí i Miquel va sortir en campanya acompanyat de l'emperadriu Procòpia, cosa que no va agradar a l'exèrcit; aquest malestar va provocar la derrota i la tornada a la capital, mentre els búlgars assolaven Tràcia. Una revolta dels iconoclastes a Constantinoble fou reprimida amb dificultat per Lleó l'armeni i el cap rebel Nicolau fou tancat en un convent, i finalment els iconoclastes, molts d'ells refugiats que havien fugits dels búlgars, foren expulsats de la capital, i dispersats per províncies; també van entrar a l'Imperi nombrosos refugiats de diverses sectes cristianes que fugien de territori musulmà.

Crum va seguir el seu camí i va assetjar Mesèmbria i allí va fer ofertes de pau que l'emperador estava predisposat a acceptar, però el consell s'hi oposava. Els búlgars van ocupar Mesèmbria per assalt i el temor creixia per moments. El febrer del 813 Miquel va sortir altra vegada en campanya i altra vegada el va acompanyar Procòpia. Lleó l'armeni secretament havia fomentat el descontentament i el 22 de juny del 813 els bizantins van perdre la batalla d'Adrianòpolis. Miquel va fugir a Constantinoble i molt poc després fou deposat per Lleó l'armeni (Lleó V de Bizanci).

Miquel es va retirar a un convent on va viure durant trenta anys, obscurament però tranquil.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miquel I Rangabé