Constantí VI

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lleó IV i Constantí VI

Constantí VI (Flavi Constantí, llatí Flavius Constantinus) fou emperador bizantí del 780 al 797.

Era fill de Lleó IV de Bizanci conegut com a Khàzar (Chazarus) i Isauri (Isaurus), i d'Irene, i va néixer el 771. Va succeir al seu pare el 780 sota regència de la seva mare, que era nascuda a Atenes i era ambiciosa i cruel.

Vers el començament del regnat fou promès a Rotrudis, la filla de Carlemany, però el conflicte sobre els dominis bizantins a Itàlia va impedir portar a terme aquest enllaç.

El 781 es va revoltar Elpidi governador de Sicília, no és clar si per proclamar-se a si mateix o a un dels quatre oncles paterns de l'emperador. Fou derrotat per el general Teodor, un eunuc i el 782 Elpidi va fugir cap als dominis àrabs d'Àfrica, on fou tractat fins a la mort com un emperador.

Els àrabs de la seva banda foren derrotats el 781 per l'eunuc Joan a l'Armènia bizantina i van evacuar aquest territori cap a Síria, però el 782 un exèrcit àrab dividit en tres cossos, va penetrar en territori bizantí i va arribar fins al Bòsfor obligant a Irene a pagar un tribut anyal de seixanta mil peces d'or. Al cap de pocs anys es van reprendre els combats que van durar fins al final del regnat de Constantí.

El 790 Constantí va perdre la meitat d'una flota en aigües del golf d'Atàlia, però a terra va obtenir diverses victòries. També fou victoriós en guerres contra els eslaus a Grècia, als que el general Etauraci va expulsar del país cap a més al nord el 784.

Constantí, trencat el compromís amb Rotrudis, es va casar amb la dama armènia Maria a la que va repudiar al cap de tres anys per casar-se amb Teodata. El 787 els iconoclastes foren condemnats per un concili general fet a Nicea, i es va restaurar el culte a les imatges a tot l'Imperi.

Encara que en arribar a l'edat va assolir l'administració, la seva mare Irene va exercir una forta influència. Cansat de la mare, Constantí va intrigar contra ella i va preparar un complot per detenir-la que fou avortat, i els implicats detinguts per ordre d'Irene que va castigar personalment al seu fill com si fos un noiet. Ultratjat, Constantí va utilitzar la seva guàrdia armènia, va agafar a la mare i la va confinar en un palau on fou tractada correctament però sense poder sortir.

Constantí es va posar al capdavant de l'exèrcit bizantí i es va enfrontar amb els búlgars que estaven saquejant Tràcia; els hi va provocar algunes derrotes menors però a la batalla decisiva fou derrotat i es va escapar amb dificultats cap a Constantinoble.

Allí es va assabentar d'una conspiració contra la seva vida dirigida pels seus quatre oncles i amb suport de la guàrdia armènia; enèrgicament va fer detenir als conspiradors, va desarmar als armenis (al comandant dels quals, Alexis, va fer cegar), va fer cegar a un dels quatre oncles i a altres tres els va tallar la llengua, i els va tancar a tots en convents quedant in-capacitats per regnar; tots van morir obscurament lluny de la capital.

El 797 Constantí va fer una expedició contra els àrabs i la seva mare Irene va aprofitar per organitzar una conspiració. Quan Constantí va tornar fou assaltat de sobte per uns assassins a sou quan era al hipòdrom veient les carreres. Es va escapar de la ciutat i es va dirigir a Frígia on se li van unir els seus partidaris i la seva dona.

Confiat en les pro-meses d'Irene va tornar a Constantinoble però fou sorprès a palau per una altra banda d'assassins a sou d'Irene i del general Estauraci. Fou cegat però l'operació es va fer tant salvatgement que va morir el mateix dia (Zonares i Cedrè o Georgius Cedrenus diuen que va viure algun temps).

El seu fill gran Lleó havia mort prèviament i Irene va assolir el govern.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Constantí VI