Búlgars

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Búlgars
Búlgars destacats: Crum · Joan de Rila · Ivan Alexandre · Vassil Levski · Hristo Botev Stefan Stambolov · Christo · Elena Yoncheva · Ludmilla Diakovska · Matey Kaziyski.
Búlgars destacats: Crum · Joan de Rila · Ivan Alexandre · Vassil Levski · Hristo Botev
Stefan Stambolov · Christo · Elena Yoncheva · Ludmilla Diakovska · Matey Kaziyski.
Població total 9+[1] a 10 milions[2][3]
Regions amb població significativa

 Bulgària 5,664,624 – 6,100,000[4][5]
Turquia Turquia 600,000[6]
Espanya Espanya169,195[7]
Regne Unit Regne Unit100,000–150,000[8]
Itàlia Itàlia 100,000–130,000[9]
Alemanya Alemanya 62,000+[10]
Grècia Grècia 43,981–80,000[11][12]
França França 34,000[13]
Àustria Àustria 15,000[14]
Romania Romania 8,025[15]

Belgium Bèlgica 7,443[16]
Llengua Búlgar
Religió Ortodoxa
musulmana sunnita
catòlica i protestant (minoria).
Grups humans relacionats

Altres pobles eslaus, especialments els eslaus meridionals.

A Turquia 300.000 persones parlen búlgar com a llengua materna,[17] mentre que diversos milions poden reclamar ascendència ancestral, com a resultat de Devsirme i la turquificació i les pràctiques d'assimilació durant el domini otomà.

Els búlgars (en búlgar: българи) són actualment un poble eslau meridional, encara que els seus orígens són heterogenis i no només eslaus.[18] En general associats amb la República de Bulgària i la llengua búlgar. Com a resultat de processos d'emigració existeixen minories búlgares a diversos països.

Orígens ètnics[modifica | modifica el codi]

Geogràficament, Bulgària està situada en la capçalera del pont entre Europa i l'Àsia. Les dades d'ADN búlgar suggereixen que una expansió demogràfica humana es va produir de forma seqüencial a l'Orient Mitjà, a través d'Anatòlia i es va estendre a la resta d'Europa (inclosa Bulgària). La taxació de temps en el qual s'estima aquesta expansió abasta aproximadament els últims 50.000 anys, el que correspon anatòmicament a l'arribada dels humans moderns a Europa.[19] Des del punt de vista històric, els búlgars són descendents dels tres principals grups ètnics que es van mesclar als Balcans entre els segles VI i X: les tribus locals, que incloïen els tracis; invasors eslaus, dels quals els búlgars moderns van heretar la llengua, i els protobúlgars (bolgars) parlants de llengües turqueses, dels quals hereten el gentilici i la condició d'estat més antiga.

En l'aspecte físic, la població búlgara es caracteritza per trets de tipus antropològic del sud d'Europa,[20] amb algunes influències addicionals. Genèticament, els búlgars moderns estan més estretament relacionats amb poblacions dels Balcans –macedonis, grecs, romanesos–) que amb la resta de poblacions europees.[21][22] Per una altra banda, són més estretament relacionats amb algunes poblacions del Mediterrani i Anatòlia com armenis, italians, turcs, cretencs i sards.[23]{{Bulgarian Bone Marrow Donors Registry—past and future directions - Asen Zlatev, Milena Ivanova, Snejina Michailova, Anastasia Mihaylova and Elissaveta Naumova, Central Laboratory of Clinical Immunology, University Hospital "Alexandrovska", Sofia, Bulgaria, Published online: 2 June 2007 [http://www.springerlink.com/content/8300nn2q37527183/}}</ref> També es relacionen amb escandinaus, bosnians i croats. Des del punt de vista antropològic, els búlgars es caracteritzen per diferents elements ètnics que inclouen una estatura atlant-mediterrani de mitja a alta, el cabell parcialment arrissat neodanubià, típic nas arromangat i una aparença nòrdica, amb el resultat comú alpí i braquicèfals com el centre asiàtic turc o tàrtar. L'element bàsic és l'atlant-mediterrani, que probablement va arribar abans del neolític; el neodanubià va ser probablement introduït pels eslaus i ugrianos, encara que alguns d'ells són més antics; el nòrdic pot tenir diversos orígens, incloent Tràcia; el dinàric és simplement el resultat de la barreja amb elements locals a Macedònia; el turc es troba principalment a l'est de Bulgària, en major part entre els habitants de la ciutat i pastors però no entre agricultors. De tots aquests elements variats, els dos primers son els més importants.[24]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lewis, M. Paul (ed.). «Bulgarian». Ethnologue: Languages of the World, Sixteenth edition, 1986–2009. [Consulta: 10-03-2010].
  2. «Chairman of the State Agency for Bulgarians Abroad – 3–4 million Bulgarians abroad as of 2009 (búlgar)». Bulgarians abroad, 2009. [Consulta: 2011-03-07].
  3. «Bulgarian Minister without Portfolio – 4 million Bulgarians outside Bulgaria as of 2010 (búlgar)». Bulgarians outside Bulgaria, 2010. [Consulta: 2011-03-07].
  4. «Bulgarian 2011 census (búlgar)». nsi.bg. [Consulta: 2011-07-21].
  5. «Experts for Census 2011 (búlgar)».
  6. >citar web|url=http://www.aba.government.bg/?show=38&nid=997%7Ctítol=Estudio de la cantitat de comunidats búlgares a l'estranger, forma part de las activitats de SABA |data= 3 de març de 2011|consulta= 15 de novembre de 2013
  7. «National Institute of Statistics of Spain – Foreigners as of 12.2009». ine.es. [Consulta: 2011-02-08].
  8. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in the UK». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  9. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Italy». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  10. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Germany». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  11. «Greek Statistical Authority – Foreigners as of 12.2005». statistics.gr.
  12. «Greek 1991 census – Officialy identified as Pomaks (additional number)». hri.org.
  13. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in France». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  14. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Austria». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  15. «Romanian 2002 census». edrc.ro.
  16. «Ministry of Foreign Affairs of Bulgaria – Bulgarians in Belgium». mfa.bg. [Consulta: 2011-02-08].
  17. «Languages of Turkey (Europe)». A: Gordon, Raymond G., Jr.. Ethnologue: Languages of the World. Fifteenth edition. Dallas, Texas: SIL International, 2005. ISBN 978-1-55671-159-6. 
  18. Minahan, James. «One Europe, many nations: a historical dictionary of European national groups» pp. 134-135, 2000.
  19. From Asia to Europe: mitochondrial DNA sequence variability in Bulgarians and Turks. Ann Hum Gen.1996.Jan;60 (Pt 1):35-49. (anglès)
  20. «HLA-DRB1, DQA1, DQB1 DNA polymorphism in the Bulgarian population.Division of Clinical and Transplantation Immunology» (en anglès). Sofia. Bulgaria: Medical University. [Consulta: 15 de novembre de 2013].
  21. «HLA polymorphism in Bulgarians defined by high-resolution typing methods in comparison with other populations» (en anglès). [Consulta: 15 de novembre de 2013].
  22. «Y-chromosomal diversity in Europe is clinal and influenced primarily by geography, rather than by language» (PDF) (en anglès). [Consulta: 15 de novembre de 2013].
  23. «Distributions of HLA class I alleles and haplotypes in Bulgarians – contribution to understanding the origin of the population» (en anglès). Sofia, Bulgaria: Division of Clinical and Transplantation Immunology, Medical University. [Consulta: 15 de novembre de 2013].
  24. snpa nordish Bulgaria by Bertil Lundmann

Enllacos externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Búlgars