República de Moldàvia

Republica Moldova
Bandera Escut
Lema nacional: No en té cap
Himne: Limba noastră
Capital (i major ciutat)		Chișinău 47° 00′ N, 28° 55′ E
Idiomes oficials		Romanès
Gentilici		Moldau, moldava
Govern		República parlamentària
	President interí Primer ministre President del parlament	Marian Lupu Vlad Filat Mihai Ghimpu
Independència
	de la Unió Soviètica	27 d'agost de 1991
Superfície
-	Total	33,843 km2
-	Aigua (%)	1,4%
Població
-	Est. jul. 2010	4.317.483  (123è)
-	Cens	-
-	Densitat	131 /km2 (56è)
Moneda		Leu moldau (MDL)
Fus horari		EET (UTC+2)
-	Estiu (DST)	EEST (UTC+3)
Domini internet		.md
Codi telefònic		373

La República de Moldàvia (Moldova en romanès) és un país sense sortida al mar de l'Europa de l'Est, que limita amb Romania per l'oest i amb Ucraïna pel nord, l'est i el sud.

Fins l'any 1991 era la República Socialista Soviètica de Moldàvia, una de les repúbliques de la Unió Soviètica.

Història

Romania sense Moldàvia en blau i Moldàvia històrica en groc.

El territori de l'actual Moldàvia va ser habitat en temps antics pels dacis. Situada sobre una ruta estratègica entre Àsia i Europa, Moldàvia ha estat víctima de nombroses invasions.

Durant l'edat mitjana, la província de Bessaràbia (que incloïa gran part de l'actual República de Moldàvia però també alguns districtes cap al nord i el sud) va conformar la part oriental del principat de Moldàvia. El principat va esdevenir tributari de l'Imperi Otomà, però en 1812 el Tractat de Bucarest va transferir la Bessaràbia a Rússia. La part occidental de Moldàvia es va mantenir com a principat autònom i el 1859 es va unir amb Valàquia per formar el regne de Romania. El 1878, pel Tractat de Berlín, el regne de Romania retorna a l'Imperi Rus.

Després de la Revolució Russa, Bessaràbia es va convertir en una república independent el 24 de gener de 1918, però va ser annexionada al Regne de Romania el 27 de març del mateix any 1918. El pacte Molotov-Ribbentrop va permetre a la Unió Soviètica prendre Bessaràbia al juny de 1940 i, tot i ser-ne expulsades novament en 1941, les tropes soviètiques van reocupar l'àrea a l'agost de 1944. Sota el govern soviètic, les regions del nord i el sud (habitades per ucraïnesos i romanesos) van ser transferides a Ucraïna, i Transnístria (amb una important població russa) es va unir amb la resta en una república soviètica anomenada República Socialista Soviètica de Moldàvia, la qual cobria l'actual territori de Moldàvia.

Quan la Unió Soviètica es va desintegrar a l'agost de 1991, Moldàvia va declarar la independència i es convertia en membre de la Comunitat d'Estats Independents al desembre d'aquell mateix any, igual que la majoria de les anteriors repúbliques soviètiques.

Inicialment va existir un moviment orientat a la reunificació amb Romania, però un referèndum al març de 1994 va rebre una enorme majoria de vots a favor de la conservació de la independència.

Política

El parlament unicameral moldau compta amb 101 escons i els seus membres són elegits a través del sufragi popular per terminis de quatre anys. El parlament després tria el president, que exerceix com a cap d'estat. El president nomena un primer ministre com a cap de govern, que al seu torn confecciona un gabinet, ambdós sotmesos a l'aprovació del Parlament.

Subdivisió administrativa

Districtes de Moldàvia

Des del 2003 (mitjançant una Llei aprovada el 19 de març), Moldàvia està dividida en 32 districtes o raioane, 3 municipis (Chişinău, Bălţi i Tighina) i dues regions semiautònomes (Gagaúsia i Transnístria).

Anenii Noi Basarabeasca Briceni Cahul Cantemir Călăraşi Căuşeni Cimişlia Criuleni Donduşeni Drochia

Dubăsari Edineţ Făleşti Floreşti Glodeni Hînceşti Ialoveni Leova Nisporeni Ocniţa Orhei

Rezina Rîşcani Sîngerei Soroca Străşeni Şoldăneşti Ştefan Vodă Taraclia Teleneşti Ungheni

Anterioment (des del final dels anys 90 fins al febrer de 2003), Moldàvia es dividia en 9 comtats o judeţi, un municipi (la capital) i dues unitats territorials.

• Bălţi
• Cahul
• Chişinău (municipi)
• Edineţ
• Gagaúsia (unitat territorial autònoma)
• Lăpuşna
• Orhei
• Soroca
• Stânga Nistrului (unitat territorial)
• Tighina
• Ungheni

Abans de ser dividida en comtats (durant l'època soviètica i fins al final de la dècada de 1990), Moldàvia es dividia en 40 districtes. Aquests canvis territorials i administratius en períodes de temps tan curts són un simple reflex de les polítiques dels partits en el govern (per exemple, el Partit Comunista, ara al poder, va reinstaurar els antics districtes de regust soviètic dos anys després de la seva arribada al poder el 2001).

La part de Moldàvia a l'est del riu Dnièster (o Nistru en moldau), la Transnístria –més industrialitzada que la resta i poblada per una gran proporció de russos i ucraïnesos–, va proclamar la independència el 1992, davant la por que Moldàvia s'unís a Romania. Hi van intervenir forces de Rússia i Ucraïna, que s'hi van quedar per mantenir la pau. L'OSCE és l'encarregada de les negociacions entre els líders de la Transnístria i el govern de Chişinău.

Com que no hi ha cap altre estat que reconegui la Transnístria, nominalment és part de Moldàvia, tot i que en realitat la regió no la controla el govern moldau.

Geografia

Mapa de Moldàvia (en anglès)

El límit occidental de Moldàvia és delimitat pel riu Prut, el qual s'uneix al Danubi abans de desembocar al mar Negre. Cap a l'est, el Dnièster és el riu principal, i travessa el país de nord a sud; la franja entre el Dnièster i la frontera ucraïnesa és la regió anomenada Transnístria.

El país no compta amb una sortida al mar, tot i que es troba ben a prop del mar Negre. La part nord del país compta amb turons que no superen els 430 metres (la màxima altitud n'és el Dealul Bălăneşti).

Moldàvia posseeix un clima continental temperat amb estius calorosos però hiverns moderats.

Les ciutats principals moldaves són la capital Chişinău, al centre del país i vora un milió d'habitants, i Tiraspol (a Transnístria), Bălţi i Tighina, totes amb més de cent mil habitants.

Economia

• Agricultura: girasol, tabac, cereals, vinya, hortalisses, remolatxa sucrera, patates.

• Ramaderia: bovina, porcina, aus de corral.

• Mineria: sal, petroli.

• Indústria: alimentària, tèxtil, mecànica, del calçat, d'aparells de precisió.

Demografia

Composició ètnica

(segons el cens del 2004)

• Moldaus: 78.2%
• Ucraïnesos: 8.4%
• Russos: 5.8%
• Gagaüsos: 4.4%
• Búlgars: 1.9%
• Altres: 1.3%

Religions

(2000)

• Cristians ortodoxos de l'est 98%
• Jueus 1.5%
• Baptistes i altres 0.5%

Enllaços externs

• (català) Llengües de Moldàvia