República Txeca

Česká republika
Bandera Escut
Lema nacional: Pravda vítězí (La veritat perdura)
Himne: Kde domov můj (On és casa meva)
Capital (i major ciutat)		Praga 50º 5' N, 14º 28' E
Idiomes oficials		Txec
Gentilici		Txec, txeca
Govern		República parlamentària
	President Primer Ministre	Miloš Zeman Petr Nečas
Formació
	Independència  - Recuperada  - Dissolució de    Txecoslovàquia	Segle IX 28 d'octubre del 1918 1 de gener del 1993
Superfície
-	Total	78,866 km2
-	Aigua (%)	2,0%
Població
-	Est. jul. 2010	10.201.707  (81è)
-	Cens 2001	10.230.060
-	Densitat	130 /km2 (58è)
Moneda		Corona txeca (CZK)
Fus horari		CET (UTC+1)
-	Estiu (DST)	CEST (UTC+2)
Domini internet		.cz
Codi telefònic		420

La República Txeca (Česká republika) o Txèquia (Česko) és un país de l'Europa central sense sortida al mar. Fa frontera amb Polònia al nord, Alemanya al nord-oest i l'oest, Àustria al sud i Eslovàquia a l'est. La capital i la ciutat més gran és Praga, la part històrica de la qual té un gran atractiu turístic. Txèquia està formada per les dues regions més antigues, Bohèmia i Moràvia, i part d'una tercera, Silèsia. Actualment, és membre de la Unió Europea.

A partir de la batalla de Mohács, les terres txeques van caure sota el control dels Habsburg el 1526, i es convertiren en part integrant de l'Imperi Austríac i d'Àustria-Hongria. La república independent de Txecoslovàquia es va crear el 1918, després del col·lapse de l'imperi en la Primera Guerra Mundial, que va unir els pobles txec i eslovac. Va ser ocupada per l'Alemanya nazi poc abans de la Segona Guerra Mundial, a la fi de la qual la república va ser reconstituïda. El cop d'Estat de 1948 va unir Txecoslovàquia amb el bloc soviètic. El 1968, la insatisfacció creixent va culminar en els moviments de reforma, coneguts com la Primavera de Praga, que, tanmateix va ser sufocada amb la invasió dels exèrcits del Pacte de Varsòvia quan el govern comunista havia col·lapsat. L'1 de gener, 1993, l'Estat es va dissoldre pacíficament per formar dos Estats separats, la República Txeca i Eslovàquia.

La República Txeca és una democràcia parlamentària multipartidista, en què el primer ministre n'és el cap de govern i el president el cap d'Estat. La República Txeca es va unir a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004. També és membre de l'OCDE, el Consell d'Europa i el Grup de Visegrád.

Toponímia

La República Txeca va néixer després de la divisió de l'antiga Txecoslovàquia (en txec: Československo) el 1993. Hi van haver diverses propostes per al nom curt convencional, entre els quals, "Terres Txeques", "Bohèmia" o "Txèquia"; aquest últim es va convertir en el nom més utilitzat. Tot i així el nom no ha estat lliure de controvèrsies. La república està integrada per regions històriques: Bohèmia (en txec, Čechy), Moràvia (Morava) i la Silèsia Txeca (Slezsko). D'aquestes tres àrees, Bohèmia és la més gran i la seu tradicional de poder. La mateixa paraula, l'adjectiu český, significa tant "bohemi" com "txec". Tot i així el govern promou l'ús de la forma curta "Txèquia" a l'exterior.

Història

La història de l'antiga Txèquia és la d'un país petit envoltat de pobles massa poderosos. La posició geogràfica, entre Alemanya, Polònia, Àustria, Hongria i l'antiga Rússia, ha assenyalat per la petita nació txeca un destí fet de lluites llargues i sagnants.

Els reis Przemyslides

Al segle VI, algunes tribus eslaves procedents de l'Àsia ocuparen el territori del que posteriorment seria Txecoslovàquia, foragitant del país els primitius habitants, d'origen germànic. Un cap, que es creu era franc, de nom Samo, aconseguí unir les tribus diferents (650 aproximadament) de txecs, eslovacs i moravians en una mena de federació. Els hongaresos dissolgueren el regne de Moràvia el 906, mentre a Bohèmia la dinastia dels Przemislides, consolidava la seva autoritat. Aquests sobirans adoptaren i difongueren e l'estat la civilització d'Occident i la seva cultura. En aquesta època començà a difondre's el cristianisme pel territori.

Malgrat tot, aquest període de prosperitat fou bruscament interromput per una violenta incursió dels magiars (1025), que s'apoderaren d'Eslovàquia. Els temibles guerrers magiars començaren a amenaçar, també, d'altres regions, i els txecs i eslovacs llavors sol·licitaren protecció a l'emperador Frederic I del Sacre Imperi Romanogermànic. L'emperador acordà amb gust llur protecció, però en canvi començà a considerar al país com un regne vassall d'Alemanya.

Mentre el tron de Bohèmia (així s'anomenava llavors la part occidental de Txecoslovàquia) fou ocupat pels reis Przemyslides, el país assolí expansió i importància, especialment amb Otó II el Gran (1253-1278).

El 1310 pujà al tron de Praga, amb poders limitats, un rei de la dinastia germànica dels Luxemburg, el qual successor, Carles IV de Luxemburg, donà lloc a l'edat d'or de Bohèmia (1346-1378).

El regne de Bohèmia era una important força local, però els conflictes religiosos com ara les guerres hussites del segle XV i la guerra dels Trenta Anys del segle XVII van ser devastadors. Més endavant estaria sota influència dels Habsburg i esdevingué part de l'Imperi Austrohongarès.

La rehabilitació txeca

Quan a finals del segle XVIII, els principis de llibertat proclamats per la revolució Francesa es difongueren per a tot el món, també el poble de Bohèmia se sentí alentit per a combatre per la seva independència. Però novament el poderós amo (ara s'havia convertit en el colossal Imperi Austrohongarès resultà vencedor. Ni els moviments de 1848 (l'any de tants grans revoltes per la independència en molts països europeus) tingueren major èxit.

El començament de la guerra de 1914 trobà a milers de patriotes txecs decidits a tot per alliberar a la seva pàtria. Milers de fugitius txecs i eslovacs s'enrolaren en els exercits francès, italià i rus. Foren tant nombrosos aquests voluntaris, que, els aliats victoriosos reconegueren, l'agost del 1918, a Txecoslovàquia com a nació aliada. El somni de llibertat, que durant 400 anys havia impulsat als heroics patriotes txecs finalment s'havia complit.

Aquest nou país tenia una nombrosa minoria alemanya que portaria a la dissolució de Txecoslovàquia quan Alemanya aconsegueix annexar-se la minoria amb l'Acord de Munic el 1938 i Eslovàquia també se separà. L'estat txec que en quedà va ser ocupat pels alemanys el 1939. No obstant, com en la primera guerra mundial, els txecs no es rendiren; molt al contrari, tornaren a la lluita, tant des de fora del país (es formà immediatament un govern a l'exili, en la ciutat de Londres), com en l'interior (amb formació de partisans). I una vegada més Txecoslovàquia fou alliberada.

Després de la Segona Guerra Mundial, Txecoslovàquia va caure sota l'esfera d'influència soviètica. El 1968, una invasió per part de les tropes del Pacte de Varsòvia va posar fi als esforços dels líders del país de liberalitzar les normes del partit i crear un "socialisme amb una cara humana" durant la Primavera de Praga. El 1989, Txecoslovàquia recupera la llibertat amb una revolució pacífica, la "Revolució de Vellut". L'1 de gener de 1993, l'estat txecoslovac se separà pacíficament i es formaren la República Txeca i la República Eslovaca.

La República Txeca va unir-se a l'OTAN el 1999 i a la Unió Europea el 2004.

Geografia física

Paisatge de Králický Sněžník

El paisatge txec és molt variat. Bohèmia, a l'est, està conformat per una conca drenada per l'Elba (Labe en txec) i el Vlatva o Moldava, i està envoltada principalment per muntanyes de baixa altitud com ara la serralada de Karkonosze dels Sudets. El punt més elevat del país, Sněžka, amb 1.602 msnm s'hi localitza. Moràvia, la regió oriental el país, també és muntanyosa, i drenada pel riu Morava, però també hi és la font de l'Oder (Odra en txec). Les aigües de la República Txeca drenen en tres diferents mars: el mar del Nord, el mar Bàltic i el mar Negre, tot i que la República Txeca no té cap costa. La República Txeca lloga un lot dels molls d'Hamburg, el qual el va ser atorgat segons el Tractat de Versalles per permetre el moviment dels béns del país cap al mar. El territori passarà a mans d'Alemanya el 2028.

Els boscs ocupen prop d'un terç del territori txec i són de caràcter centreeuropeu, rouredes a les terres baixes i fagedes més amunt, amb la presència de coníferes com l'avet, el pi roig i la pícea.

El clima és continental. A Praga, la temperatura mitjana varia dels 0 °C el gener a 20 °C el juliol. Les mínimes poden arribar als —10 °C a les muntanyes de Bohèmia. La pluviositat oscil·la entre els 500 mm anuals a les planes de Bohèmia fins a 1.000 a les muntanyes del nord; la màxima ocorre al juliol i la mínima al febrer.

Política i govern

Estructura de govern

La República Txeca és una democràcia parlamentària multipartidista i representativa. El primer ministre és el cap de govern, mentre que el president és el cap d'Estat, electe per la sessió conjunta del Parlament per un mandat de cinc anys, però no pot ocupar el càrrec més de dues vegades consecutives. El president té poders específics limitats; pot retornar les lleis aprovades pel Parlament, nominar els jutges de la Cort Constitucional que han de rebre l'aprovació del Senat, i pot dissoldre el Parlament sota certes condicions espeicials i inusuals. També designa el primer ministre i els altres membres del gabinet, que els proposa el primer ministre. El primer ministre, al seu torn, encapçala el govern i té amplis poders executius, incloent-hi el dret a establir l'agenda de les polítiques interiors i exteriors i triar els ministres de govern.

El Parlament de la República Txeca (Parlament České republiky) és un parlament bicameral integrat per la Cambra de Diputats (Poslanecká sněmovna), integrat per 200 membres, i el Senat (Senát), integrat per 81 membres. Els membres de la Cambra de Diputats són elegits per quatre anys segons el mètode de representació proporcional amb un llindar mínim del 5% perquè un partit pugui ser-hi representat. Hi ha 14 circumscripcions electorals idèntics a les regions administratives nacionals. Els membres del Senat són elegits segons el mètode d'escrutini uninominal majoritari d'un escó per circumscripció, amb dues voltes de votacions, epr un mandat de sis anys. S'elegeix un terç del senat cada dos anys. Les circumscripcions són gairebé de la mateixa grandària i també hi ha dues voltes d'eleccions.

Divisió administrativa

La República Txeca està formada per 13 regions (kraje, singular - kraj) i per la ciutat capital (hlavní město), assenyalada amb *:

Praga* (Praha)
Regió de Bohèmia Central (Středočeský kraj)
Regió de Bohèmia Meridional (Jihočeský kraj)
Regió de Plzeň (Plzeňský kraj)
Regió de Karlovy Vary (Karlovarský kraj)
Regió d'Ústí nad Labem (Ústecky´ kraj)
Regió de Liberec (Liberecký kraj)
Regió de Hradec Králové (Královéhradecký kraj)
Regió de Pardubice (Pardubický kraj)
Regió d'Olomouc (Olomoucký kraj)
Regió de Moràvia i Silèsia (Moravskoslezský kraj)
Regió de Moràvia Meridional (Jihomoravský kraj)
Regió de Zlín (Zlínský kraj)
Regió de Vysočina (Vysočina)

Geografia humana i societat

El 2008, la població estimada de la República Txeca era de 10,2 milions d'habitants. El 71,2% de la població té entre 15 i 64 anys d'edat; el 13,8% té menys de 15 anys, i el 15,1% més de 65. La taxa de natalitat estimada el 2008 era menor a la taxa de mortalitat; la primera era de 8,89 per cada 1.000 habitants i la segona de 10,69 per cada 1.000 habitants. Praga, amb una població estimada d'1,2 milions d'habitants el 2003, és la capital i la ciutat més gran del país. És el centre comercial, industrial i cultural de la república, així com una destinació turística important. Altres ciutats importants són Brno, Ostrava, Plzeň i Olomouc.

Ètnicament, el poble txec descendeix de les tribus eslaves que van arribar a Bohèmia i Moràvia el segle V, i en l'actualitat representen el 90% de la població. Els eslovacs són el 2%, mentre que els alemanys, els gitanos, i els hongaresos, la resta.

En el cens del 2001, prop del 60% de la població de la República Txeca va declarar que no tenia cap afiliació religiosa, una xifra significativa després de mig segle sota un sistema comunista de govern. El catòlics representen el 26,8%, els protestants el 2,1%.

La llengua nacional i oficial és el txec, una llengua del grup eslau occidental, parlada pel 94,9% de la població. N'hi ha dos dialectes que difereixen molt poc; un que es parla a Moràvia i l'altre a Bohèmia. També s'hi parla l'eslovac, una llengua molt propera al txec.

Cultura i oci

Aquest país, malgrat la seva mida relativament petita, ha vist néixer importants escriptors com Milan Kundera, Franz Kafka (que escrivia en alemany), Jaroslav Hašek, Karel Čapek, Václav Havel, Bohumil Hrabal o Jaroslav Velinský, i compositors com Bedřich Smetana, Antonín Dvořák, Gustav Mahler, Leóš Janáček o Bohuslav Martinů.

Václav Havel (2008)

El terme Nova Ona Txecoslovaca ha estat emprat per referir-se a les innovadores primeres obres de directors com ara Miloš Forman, amb una estètica oposada a la Nova Ona Francesa, una temàtica i una filosofia estretament relacionades amb la literatura nacional dels anys 60 i amb els fets de la Primavera de Praga, que van acabar imposant una forta censura sobre les obres d'aquests realitzadors.

Durant l'era comunista, i l'existència de l'estat txecoslovac, dues pel·lícules fetes en aquest país van guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa: La botiga del carrer gran (Obchod na korze) de Ján Kadár i Elmar Klos, i Trens rigorosament vigilats (Ostře sledované vlaky, basat en la novel·la homònima de l'escriptor Bohumil Hrabal) de Jiří Menzel. En els darrers anys, una altra pel·lícula ha obtingut el premi, Kolya del director Jan Svěrák.

Bibliografia

• Enciclopèdia Estudiantil, fascicle núm. 184, pàg. 11, Any IV (Dipòsit legal M. 3201-1966)