Georges Clemenceau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Georges Benjamin Clemenceau
Georges Clemenceau

Primer ministre de la República Francesa
Mandat
28 d'octubre de 1906 – 24 de juliol de 1909
Precedit per Ferdinand Sarrien
Succeït per Aristide Briand

Primer ministre de la República Francesa
Mandat
16 de novembre de 1917 – 20 de gener de 1920
Precedit per Paul Painlevé
Succeït per Alexandre Millerand

Naixement 21 de setembre de 1841
Mouilleron-en-Pareds, França
Mort 24 de novembre de 1929
París, França
Partit polític Parti Radical
Professió polític

Georges Benjamin Clemenceau (Mouilleron-en-Pareds, Vendée, 28 de setembre de 1841París, 24 de novembre de 1929) va ser un polític francès a més de metge i periodista. Va ser Primer ministre de França de 1906 a 1908, i després de 1916 a 1920. Era anomenat "Le Tigre" (El Tigre) i "Père-la-Victoire" (Pare de la Victòria) per la seva determinació en la Primera Guerra Mundial.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Clemenceau va néixer a Mouilleron-en-Pareds, Vendée. En la revolució francesa La Vendée havia mostrat simpaties monàrquices però en l'època de Clemanceau era fervorosament republicana. En aquesta població també va néixer el militar Jean de Lattre de Tassigny.

La mare de Clemenceau, Sophie Eucharie Gautreau (1817–1903), provenia d'una família protestant (Hugonot), el seu pare, Benjamin Clemenceau (1810–1897) era el metge del poble i era descendent del noble Seigneur du Colombier, havia lluitat contra el rei Carles X i després contra el rei Lluís Felip.

El 1861 Clemenceau fundà a París un periòdic anomenat Le Travail. El 1862 va ser arrestat per posar pòsters que demanaven una manifestació i va passar 77 dies a la presó de Mazas. Es va doctorar en medicina l'any 1865 i exercí de periodista amb articles contra el règim imperial de Napoleó III. Davant la repressió política, i l'amenaça de ser enviat a l'illa del Diable. s'exilià als Estats Units exercint la medicina a Nova York i on es casà amb Mary Elizabeth Plummer (1850–1923).

Tornà frança després de la derrota del règim a Sedan i va prendre part a la Comuna de París.

El 1876 va ser escollit diputat al parlament.

Retrat de Clemenceau per Edouard Manet, cap a 1879–80.

El 1880 va començar el seu periòdic, La Justice, òrgan principal del radicalisme de París. Va ser l'ala esquerra de l'Assemblea Nacional i s'oposà ala política colonial del president Jules Ferry.

Afer Dreyfus[modifica | modifica el codi]

Arran de la desfeta electoral de 1893, Clemenceau es va dedicar únicament al periodisme polític la seva carrera va quedar enfosquida pel llarg Afer Dreyfus on ell recolzà Emile Zola i es va oposar a les campanyes antisemites i nacionalistes. Clemenceau va publicar 665 articles defensant Dreyfus.[1]

El 13 de gener de 1898 Clemenceau, propietari i editor del diari L'Aurore, publicà larticle "J'accuse" d'Émile Zola a la portada.

El 1902 va ser elegit senador pel districte Draguignan de Var. Va advocar per la llei de separació de l'Estat i l'Església promulgada finalment el 1905.[2]

El març de 1906, arran la caiguda del ministre Rouvier, passà aser el Ministre de l'interior en el gabinet de Sarrien. Exercí repressió contra els moviments dels treballadors.

Primera guerra Mundial[modifica | modifica el codi]

El novembre de 1917 va ser nomenat Primer Ministre i va continuar la situació de "guerra total"

El 1918, Clemenceau pensà que França podria adoptar el Catorze Punts del president estatunidenc Woodrow Wilson, principalment per aconseguir el retorn a França dels territoris d'Alsàcia i Lorena però era escèptic en els altres punts incloent els de la creació de la Lliga de les Nacions considerant-la una utopia.

El 21 de març els alemanys van fer la gran ofensiva d'hivern, amenaçant París, fins que la contraofensiva aliada dels cent dies van fer retrocedir els alemanys amb l'ajut dels nordamericans. L'11 de novembre de 1918 es va signar l'armistici amb Alemanya, Clemenceau va ser vitorejat pels carrers. Va ser escollit president de la Conferència de Pau de Versailles.

Clemenceau va ser derrotat en les eleccions presidencials franceses de 1920.

Notes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Holt, E., The Tiger: The Life of Georges Clemenceau 1841–1929, (London : Hamilton, 1976);
  • Georges Clemenceau, La France devant l'Allemagne, (París: Lumet & Martet, 1916);
  • Cochet, A., Clemenceau et la Troisieme Republique, (París: Denoel, 1989).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]