Ateisme

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
desambiguació «Ateu» redirigeix aquí. Vegeu altres significats a «Ateu Pretextat».
Emblema de l'ateisme

L'ateisme (del grec, atheos) és negar l'existència de Déu. En un sentit més ample pot ser tant la incredulitat com la indiferència davant el fet religiós. Al principi a l'antiga Grècia, significava "abandonat pels déus". Adquirí un significat addicional en el segle V aC, això és: "que rebutja els déus" o "impiu". Ciceró transcrigué atheos al llatí. Entre els primers cristians i els pagans hi va haver una discussió en què es qualificaven d' athenoi els uns als altres

Taula de continguts

[edita] Tipologia

L'ateisme pot ser explícit si nega directament l'existència de Déu. En cas contrari està molt relacionat amb l'agnosticisme, també anomenat ateisme feble: és una postura que afirma que no es pot argumentar a favor ni en contra de l'existència d'un déu.

L'ateisme pràctic no es pronuncia sobre l'existència de Déu, però no li dóna cap valor en la vida real, mentre que el teòric és aquell que no admet l'existència d'un ser transcendent.

L'ateisme teòric pot prendre diferents formes:

  • L'Ateisme científic que oposa Déu i la natura. De la inutilitat de Déu en la pràctica científica es conclou la seva inexistència, substituint-lo a vegades per altres entitats.
  • L'ateisme existencialista sustentat en la contradicció entre Déu i el mal.
  • L'Ateisme humanista que proposa la incompatibilitat entre Déu i llibertat humana.
  • L'Ateisme ontològic, que oposa l'infinit a Déu, retreu al cristianisme haver anul·lat l'infinit pròpiament humà.

[edita] Sociologia

Actualment un 22,5 % dels ciutadans de Catalunya es manifesten com ateus. Aquestes dades provenen de l'Estudi d'Opinió del 2005 del Institut Català d'Estadística, on un 22,5 % es declaren com a no creients (ateus), un 16,5 % com agnòstics i un 59 % com a creients en alguna religió [1].

A nivell mundial s'estima que un 16 % de la població és atea o agnòstica [2], mentre que a Europa l'Eurobaròmetre estima que un 18 % no té cap creença en "Déu o qualsevol mena d'esperit o de força vital" [3]. Finalment, el Centro de Investigaciones Sociológicas indica que al Regne d'Espanya el 11 % es declara no creient i el 6 % ateu l'any 2005 [4].

[edita] Història

L'ateisme va sorgir a l'Índia, en corrents heterodoxos que defensaven el materialisme. La primera formulació, però, d'aquest pensament va aparèixer a la Grècia antiga, amb Diàgores de Melos. Críties va ser el primer pensador que va suggerir que la religió era un invent humà basat en la por, idea que va fer fortuna posteriorment. Els materialistes grecollatins professaven diversos graus d'ateisme.

Els cristians sovint titllaven d'ateus els qui no creien en la seva fe, amb la qual cosa es va difuminar el sentit estricte del terme. A més a més, van crear una cultura fortament teocèntrica, on l'ateisme explícit era perseguit, fet que explica la manca de manifestacions clares negant l'existència de Déu durant l'Edat Mitjana. Dins el criticisme de la religió i l'escepticisme, tanmateix, van anar conreant-se idees de caire ateu.

Amb la revolució francesa i l'auge de la Il·lustració, es va permetre de nou la declaració explícita d'ateisme (sovint barrejada amb moviments racionalistes o anticlericals). Aquest ateisme va anar creixent durant els segles XVII I XIX, amb figures destacades com Friedrich Nietzsche o Karl Marx. El segle XX va viure ascensos i descensos del nombre de persones declarades creients, si bé augmentava la secularització de la societat.

[edita] Frases i pensaments cèlebres

[edita] Vegeu també

[edita] Enllaços externs

Viquipèdia:Llista dels 1000 articles fonamentals#Cultura