Falsabilitat

De Viquipèdia

La falsabilitat és un principi important en ciència, filosofia de la ciència i epistemologia enunciat per Popper per garantir la validesa d'una teoria científica, segons el qual una teoria no podrà ser considerada com a ben formada o científica si no compleix aquesta propietat, és a dir si no és refutable (cal tenir molt clar que ni "falsabilitat" vol dir "falsedat" ni "refutable" vol dir "fals"). Una proposició és falsable quan pot ser refutada per una observació, encara que si la proposició és certa no arribarà a produir-se mai aquesta observació. Així, les teories han d'estar formulades de tal manera que permetin la comprovació amb la realitat, és a dir, que no siguin formulacions que depenguin de creences sinó de la observació. És un dels pilars bàsics de l'escepticisme científic.

Dit en altres paraules:

Mètode hipotètic- deductiu: es fa una hipòtesis, de la que se'n dedueixen unes conseqüències. Llavors, es mira si aquestes coincideixen amb la realitat. A partir d’aquí, o bé es pot confirmar la hipòtesi, considerant-la vàlida, tot i que no certa (potser la causa n'és una altra, però de moment es creu que és aquesta), o bé es refà la hipòtesi amb la constatació negativa, de manera que tan sols es pot plantejar una altra.